No tot en aquest món és Mario Kart i la prova és que dos anys abans que aparegués el primer Mario Kart per la SNES, l’any 1991 Rare ens portava una petita joia de quatre rodes: Super R.C Pro-Am i va ser l’adaptació per la consola Game Boy del joc R.C. Pro-Am llençat al mercat per a la NES l’any 1988. Per cert, espero que ningú em vulgui lapidar per la comparació amb la saga Mario Kart.

 

 

En aquest cas controlarem un cotxe teledirigit i ens enfrontarem a tres adversaris per intentar vèncer-los i assolir la primera posició cursa rere cursa fins a un total de vint-i-quatre circuits en els que anirem participant de manera consecutiva. Per seguir avançant en el nostre objectiu d’esdevenir campions haurem de quedar entre els tres primers (de quatre participants, sí, però no serà bufar i fer ampolles, ja que el nivell de les curses anirà incrementant). Si en tres ocasions no aconseguim classificar-nos entre els tres primers, la partida s’haurà acabat. Això si les piles de la nostra Game Boy ens ho permeten!

 

 

La comparació que abans hem fet amb a saga Mario Kart no era gratuïta ja que mentre participem en una cursa podrem agafar alguns objectes que ens permetran assolir la victòria amb més facilitat: míssils per llençar-los als rivals o un objecte equivalent a l’estrella del Mario Kart que farà que els nostres rivals col·lideixen contra la paret. També ens trobarem amb obstacles com taques d’oli que ens frenaran o bé ens faran fer una virolla (sí, virolla. No veieu la fórmula 1 amb en Francesc Rosés?). A més, durant les curses podrem recol·lectar millores pel nostre cotxe a més d’una lletra per circuit amb les quals formar la paraula NINTENDO que ens recompensarà amb un model de cotxe diferent i amb millors prestacions.

 

 

PUNT PER PUNT

  • Gràfics: els circuits són molt senzills i sense grans detalls. Els teledirigits, el principal del joc, força ben definits. Si bé és cert que l’encant del joc no exigeix uns gràfics increïbles –i més tenint en compte que ens situem en l’any 1991. Els escenaris podrien estar més detallats.
  • So: el millor aspecte del joc. Tots els sons del cotxe estan ben aconseguit tot i que si jugueu a prop d’algun familiar us arrisqueu a que us acabin dient “baixa el volum!”. El so del derrapatge pot acabar sent molest.
  • Jugabilitat: trigarem unes quantes curses a acostumar-nos al control del cotxe. Al principi se’ns descontrolarà amb facilitat i més d’un cop maleirem a algú en xocar contra la paret i que el cotxe ens quedi fet miques. En algunes ocasions el joc es ralentitza quan els quatre cotxes estan junts en pantalla i passem per sobre d’un punt d’acceleració. Per sort no és un problema habitual que malmeti enormement la jugabilitat.
  • Duració: com passa amb la majoria de jocs de la Game Boy, la duració dependrà en part de la nostra perícia. Tant si el nostre objectiu és voler arribar al final com fer algunes curses per passar l’estona, el joc ens ofereix bones estones. La dificultat anirà augmentant a mesura que avancem i més tenint en compte que si en tres ocasions quedem fora dels podi, se’ns haurà acabat el bròquil.
  • Diversió: si us agraden els jocs de cotxes us ho passareu bé. Ofereix repte, diversió i algun cop de puny al genoll símptoma de frustració. Si no us agraden els jocs d’aquest tipus, proveu-lo: l’essència és molt diferent de la gran majoria de jocs de conducció i pot ser una bona alternativa per apropar-se a aquest gènere.

 

Us deixem amb un longplay: