Hi ha jocs de la Gameboy que, actualment, complets o només el cartutx, es poden trobar a un preu raonable i es poden adquirir fàcilment per tal de gaudir del seu “més o menys” grandiós contingut. D’altres, ja més coneguts i amb més demanda per part dels/les jugadors/es degut a la seva qualitat, ens faran rascar la butxaca una mica o bastant més per tal d’ampliar la nostra col·lecció. I finalment, a la elit, hi ha els jocs que només estan a l’abast d’un determinat públic molt selecte, on només el manual que antigament acompanyava les preuades caixes de cartró ja val el que ens costaria comprar dos jocs triple A de la Nintendo Switch. Sí, per molt que soni estrany, hi ha jocs de Gameboy on només els “papers” interns ja costen, de mitjana, uns 100 euros. Us podeu fer una idea, doncs, del que paga la gent per aconseguir un dels cartutxos més estranys que van sortir a la consola, ja sigui per escassetat, per exclusivitat territorial o per retirada del mercat per “x” motiu.

Avui us volem mostrar el que, segons la pàgina Price Charting (una plataforma que llista els jocs de les diverses plataformes de joc actuals i “retro” segons el seu valor econòmic), està situat a la desena posició del “top” de més cars de Gameboy, el qual, de mitjana (sense comptar excepcions), el cartutx sol val uns 80 euros; només la caixa, 100; el manual, 55; amb tots els elements, uns 560; i totalment nou, 700, pujant la xifra fins a 1300 euros segons la regió i la qualitat final de l’empaquetat: Kid Dracula, “spin-off” de Castlevania, creat per Konami.

 

 

 

El nom té la clau de tot plegat

 

Conegut a Japó com a Akumajō Special: Boku Dracula-kun, la versió de Gameboy és una versió de l’original de 1990 aparegut a la Famicom que va sortir al mercat l’any 1993. Mentre que el de Famicom no va arribar a sortir a Occident, el de Gameboy sí que ho va fer, però va ser tant escàs que per aquest motiu ara arriba a tals xifres econòmiques. Després del canvi de mil·leni es van realitzar diverses “reedicions” que també es van llançar fora de Japó, com ara una versió per al cartutx anomenat Nintendo Power (explicar què és ens donaria per un article nou) o una versió en format “app” per a dispositius mòbils al 2006. Una trajectòria curta però intensa.

No és que tingui una història especialment elaborada però ens serveix perfectament per situar-nos prou bé en l’argument que ens vol transmetre:. L’autoproclamat Príncep dels Dimonis, anomenat Kid Dracula, es desperta després d’uns quants segles de profunda son. Atònit, rep el desafiament de Garamoth, una criatura molt lletja semblant a un llangardaix que l’insta a combatre contra ell i les seves hordes d’enemics per tal de prendre-li el poder. Amb una amnèsia gairebé profunda després de la llarga temporada que ha passat dormint, Kid Dracula decideix plantar-li cara mentre recupera la memòria i, de pas, els poders de transformació que tenia abans d’adormir-se.

El més interessant del títol és, potser, el propi nom. A Japó, la sèrie Castlevania és coneguda com a Akumajō Dracula, pel que queda totalment plasmada la relació directa que té aquesta “petita” entrega amb la grandiosa saga que va marcar, continua i continuarà marcant tota una generació.

 

La caixa i el cartutx “occidental” VS el que es va llançar en terres nipones. Amb quina versió us quedeu?

 

Poders ben capgrossos, com ha de ser

 

L’estil visual recorda, sense cap mena de dubte, als Wario Land, saga molt estimada per tota la comunitat “gamer”. Personatges capgrossos, semblants a una caricatura, però amb un disseny molt cuidat i detallat al mil·límetre que es transmet, d’igual manera, a la gran quantitat d’enemics als que haurem de plantar cara al llarg de l’escassa hora que ens durarà l’aventura si som hàbils amb els botons de la Gameboy. Els fons dels escenaris són bastant plans, però es compensa aquest fet amb la vida i els elements decoratius que contenen. No us cansareu d’observar el voltant del petit protagonista i de tots els éssers que se’ns ficaran davant dels ulls. Atenció, sobretot, als “invitats” estrella, com ara Jason Voorhees o el mateix Frankenstein, amb algunes fases inspirades en Super Mario Bros. o Gradius. Aquests detalls són uns dels molts motius que doten l’aventura de quelcom especial i amb un aire de “familiaritat” extremadament captivador.

La jugabilitat també és bastant senzilla però explota bastant els recursos de l’antiga Gameboy. Simplement, les accions de Kid Dracula consisteixen en saltar, atacar (a base de rajos, i si mantenim polsat el botó d’atac, aquest realitzarà un “súper atac” que, quan derroti a l’enemic, ens donarà una moneda. Cada 10 monedes, podrem participar a un minijoc de final de fase, que ens dotarà de noves vides jugant al “pedra, paper, tisora”, rebentant globus, i un llarg etcètera) i dur a terme diverses transformacions que ens permeten superar buits amb una amplada considerable o arribar a plataformes molt llunyanes. Simplement, cal avançar en la història i anar obtenint els poders necessaris, que seleccionarem mitjançant el botó “Select” i elegint-lo des d’una “roda de poders”.

I si els gràfics, la senzilla jugabilitat, els controls i tots els màgics detalls de Kid Dracula no us han fet enamorar d’aquest petit vampir, no us preocupeu, que ho farà la banda sonora. Segur que us sona a “més del mateix”, però gaudeix d’un ritme i d’uns efectes de so que, sense cap mena de dubte, el distingeixen de la resta de “competidors”. Al tenir relació amb la saga Castlevania potser us ve a la ment quelcom fosc i profund, però és tot al contrari: ens trasllada implacablement a la infantesa degut a la innocència trapella del protagonista tot i la seva condició de “monstre”. Com es troben a faltar, avui dia, aquest tipus de joies…

 

Algunes captures de pantalla del joc en si. Una autèntica meravella que ens deixarà bocabadats/des.

 

 

  • Els gràfics. Dóna un gir molt personal als clàssics Wario Land i el dota d’un estil visual únic.
  • La banda sonora. Variada, amb ritme i inabastable, per ser un joc tant curt.
  • La jugabilitat. Senzilla, directa i amb una gran quantitat d’opcions.
  • La diversió. Un plataformes poc conegut però amb molt que oferir.

 

  • La duració. Es queda massa curt: es supera amb menys d’una hora si s’és hàbil.
  • El preu. Per adquirir un original és possible que hagueu de demanar un préstec al banc.