Quan pensem en Nintendo i els seus videojocs, és normal que el primer que ens vingui al cap siguin sagues com Super Mario, Pokémon o Zelda i les seves aventures principals amb exclusivitat en les consoles de la gran companyia nipona. Utilitzar les seves franquícies com a punt de venda del seu maquinari i, a viceversa, sempre ha sigut el modus operandi de la companyia, que ha resultat molt fructífer durant la seva història. A més, que les ments creatives que dirigeixen Nintendo, com Shigeru Miyamoto, sempre s’han mantingut cenyits en innovar amb les consoles i com aquestes poden aportar noves maneres de gaudir dels videojocs i dotar d’una nova vida als personatges que coneixem.

A l’inici dels 2010, molts inversors i gurús de la indústria dels videojocs es van adonar del ràpid auge del mercat mòbil, amb propostes exclusives de dispositius iOS o Android establint ràpidament nous records en vendes i ingressos. No caldria esperar gaire al fet que diferents grups preguntessin als dirigents de Nintendo si tenien intenció alguna d’entrar al mercat creixent dels videojocs mòbils i crear-se ràpidament un lloc gràcies a les seves estimades franquícies. La resposta de Nintendo va ser concisa: “Quan el consumidor vol jugar a Mario, Zelda i Pokémon, ha de comprar la nostra consola. Així és com funciona el nostre model financer”, va explicar Reggie Fils-Aimé, qui a l’època era president de Nintendo Amèrica. En una altra entrevista, Satoru Iwata, antic president de la companyia nipona, va concloure que si mai decidien desenvolupar jocs per dispositius mòbils, “Nintendo deixaria de ser Nintendo”.

 

Shigeru Miyamoto, Satoru Iwata i Reggie Fils-Aimé

 

Una mala generació

 

Al llarg gel 2011 i 2012, Nintendo estrenaria la seva nova generació de consoles. En l’àmbit portàtil, Nintendo 3DS va fer arribar l’efecte 3D sense ulleres al públic general. Tot i ser recordada com una gran consola amb un catàleg excel·lent, en els seus primers anys de vida va ser molt qüestionada degut a l’elevat preu de llançament i escàs catàleg, compost principalment per remasteritzacions de jocs antics i ports d’altres jocs que ja teníem vistos. Aquests errors van suposar que el preu de la consola baixés considerablement poc després de la seva arribada, costant una gran quantitat de diners a la companyia. Pel que fa a sobretaula, la successora de la Wii, la Nintendo Wii U, va tindre una arribada igualment de nefasta, amb gran confusió per part del públic més casual i un rebuig dels aficionats més hardcore a causa del seu catàleg enfocat a les famílies. Amb el pas dels anys, va anar perdent suport per part de les desenvolupadores i va esdevenir un dels fracassos més importants de la història recent de Nintendo.

Per culpa d’aquestes grans pèrdues, els dirigents de Nintendo van haver de considerar realitzar canvis importants a la companyia, com ara ajustar els salaris i reconsiderar certes inversions. Un dels canvis que més els afectaria, però, té relació amb certs comentaris que havien dut a terme en els anys anteriors: entrar al mercat mòbil. Donat el poc interès per part del públic en les consoles disponibles durant aquella generació, es va decidir provar sort en el món dels videojocs de mòbil, aprofitant que els costos de desenvolupament serien menors i els guanys potencials podrien ajudar a la companyia a recuperar-se de la seva nefasta situació. Tot i que Nintendo no estava implicada, The Pokémon Company, ja va demostrar que el mercat podia resultar beneficiós gràcies a propostes com Pokémon Shuffle o Pokémon TCGO. Això va provocar que Nintendo arribés a un acord amb la companyia nipona DeNA, una desenvolupadora de jocs especialitzada en dispositius mòbils. Nintendo va adquirir el 10% de la companyia i va establir un acord per desenvolupar de manera conjunta fins a 5 títols utilitzant les seves llicències. Poc després, Satoru Iwata, qui fou president de Nintendo des del 2002, morí a causa de complicacions de salut.

 

Isao Moriyasu, qui fou president de DeNA i Satoru Iwata

 

Una nova etapa

 

A finals d’octubre del 2015, Nintendo va anunciar la seva arribada al mercat mòbil amb Miitomo, un projecte inspirat en Tomodachi Life, que utilitzaria els personatges Mii per tal que els usuaris puguin contactar amb els seus contactes i respondre tota mena de preguntes, a la vegada que personalitzen els seus Mii i les habitacions en les quals es troben. El títol, que amb prou feines es podia considerar un videojoc, seria totalment gratuït, amb algunes microtransaccions per aconseguir més elements de personalització. L’arribada de Miitomo també va introduir el sistema nou de comptes de Nintendo, per tal de permetre guardats al núvol i novetats, que s’acabarien convertint en My Nintendo. Miitomo no va gaudir de gaire succés, sent una aplicació amb poc contingut més enllà de compartir opinions amb altres persones, no deixava de ser una mena de xarxa social amb moltes limitacions. Amb prou feines tres anys més tard, Nintendo anunciaria el tancament de Miitomo.

El 2016 veuria el llançament d’un altre títol per a dispositius mòbils amb una gran implicació per part de Nintendo. El que començaria el 2014 com una broma pel dia dels innocents per part de Nintendo, The Pokémon Company i Google, esdevindria tota una revolució pel mercat mòbil. Inicialment, Pokémon Challenge, proposava utilitzar les dades de Google Maps per recórrer el món sencer en recerca de Pokémon. Poc després l’any 2015, Niantic, que ja havia desenvolupat Ingress, un videojoc de mòbil que feia servir les dades de Google Maps per crear un títol de realitat augmentada, va unir-se al projecte per fer-lo realitat. En no res, es va presentar al públic Pokémon GO, un títol de realitat augmentada inspirat en Ingress que usava les dades de Google Maps per permetre als jugadors desplaçar-se pel món real i trobar-se tota mena de Pokémon salvatges. En el pas dels anys, Pokémon GO aconseguiria milions de jugadors i reportaria una gran quantitat de beneficis per a totes les companyies implicades. Avui en dia encara rep actualitzacions i disposa d’una comunitat implicada. Es considera un dels videojocs més populars i exitosos del mercat mòbil.

 

 

Poc després de l’arribada de la Gran N al mercat mòbil i l’estrena de Miitomo, el mateix Shigeru Miyamoto, pare de Super Mario i altres franquícies claus de Nintendo, compareixeria a l’esdeveniment anual d’iPhone juntament amb altres membres d’Apple. Allà, va anunciar Super Mario Run, un joc per dispositius mòbils que s’estrenaria a finals d’aquell mateix any i significaria l’arribada de la mascota de Nintendo al mercat mòbil, obrint les portes a un gran nombre de possibilitats de cara a futur. Super Mario Run, però, no seria un joc gratuït, ja que arribaria a l’App Store i Play Store amb un preu de 10 euros. Aquesta proposta de joc, en el que els jugadors no controlaven directament al personatge, sinó que l’ordenaven quan saltar i fer accions limitades, va agradar al públic, tot i que l’elevat preu va tirar enrere al públic casual més general. Amb el pas del temps el joc aconseguiria nous nivells, personatges i tota mena de millores, fins al punt d’oferir una versió gratuïta. Avui en dia encara és operatiu.

El següent any, el 2017, dues populars franquícies de Nintendo també arribaren a les pantalles dels dispositius mòbils per primera vegada. A principis d’any, només uns mesos després de Super Mario Run, Nintendo estrenaria Fire Emblem Heroes, un joc d’estratègia que adaptaria la fórmula Fire Emblem al públic més casual, amb una història més condensada i uns nivells generalment més curts. Els personatges s’anirien desblocant principalment gràcies a mecàniques gacha, en la que els jugadors usarien punts (adquirits via el joc o comprant) per tal d’aconseguir personatges aleatoris. Fire Emblem Heroes va saber transformar tot el que representa la saga principal, tot oferint un divertiment puntual replet de referències per als jugadors amants de la franquícia.

A finals de 2017, Nintendo també estrenaria Animal Crossing: Pocket Camp, un videojoc ambientat en la popular saga Animal Crossing, on els jugadors podrien crear i decorar el seu campament i xerrar amb els seus veins, tot replegant materials per fer construccions i completant tota mena de missions. Fins a cert punt, es pot establir com aquest títol va influenciar New Horizons, l’entrega que uns anys més tard arribaria a Nintendo Switch. Animal Crossing: Pocket Camp esdevindria un títol clau pel públic més casual, gràcies a la seva proposta de dedicar-hi uns minuts al dia i les possibilitats socials que el joc oferia. Amb el pas dels mesos, a més, aniria guanyant millores i una gran quantitat de contingut. Tant va ser el punt d’aposta per part de Nintendo en aquest títol, que li va dedicar un Nintendo Direct propi. Continua sent un dels jocs més populars de Nintendo en el mercat mòbil.

 

Shigeru Miyamoto subjectant un mòbil intel·ligent mostrant Super Mario Run

Fins i tot Shigeru Miyamoto, creador de Mario, va mostrar el seu interès

 

Arriba Dragalia Lost

 

Durant aquest període, NIntendo, conjuntament amb Cygames, centraria els seus esforços a desenvolupar una franquícia exclusiva per a dispositius mòbils, en un nou projecte secret fins i tot per als mateixos desenvolupadors. L’aposta de Nintendo per aquest nou mercat, va suposar fins i tot la compra del 5% d’estoc de Cygames. No seria fins a mitjans del 2018, que Nintendo i Cygames presentarien de manera oficial Dragalia Lost, una nova franquícia exclusiva per a telèfons intel·ligents. El tràiler d’anunciament presentaria una jugabilitat basada en altres jocs d’acció i rol, una sèrie de personatges únics i una trama digna d’un joc de consola, amb un guió inicial de més de 600.000 paraules en la versió japonesa, tota una fita destacada per Hiroki Matsuura, director del joc.

Uns mesos més tard, i amb diferents tràilers i imatges promocionals, el joc s’estrenaria al Japó, Taiwan, Hong Kong, Macau i els Estats Units el 27 de setembre del 2018, arribant posteriorment al Regne Unit, Irlanda, Austràlia, Canadà, Singapur i Nova Zelanda el 26 de gener de 2019. El joc només es va localitzar al japonès, xinès i anglès. Per motius que es desconeixen, Dragalia Lost mai va ser localitzat en altres idiomes com l’espanyol o el francès, limitant així les seves possibilitats d’estrenar-se en altres països dels esmentats. Alguns articles apunten a la dificultat de traduir els diàlegs i la gran quantitat de texts, a més de la prioritat original de centrar-se en el mercat asiàtic, planejant només una localització bàsica a l’anglès. Sigui com sigui, aquest fet va provocar que Dragalia Lost fora una franquícia que, tot i ser considerada de Nintendo, fos totalment ignorada i pràcticament desconeguda a Europa i altres territoris.

 

 

Dragalia Lost va ser rebut amb opinions generalment favorables. Els analistes van complementar la seva presentació, afavorint els personatges, gràfics i banda sonora. La jugabilitat també va agradar al públic. La seva simplicitat, permetia que jugadors i jugadores de tots els nivells poguessin gaudir del joc i anar seguint la trama a mesura que es van desblocant nivells. Un dels punts més criticats, van ser els diferents sistemes per pujar de nivell els personatges i altres característiques, ja que el joc compta amb diferents menús i processos per tal d’augmentar el poder dels personatges, així com desblocar habilitats i millores. En general, el públic va mostrar interès per aquesta nova franquícia exclusiva de dispositius mòbils i es va percebre com una de les apostes més importants per part de Nintendo per tal de fer-se un nom en aquest mercat. En qüestió de mesos, el joc superaria els tres milions d’usuaris i 100 milions de dòlars, sent així el segon joc de mòbils de Nintendo més popular, només per sota del tità que era Fire Emblem Heroes, que portava gairebé 600 milions.

 

Què ens hem perdut?

 

Tal com he comentat, Dragalia Lost és un videojoc de rol d’acció, en el qual controlem un dels personatges del grup que elaborem a l’inici de les missions. En general, les missions estan repartides per capítols, tot i que alguns capítols només serveixen per avançar la trama mitjançant diàlegs, sense necessitat de jugar. Les missions ens situen en un mapa principalment lineal, amb alguns enemics repartits per la zona i alguns tresors més o menys amagats, per tal d’incitar al jugador a explorar alguns camins. Al final, sempre hi acostuma a haver-hi un combat especial contra un enemic poderós. En general, acostuma a ser un joc força repetitiu i lineal, tot i que a mesura que la història avança, els decorats van variant i notes la sensació de progrés, tot i que sigui un xic limitat. Amb el pas del temps s’han anat afegint noves missions i històries. A més, també hi ha una gran tira d’esdeveniments especials per als jugadors més avançats, amb recompenses especials.

El joc compta amb diferents sistemes per tal de millorar les estadístiques dels personatges i desblocar noves habilitats. Tal com és d’esperar dels jocs gacha, la principal manera d’obtenir nous personatges és utilitzant les invocacions, que són totalment aleatòries, tot i que alguns personatges implicats en la trama, s’uneixen al nostre equip de manera natural. A la pestanya de millores, podem augmentar el nivell dels personatges fent servir objectes, desblocar noves habilitats i millores gràcies al sistema d’arbre d’habilitats, elaborar armes i equipació de millor qualitat, perfeccionar equipació i habilitats o fins i tot augmentar el nivell dels dracs, en els quals ens podrem transformar durant les missions.

La pestanya del castell ens permet gestionar un terreny i construir edificis que amb el temps ens donaran objectes. També, podem interactuar amb els nostres dracs, o llegir petits diàlegs entre els personatges del joc, els dracs, o fets quotidians. Una petita inclusió que fa molt per introduir una mica de rerefons en el món de Dragalia Lost.

 

 

La presentació del joc és molt neta i cuidada, com molts dels títols de Cygames. L’estètica anime que tant caracteritza els seus projectes segueix ben viu a Dragalia Lost. Els models 3D dels personatges que s’utilitzen en el joc, són d’un estil chibi, fet que ajuda a mantenir el rendiment del joc en diferents dispositius mòbils i, segurament, redueixi els costos de producció. La presentació dels menús és simple, però funcional. Típica dels jocs de mòbil. Pel que fa a les parts d’història, la majoria estan acompanyades d’il·lustracions dels personatges parlant, i en alguns moments clau, se’ns presenten il·lustracions completes, amb més detall. Fins a cert punt, ens pot fer recordar de novel·les visuals, en ser una presentació molt similar. La banda sonora del joc consta de cançons de la cantant nipona Daoko. El popular tema principal, que segurament haureu escoltat alguna vegada, és Owaranai Sekai de. Hiroki Matsuura, el director del joc, va explicar que les animacions del joc estaven dissenyades per sincronitzar-se amb la música i altres elements sonors.

La història transcorre a Alberia, el regne on viuen els dracs. Tots els membres reials d’Alberia tenen l’habilitat de crear un vincle amb un drac per tal d’agafar la seva forma a la batalla. Un dia, el Fragment Sagrat, protegit per la capital, comença a perdre el seu poder i el seu color s’enfosqueix, fet que segons les llegendes, avisa al regne de l’arribada de forces malignes. Per tal de salvar el seu regne, Euden, el Setè Príncep, comença la seva aventura per tal d’aconseguir un pacte amb un drac i salvar Alberia. Durant la seva aventura, Euden coneixerà una gran sèrie de personatges totalment únics i amb la seva pròpia història i missions. Alguns, es convertiran en aliats i personatges jugables. D’altres, seran enemics dels nostres protagonistes i treballaran per tal que la foscor cobreixi el regne d’Alberia i les forces malignes es converteixin en els amos del món. La trama de Dragalia Lost no té res a envejar d’altres títols JRPG, amb moments especials i girs de guió inesperats.

 

“Conflicte, traïció, secretisme— viu una història on una multitud de motius s’entrellacen!”

 

 

Amb el pas dels anys, Dragalia Lost ha anat cultivant una comunitat molt activa i apassionada. Tot i que la jugabilitat sempre s’ha mantingut més o menys igual, la història de Dragalia Lost va aconseguir atraure l’interès d’un nombre respectable de jugadors i jugadores. Els dissenys dels personatges també va ser important a l’hora del fet que molta gent trobés un personatge que li agradés i fins i tot permetés sentir certa mena de representació. La gran varietat de personatges i dissenys, que es van anar afegint amb actualitzacions va ajudar molt a garantir que el joc continués sent popular a llarg termini, com també la història que s’anava afegint de manera constant. Tal va ser la popularitat del joc, que va permetre assolir-li col·laboracions amb altres franquícies com ara Fire Emblem, Monster Hunter, Persona 5 o Mega Man

Per desgràcia, tota cosa bona ha d’arribar al seu final. El 22 de març del 2022, Nintendo i Cygames publicarien la noticia anunciant que l’última part de la història de Dragalia Lost s’estrenaria el juliol del mateix any. D’aquesta manera, es posaria punt final a la trama del joc, que s’havia desenvolupat al llarg de 4 anys, d’ençà que el joc es va estrenar el 2018. En la mateixa publicació, s’explica que els servidors del joc es tancarien pròximament, seguint el final de la història del regne d’Alberia. El missatge acaba agraint el suport per parts dels fans de Dragalia Lost, i afirmen que la seva intenció és que es pugui seguir gaudint del títol. Com és d’esperar, les reaccions a les notícies van ser agredolces, amb gent recordant els seus personatges preferits, la trama i fins i tot com el joc va canviar la seva vida. Altres persones, com és comprensible, van fer pública la seva decepció amb Nintendo a causa de la decisió d’abandonar el títol i tancar els servidors en un futur.

 

És complicat determinar els motius que van produir la decisió de tancar els servidors. Alguns usuaris del joc afirmen que el sistema de monetització, tot i que seguia les línies establertes en altres títols com Fire Emblem Heroes, no era tan necessari per aconseguir nous personatges i millores, fet que no incentivava als jugadors que més acostumen a gastar en jocs d’aquest estil a fer-ho. Aquest fet sembla a ser el motiu principal, si ens fixem en les presentacions de resultats fiscals de Nintendo, doncs els ingressos de Dragalia Lost disminuïen ràpidament amb els mesos. Dragalia Lost va tancar l’any fiscal del 2021 amb gairebé la meitat d’ingressos de Mario Kart Tour, o amb prou feines una sisena part del que Fire Emblem Heroes va assolir en el mateix període. Un fet que estem convençuts va ser negatiu per Dragalia Lost, va ser el fet que el joc no s’estrenés en altres territoris. En els quatre anys de servei, mai va ser localitzat al castellà, francès, portuguès o en cap altre idioma, limitant el seu potencial al llarg de la seva existència, tot i les peticions dels fans de Nintendo.

En definitiva, és una llàstima veure com una part relativament important de la història de Nintendo, mai va rebre el reconeixement que mereixia per part de la mateixa companyia. Anys i anys d’actualitzacions, amb una trama i personatges que han marcat a molta gent, poden ser perduts després que els servidors es desconnectin. Per això, molta gent que ha gaudit de Dragalia Lost i vol que més gent pugui fer-ho, desitja que Nintendo preservés Dragalia Lost mitjançant una versió per a Nintendo Switch. Sense microtransaccions, com si es tractés d’un joc nou. A més, aprofitant l’oportunitat per localitzar el títol en el màxim d’idiomes possibles, ara que la història estaria acabada i no hi hauria més contingut. És somiar, sí, però no ens podem permetre que jocs com Dragalia Lost acabin perduts amb el temps.