Primeres impressions Xenoblade Chronicles 2.

Per aquest article direm que podeu estar ben tranquils perquè no farem cap tipo d’spoiler de la trama, o sigui que si teniu por de que us destrosem alguna part de la trama tranquils.

El passat dia 1 de Desembre per fi ens va arribar a les nostres mans l’últim gran exclusiu de Nintendo, fantàstic 2017 per als fans de Nintendo, i es que sí, Xenoblade Chronicles 2 és el “broche de oro, la guinda del pastel o la 3era punta del trident” d’exclusius per aquest any 2017. I perquè diem això i ho afirmem? doncs perquè en aquestes primeres hores que portem al títol, al qual ens referim, són un pur amor i representació de com ha de ser un JRPG, si jrpg en majúscules, i com fer que una història et comenci a enganxar des d’un bon inici.
Aquestes primeres impressions les realitzo a partir d’unes 9 hores de joc. Dit això, perquè dic tot això a l’introducció de l’article? Doncs perquè el Xenoblade Chronicles 2, en aquestes primeres hores, ja se li veuen “maneres” per convertir-se en un dels grans Jrpg de la generació juntament amb Persona 5.

Ja des d’un bon inici ens presenten un protagonista, el Rex, que en els trailers pensava que no tindria una personalitat tant marcada i que semblava força genèric, ens sorprèn ja de bones a primeres i se l’intueix que pot arribar a ser carismàtic, juntament amb els secundaris que ens hem anat trobant i que ens presentent en aquestes poques hores. Cal dir que en aquestes primeres hores, l’acció i dinamica de joc s’interromp bastant, per culpa dels numbrosos tutorials, que sempre son d’agraïr, però que en aquest cas son bastant numerosos, en el seu favor, cal dir que, un cop ens han saltat ja no ens tornen a informar més per un tema, excepte en una ocasió. Els tutorials realment compleixen la seva funció i t’expliquen realment el funcionament de les mecàniques de tot el joc.

 
Com hem dit l’inici del joc es un pèl lent per culpa dels tutorials, però arranca una mica més ràpid que per exemple el Xenoblade Chronicles de Wii, si aconseguim superar les primeres 2 horetes ja podem intuir una mica millor quina línia ha marcat Monolith Soft en aquesta segona serie numerada de la saga Xenoblade, i que ja sabem que la companyia volia retornar als jocs amb una alta càrrega d’historia i de personatges carismàtics.
Les primeres misions del joc ens permeten conèixer una mica millor les mecàniques del combat, l’exploració del mapejat, que per cert són enormes i  les tàsques recolecció. Realment val la pena perdre una mica del nostre temps a fer-les per tenir un major referència i familiaritat amb els controls del sistema de combat. En aquest punt val més fer un punt i a part per explicar el sistema de combat del Xenoblade.
El sistema de combat del Xenoblade Chronicles 2 es com una barreja d’un jrpg d’acció combinat amb un sistema de recarga d’skills, que recorden molt a un mmorpg, i en un punt anecdòtic un toc de Pokémon o fins i tot del tales of Zestiria, que explicaré més endevant. Perquè diem que el sistema de combat es una barreja entre un Action jrpg i mmorpg? doncs perquè el nostre personatge un cop hem marcat un enemic i ens hem posat en posició d’atacar ens hi d’acostar i automaticament el nostre personatge ataca, i d’aquesta manera anem omplint les skills que tenim disponibles per poder atacar, això si ens hem de queda immòbils, perquè si ens movem el nostre personatge no ataca, i per tant no s’ens recarreguen les Skills. Dit això cal afegir que les skills, com es costum de la saga, depenen de la posicó on ens trobem en relació amb el nostre enemic que tenim marcat, per tant hi ha skills que si estem posicionats des d’un lateral enemic pot provocar o bé caiguda, baixar defensa, etc. o bé des del darrera de l’enemic, etc. per tant quan veiem que podem activar una skill cal recordar bé el posicionament que pot ser més efectiu al moment d’activar una skill. I per això dic que es un sistema similar a un mmorpg, perquè normalment, els mmorpg funcionen amb aquest sistema d’skills que tenen un cd per poder tornar a reactivr-se i ara bé la bona, perquè diem que te un punt anecdòtic a Pokemon o Tales of Zestiria? Doncs bàsicament per un dels aspectes estrella que s’han introduït en aquesta entrega que són els Blades.

    

Anem a parlar d’un dels aspectes més importants de Xenoblade Chronicles 2 que son els Blades. Els blades són uns personatges que estan vinculats amb els Pilots i que els proporciones, skills, armes, otorguen diferents stats i a més a més estan dividits en diferents classes i que mitjançant uns Cristalls (cristales primordiales), els podem invocar pels diferents pilotos que conformen a l’equip i que queden vinculats amb el personatge que els invoca, això si, més endevant els podrem tranferir d’un personatge a un altre. Aquests blades proporcionen, com hem dit, armes diferents, que podem anar millorant, skills diferents…els hi podem equipar (complements en aquest cas anomenat nuclis) n’hi ha molts de diferents i de diferents classes i categories, com atacants, defensius, sanadors,etc i a més a més classificats sobre l’afinigrama, stats etc. L’afinigrama l’anirem millorant a mesura que complim una serie de requisits amb els nostres blades actius, i recorda molt això al tales of Zestiria i lo de pokemon per la quantitat de blades que podem obtenir, la manera de la qual, es totalment aleatòri.

   

Anem a passar a l’apartat tècnic del Xenoblade Chronicles 2: gràficament, i en el mode dock, el joc visualment està força bé, presenta uns colors realment impactants i que maquillen algunes deficiències tècniques que es poden notar, sobretot, en primers plans en alguns elements del escenaris que no tenen suficient càrrega de textures o suficient definició, com pot ser l’herva, que realment es nota en una seqüència que no està ben realitzada en un primer pla que ja he pogut veure, pero que amb altres jocs també hi son, això si en un pla més allunyat aquesta mateixa herva, en constant moviment del vent realment es veu molt bé, de rendiment no he notat cap baixada dràstica de fps i la resolució es de 720p, però que realment no es nota ( o almenys jo no ho he notat), ara bé en mode portàtil sí que el joc pateix una baixada de resolució evident i es nota, això si, segurament provocat perquè Monolith, en aquest cas, decidís baixar la resolució per allargar la bateria, perquè la bateria si que dura bastant sobre unes 5 hores i realment aquesta baixada, tot i ser notoria, de resolució no molesta al funcionament del joc. Artísticament el joc es impressionant i sembla que estiguem inmersos en una película d’animació constantment.

       

Els mapejats son enormes i amb bastants elements en pantalla i que realment impacta com pot anar el jocs amb els poquísims temps de carrega que hi ha i que veiem tota aquesta vida i perills que ens hi podem trobar.
A l’apartat sonor, senzillament espectacular, no es pot demanar més la música acompanya perfectament en tot moment amb l’acció i moments del joc i realment fa que t’ajudin a introduir-te en el món i lore del Xenoblade chronicles 2, hi ha melodies realment bones (tema de batalla mateix).

Com a conclusió dir que Xenoblade chronicles s’ha convertit en aquestes hores que hi hem pogut jugar, en un dels grans jocs del 2017 en general, i que pot convertir-se en un dels grans del gènere dels últims anys i de moment puc dir que de compra obligada tant per als amants del gènere dels jrpg com un usuari que vulgui entrar en aquesta saga, però això ho veurem un cop acabem tota l’aventura.

Esteu preparats !!!!!, doncs tots cap al món d’Alrest!!!!!

 

Us deixo un petit gameplay personal del Xenoblade Chronicles 2: