La Nintendo Switch és, en aquests moments, la plataforma número 1 indiscutible dels llançaments en format físic i, de rebot, de les estrenes en format digital (sempre sota paraula d’honor, tenint en compte la quantitat incomptable d’aplicacions de qüestionable qualitat que ens arriben sigui quin sigui el format). Amb més de 820 milions d’aventures venudes i distribuïdes en 5 anys de vida, és absolutament normal que el mercat comenci a notar una saturació de gèneres i elements ficats a la venta pública i que, per tant, les desenvolupadores i les distribuïdores estiguin cercant alguna estratègia per captar l’atenció de tot un públic potencial que encara ara, sorprenentment, no conegui les bondats d’aquesta gran plataforma o, senzillament, amb l’objectiu de refermar el seu compromís. I, sense pensar-ho gaire… quina és la millor manera d’arribar al cor dels jugadors/es? Efectivament: la nostàlgia i el fet de rememorar les aventures clàssiques. Per fer-ho, últimament estem rebent (a part de versions remasteritzades o HD de jocs clàssics) una quantitat més que notable de recopilacions de videojocs ‘retro’ de vàries franquícies, com poden ser Boulder Dash, Space Invaders, Turrican o el cas al que avui fem una ullada: Wonder Boy. El que a primera vista pot semblar un element curiós i de compra ben fàcil per ser el que és, amaga una sèrie de ‘hàndicaps’ que poden qüestionar radicalment tota aquesta estratègia de recuperació i expansió de tot el món clàssic multimèdia. Observem-ne les característiques principals i jutgeu vosaltres mateixos/es!

 

 

Els títols del recopilatori i la seva història

 

Wonder Boy Collection se’ns presenta en format físic i en format digital a un preu de venta al públic recomanat de 30 euros, i inclou quatre obres mestres de SEGA de l’era daurada dels jocs de plataformes que, clarament, tenen un component arcade molt marcat i únic d’aquesta franquícia, mesclant aquests dos gèneres clàssics amb les mecàniques d’un RPG d’acció. El títol, arribant a Nintendo Switch gràcies a ININ Games i United Games Entertainment (i, lògicament, amb la presència omnipresent de la pròpia SEGA), uneix en un sol espai quatre dels millors jocs de Wonder Boy, des de la versió arcade original del 1986 fins a Monster World IV del 1994, permetent-nos experimentar els orígens d’aquesta saga abans no s’arribés a obres mestres molt més actuals com Wonder Boy: The Dragon’s Trap o el grandiós successor espiritual anomenat Monster Boy and the Cursed Kingdom. És un fet curiós, el veure algun llançament de Wonder Boy en format físic en terres occidentals, ja que entre les dècades del 1980 i el 1990, tot i aconseguir una gran quantitat de seguidors/es a Japó i Amèrica gràcies a les seves característiques, gran part dels jocs de la franquícia directament no van arribar, a casa nostra. No serà fins a la dècada del 2010 quan algunes plataformes de sobretaula, com la PlayStation 3 o la XBOX 360, començarien a rebre recopilatoris antològics, i ens hem hagut d’esperar fins al 2022 per poder-ne gaudir físicament en una consola de Nintendo. I no podia ser altra que la Nintendo Switch. Però de quins quatre títols estem parlant, tota l’estona? Doncs ni més ni menys que de:

 

  • Wonder Boy: Sorgit originalment a les màquines recreatives l’any 1986, i desenvolupat per Escape (que va canviar el seu nom a Westone Co Ltd), va tenir ‘ports’ per una gran quantitat de plataformes (com Commodore 64, Amstrad, Spectrum, la Game Gear o la pròpia Consola Virtual de Wii), i se’l coneix també com Super Wonder Boy (Japó) o Revenge of Drancon (Amèrica del Nord, i només per la Game Gear). El protagonista, Tom-Tom, ha de rescatar la seva parella Tanya, ja que el monstre Drancon l’ha raptada. Jugabilitat 100% arcade a base de salts, moviments horitzontals cap a dreta i esquerra i llançaments d’armes primitives contra enemics que sorgiran per tots els racons de les frenètiques pantalles, on el temps també ens jugarà en contra.

 

  • Wonder Boy in Monster Land: Llançat un any després que el primer, al 1987, i desenvolupat per Westone Co Ltd, també tingué una gran quantitat de ‘ports’ cap a altres consoles gràcies a Sega, com PC Engine, Master System, Amiga, Atari o la Consola Virtual de Wii. Se’l coneix com Super Wonder Boy: Monster World: Super Wonder Boy in Monster Land; o Super Wonder Boy: Super Monster Land, depenent de la regió i la plataforma. A nivell ‘argumental’ no diferia gaire del primer, però per primer cop, es van incloure tocs d’RPG, estratègia que es convertiria en ‘canon’ en tots els llançaments posteriors de la saga.

 

  • Wonder Boy in Monster World: Arribant a la Sega Genesis / Mega Drive l’any 1991, es convertí en el cinquè llançament de la franquícia (tenint com antecedents el Wonder Boy III: Monster Lair per les recreatives i el Wonder Boy III: The Dragon’s Trap per la Master System), que es desenvolupà també gràcies a la companyia Westone Co Ltd. Tingué ‘ports’ per les plataformes Master System, PC Engine/TurboGrafx-CD o la Consola Virtual de Wii, entre d’altres. Aquí ens ficarem a la pell d’en Shion, i incloent encara més elements dels jocs de rol, serà el primer videojoc de la franquícia que oferirà la possibilitat de guardar en qualsevol moment.

 

  • Monster World IV: Arribant a la Sega Mega Drive l’any 1994, l’únic ‘port’ conegut fins arribar al present recopilatori va ser a la Consola Virtual de Wii. Va ser l’últim títol de la saga original ‘Wonder Boy’ com a tal, abandonant la idea de “heroi salva noia” i posant de protagonista a l’Asha, convertint-se en la primera (i única, de moment) heroïna femenina de la franquícia. Com a la resta de jocs, l’objectiu era superar una sèrie d’escenaris fins arribar a la fase final, on ens haurem d’enfrontar a un enemic final, i seguir amb aquesta dinàmica fins a superar el joc. No se’l coneix amb cap altre nom.

 

 

Característiques del recopilatori… i per què és un producte bastant qüestionable

 

Tenint en compte que, si tenim una mica de traça, entre tots els jocs tardarem de 15 a 20 hores en superar la totalitat del que ens ofereix el cartutx (molt rejugable, tot plegat, això sí, i s’agraeix moltíssim), en cap moment se’ns inclou cap element ‘extra’ espectacular per tal de fer d’aquest llançament quelcom memorable dins del sector tot i la importància de tenir alguns títols mai vistos a Europa en format físic. A part dels propis jocs, només tindrem a la nostra disposició una galeria d’imatges ficada amb molt poc gust i amb un dinamisme inexistent que, sincerament, no aporta res al conjunt (no es poden ampliar ni observar al detall, són simples .jpeg ficats sense cap ordre ni lògica concreta), menys encara si observem, als pocs segons d’iniciar la nostra partida, que els quatre jocs estan ficats en un menú similar al d’aquelles targetes ‘pirata’ que tant mal fan als ulls, en un llistat estàtic que aporta zero interacció i el qual donarà a l’usuari/a la sensació que es troba davant d’un producte inacabat, fet amb presses, potenciant encara més la idea d’haver pagat 30 euros per “quatre ROM mal ficades”. I, si ho sentiu, tindreu tota la raó del món. Només us cal observar la imatge inferior per fer-vos una idea del que s’explica. Tan de bo fos Photoshop, però no. És una captura de pantalla real del menú d’inici del Wonder Boy Collection.

 

 

A nivell jugabilitat sí que han tingut el detall, però, d’incloure algunes opcions concretes per adaptar les aventures a un públic més casual o no tant acostumat a les aventures retro, com per exemple, el fet de poder ‘rebobinar’ els nostres passos; el poder augmentar o disminuir les vides inicials del/la protagonista; la tria de dificultat; o la opció de poder guardar el nostre progrés en qualsevol dels quatre jocs en 6 ranures per aventura. A més, tot i que l’aspecte visual serà en tot moment el ‘clàssic’ pixel·lat, podrem ajustar varis paràmetres, com l’escala, l’escalat i la incorporació o no d’un Filtre CTR. El problema torna a ser una mica el mateix que al de l’anterior paràgraf: que tant la música (chiptune original) com els gràfics no s’han actualitzat: s’han agafat els jocs tal qual i s’han ficat amb una presentació ridícula en un cartutx de la Switch. Hagués sigut el moment perfecte i ideal per fer un ‘remaster’ com el Wonder Boy: The Dragon’s Trap, però dels quatre jocs, permetent-nos alterar entre els gràfics/música originals i els remasteritzats, augmentant així el valor del producte i diferenciant-lo exponencialment d’una ‘descàrrega’ estàndard de la eShop… o des d’altres formats no tant legals.

Les últimes línies poden estar agafades amb pinces, sense un context específic, pel que us poden portar a pensar que s’està criticant el producte d’una forma gratuïta i sense fonament, però… i si us diem que, altre cop, a Europa hem rebut un dels pitjors llançaments que s’han fet del recopilatori? Com ja va passar amb les franquícies Space Invaders o Turrican, i gràcies a Strictly Limited Games, a Amèrica del Nord es van oferir versions molt més completes i treballades que les que estan arribant arreu del món ara en aquest moment. De l’Space Invaders, Strictly Limited Games va oferir la versió “Invincible”, que portava TOTS els jocs coneguts de la saga, mentre que a Europa ens va arribar l’edició “Forever”, amb només quatre o cinc jocs al seu interior; del Turrican, exactament el mateix (l’empresa americana va oferir dues versions físiques que incloïen tota la franquícia, i aquí ens va arribar la versió “Flashback” amb només quatre jocs); i, lògicament, amb el Wonder Boy també ens trobem davant de dita situació, on la versió americana “Anniversary Collection”, tot i que limitada, inclou tots els jocs de totes les versions que van sortir per absolutament totes les consoles disponibles, cosa que ens augmenta la xifra de ‘ROM’ incorporades a més de 20 contra les ‘ridícules’ 4 que ens han arribat a través de la versió “Collection”.

 

 

Una pràctica que potser passa molt desapercebuda pel públic generalista (acostumats/des als anuncis reduïts per part de les distribuïdores més humils), però que un cop treta a la llum, permet qüestionar la integritat del producte que ens arriba d’una forma molt més ‘accessible’ i que, comparada amb la qualitat de l’element final, fan pensar molt la compra si no és a un preu competitiu i, clarament, no de llançament, ja sigui en digital o en físic, cosa que provoca que la tendència del consumidor/a, clarament, serà la d’esperar a una rebaixa molt forta del preu d’aquest recopilatori o, possiblement, invertir una mica més de diners en adquirir la versió que s’ofereix des d’Strictly Limited Games, ignorant completament la versió estàndard. Tot i així, és una oportunitat bastant interessant per tal que cert sector interessat en el món dels videojocs conegui i gaudeixi d’una sèrie d’obres igual d’importants que divertides i que, de rebot, els nostàlgics/es revisquin aquells mons tan curiosos que ens porten acompanyant ‘entre les ombres’ des de la dècada dels 80. Si us plantegeu la seva adquisició, només heu de recordar, però, que per cada recopilatori de franquícies que llanci ININ Games al mercat (que actualment no són precisament pocs, sumats a tots els que apareixeran en un futur), molt possiblement hi haurà i existirà una versió ‘superior’ amb molt més contingut i molt més treballada que, tot i disponible en format limitat, justificarà millor la relació qualitat-preu i atorgarà al comprador/a una sensació molt més satisfactòria i de ‘cura’. Per això mateix resulta impossible ficar-li una nota numèrica que justifiqui visualment, o no, la seva adquisició. Els jocs en si són excel·lents, però la falta de tracte i presència d’aquest recopilatori fan que quedi tot exageradament pla ni que la diversió estigui més que assegurada, però no es pot passar per alt la mala presència final provocada per una falta total d’ambició i cura pel producte final.

 

 

Wonder Boy Collection està disponible a Nintendo Switch des del 03/06/22 i el podeu trobar en format físic i en format digital a un preu base de 30 euros.