Avui us porto un dels jocs que més hores de diversió em va proporcionar quan era petit. Joc que va ser llençat al mercat entre els anys 1990 i 1992 per diferents plataformes i que jo vaig tenir la sort de poder-lo gaudir per la Game Boy que va ser llençat l’any 1991 sota el nom Snow Bros Jr. a diferència de les altres plataformes –NES, Sega Mega Drive i recreatives- que va titular-se Snow Bros. La versió per Game Boy tot i tenir algunes restriccions per les limitacions de la consola, va gaudir de 10 nivells extra respecte les altres versions. Tant per la jugabilitat com per la història, Snow Bros té molt en comú amb un altre clàssic: Bubble Bobble és per això que molts consideren l’un fill de l’altre. Aquest segon, però, va ser llançat 1986.

 

 

SI NO VOLS NEU, NO VAGIS A L’ERA

 

La història és senzilla: en Nick i en Tom, dos homes de neu, han de rescatar les seves parelles per recuperar les seves formes humanes tot avançant per diferents nivells en els que, per superar-los, haurem de convertir els enemics en boles de neu i empènyer-los per derrotar-los mentre ens anem movent per diferents plataformes. A ocasions, quan derrotem algun enemic deixarà caure algun objecte que ens donarà immunitat o ens permetrà recuperar vida. Cada deu nivells ens enfrontarem a un Boss al que haurem de derrotar llençant-los monstres convertits en boles de neu. En derrotar cada un dels Boss tindrem l’oportunitat de participar en un minijoc en el que guanyar algun poder extra o vides.

Com ja heu llegit, el joc té una mecànica molt senzilla i simplement haurem d’anar avançant pels diferents nivells. Ara bé, no podrem guardar la partida i la dificultat va in crescendo –sobretot l’enemic final de la versió de Game Boy- així que en molts moments patirem per sortir victoriosos.

 

 

Pel que fa als gràfics són senzills i no demanarem més quan tot el pes del joc recau en la seva jugabilitat per a un joc que té l’objectiu d’enganxar els jugadors i jugadores. Potencial addictiu, vaja. En l’actualitat s’han llençat versions per a Android i ios en color molt fidels a l’original.

El so tot i ser repetitiu, és fantàstic. Cada deu nivells i en derrotar el respectiu Boss, canviarem de fase i també de música i així successivament fins completar els seixanta nivells.

La duració potser escassa però en aquest tipus de jocs, atenent que la diversió és el principal objectiu, no n’esperem més. A un bon ritme, en gairebé una hora es pot completar. Malgrat això, com solia passar en molts jocs de l’època, tot i la curta durada eren molt rejugables i en aquest cas es compleix aquesta premissa.

Us deixem el vídeo d’un Longplay en el que es completa la història: