Tot i que fa temps que aquest joc és al mercat, ja no les versions originals, sinó que fins i tot la versió que ens ocupa en aquest anàlisi, la versió de Nintendo Switch del Dragon Ball Xenoverse 2… Dragon Ball torna a estar de moda, amb el recent llançament del Dragon Ball FighterZ per a totes les plataformes menys, de moment, per a la Nintendo Switch, i per tant creiem convenient analitzar el joc de “Bola de Drac” que tenim ja disponible.

Després de fer aquesta extensa introducció, passem a parlar estrictament del joc que ens ocupa. Dragon Ball Xenoverse 2 es la segona part, com el número 2 indica, de la Saga Xenoverse, que vol dir això doncs que es una continuació directe del primer Xenoverse, en el qual si teníem la partida guardada de l’anterior títol, podíem recuperar diferents objectes que teniem d’equipament, habilitats, etc i fins i tot l’heroi que ens havíem creat… I hem dit heroi creat? Doncs sí, perquè aquest aspecte que hem anomenat, es la base principal de la saga Xenoverse, això si, l’heroi que teníem en el primer joc no el podrem controlar, però és part important de la història.

En aquesta versió de Switch, al no tenir el primer joc, ens deixen triar uns herois estandarts, tot i que gràcies a la compra del Xenoverse 2 de Switch podrem tenir també el Xenoverse original, en principi al finalitzar el mode campanya.

Però entrem, ara sí, a analitzar el joc. Xenoverse 2 parteix de la premissa del primer Xenoverse, i per tant, per començar haurem de crear un heroi personalitzat escollint entre les races: humans, Namekians,saiyans, Majins i la raça Frizer. A més a més podrem triar entre home/dona i podrem editar diferentes característiques, amb un editor simple, però que ens permet crear pràcticament qualsevol personatge que ens passi pel cap. Això es una part important ja que aquest personatge que creem serà el personatge que controlarem en tot moment pel lobby de la cotton city i jugar el mode campanya.

I un cop dit això en centrem en els modes de joc… A Dragon Ball Xenoverse 2 ens trobem un joc una mica estrany,perquè realment no tenim un menú principal on s’ens indica quina modalitat de joc volem escollir, sinò que funciona com una barreja de mmorpg a què ens referim amb això? doncs perquè per enllaçar els diferents modes de joc tenim un lobby, la extensa Cotton City. Per la Cotton City ens podrem moure lliurement i podrem visitar diferents botigues, però comprar (amb diners del joc) diferents skins, habilitats, objectes, accessoris etc, a més a més podrem visitar diferents zones per rebre missions, buscar professors perquè ens ensenyin diferents habilitats, els professors són diferents herois de Bola de drac, a més a més de poder accedir a les misions secundaries tant offline com online, mode campanya i batalles lliures contra la cpu sense comptar amb el mode Entrenament, com podeu veure es un joc amb bastant contingut i que ens tindrà ocupats durant bastantes hores. Cal afegir que en mode local podem jugar fins a 6 persones, al contrari de les versions de ps4 i one que només permeten 2 persones.

 

Cal destacar el mode campanya, que ja sabeu en un joc de Dragon Ball és important, però ja ens la coneixem de sobres, per aquest motiu a Dragon Ball, a tota la saga Xenoverse, fem la història de Dragon Ball, però no en el paper de Son Goku etc, sinó amb el nostre avatar creat, perquè el nostre objectiu es que la història de Dragon ball passi tal com la coneixem, i ens posarà en situacions realment insòlites, que no explicarem per no fer spoiler, i que hem de mirar “d’arreglar” com a patrullers del temps que som. I d’aquesta manera, més a més anirem desbloquejant personatges per poder fer lluites contra la màquina o contra altra gent,etc. a més a més anirem aconseguint experiència amb el qual millorar les nostres Estadístiques, a més de desbloquejar noves skins. El mode història ens englobarà des de l’arribada d’en Raditz a la Terra, passant per totes les sagues fins arribar a un final original pel joc, a més de  poder obtenir personatges de Gt i vía DLC fins i tot de Super. Cal dir que la versió de Switch ens ve com a extra en Black Goku  desbloquejat des del principi. A més a més en aquest cas la plantilla de personatges és d’un total de 86, que no està gens malament, sense comptar els personatges adicionals que podem aconseguir via dlc (de pagament, es una llàstima).

        

Pel que fa a l’apartat Tècnic ens trobem amb un joc d’entorn i gràfics en 3d, amb unes animacions correctes, però que no respresenten una qualitat extraordinària, però que compleixen amb solvència, tot i que els personatges tenen com un efecte “brilli brilli” que no acaba de convèncer del tot, res a dir als diferents vídeos que conté el joc que tenen una gran qualitat com la de l’inici del mode campanya. El escenaris son enormes y contenen diferents elements i amagatalls, que hi ha alguns casos que es noten una mica buits i amb textures una mica simples, però que realment estan bastant ben aconseguits i que no desentonen amb l’univers de Dragon ball.

Tot i que hem dit tot això els gràfics no estan del tot malament. No tenen res a envejar en modo Dock als que ja hem pogut veure tant a ps4 com a Xbox One i en mode portàtil sorprèn veure com el joc es pot jugar així a qualsevol lloc, es nota una petita baixada de resolució i algun problema de caiguda de Fps en diferents zones de Cotton City, això si en batalla el joc va fluïd, a on sorprès es a l’escenari del cel (del palau de Déu) on pugen els fps bastant es una dada curiosa. També destacar que en combats 1 vs 1 el joc arriba als 60 Fps i en batalles contra varis personatges a la vegada el joc es queda amb 30 fps.

El tema que hem comentat de les resolucions a Xbox One i ps4 la resolucio era de 1920×1080, mentre que en aquesta versió tenim les 2 resolucions de costum: en mode Dock és de 1600×900 i en mode portàtil és de 1280×720. Ja podem veure que la resolució és un pèl més baixa que a les versions esmentades de playstation i Xbox, però es compensa en un menor temps de càrrega en general per a tot el joc i també per l’absència d’una capa que donava com una tonalitat més “gris” als gràfics, per tant, els colors són més vius en aquesta versió de Switch. Una cosa compensa l’altra vaja.

 

En quan a la jugabilitat, ens trobem amb un joc que segueix una línia semblant a la vista amb la saga Tenkaichi o Raging Blast, però una mica més Ortopèdica. En combat ens podem moure lliurement per l’escenari i recollir fins i tot objectes, al moment d’entrar en combat podrem fixar l’objectiu i a partir d’aquí començar a fer la nostra combinació de botons per anar fent els diferents combos de manera molt senzilla, no es un joc estil Street fighter, sinó que funciona com passava al tenkaichi que teníem 2 botons per atacar cos a cos, i combinant-los, feiem diferents accions, aquí es igual. Per activar els super atacs hem d’obrir el menu de super atac i escollir el que creiem més convenient amb un dels botons normals, i obrint el dels ultimates doncs fem el mateix, a part de tot això tenim el submenú d’objectes, podem equipar-nos objectes utilitzables que els podem fer servir enmig d’una batalla, etc te bastantes possibilitats. En el tema de Defensar-nos doncs es fàcil tenim un botó exclusiu per això, i si tenim una quantitat de resistència determinada, podrem realitzar un moviment de desaparició (típic de l’anime), a més a més tenim uns altres moviments (finals) que ens permetran o fugir o crear una barrera, o fins i tot, poder estunejar els rivals.

Cal comentar que com a extra exclusiu d’aquesta versió de la Nintendo Switch, i gràcies als joycons tenim la posibilitat de simular els moviments dels nostres personatges com si fossim nosaltres que fessim els atacs, tal i com ens permetia fer-ho a la wii amb el wii-mote al Dragon ball tenkaichi 2 i 3, per tant es un alicient que ho podem tornar a fer-ho i poder cridar i motivar-nos cridant: KAME HAME HAAAAAA!!!

Pel que fa al so, els efectes dels atacs, dels cops, càrregues d’energia, etc està realment aconseguit, són bastant  semblants als de l’anime, pel que fa la música tot i no estar malament, no es pas un apartat que destaqui especialment, no deixarà en l’imaginari de la gent cap melodia, tal i com havia succeït en diferents jocs de Dragon Ball, sobretot de la saga super butoden de la Snes. Com ens passa normalment en els jocs de Dragon ball ens faltaria la banda sonora de la sèrie, però es un element que normalment no es pot aconseguir pel tema de les llicències. Pel que fa a les veus podem escollir tant el doblatge japonès com l’anglès, com ja ens tenen acostumats ultimament, a part el joc està traduït a l’espanyol.

 

Tot seguit teniu un petit gameplay personal del Dragon Ball Xenoverse 2 versió de nintendo switch: