No sé si us sonarà, però farà ja uns anyets, existia una companyia anomenada Cing que es dedicava a desenvolupar videojocs, especialment per a consoles de Nintendo. Cing va fundar-se arran l’abril del 1999 a Fukuoka (Japó) i, uns deu anys més tard, per desgràcia, va anunciar la seva bancarrota i imminent dissolució. Exactament l’1 de març de 2010.

La història de Cing no és gaire extensa, ja que en el seu curt període de vida, van arribar a llençar 8 videojocs, 7 dels quals van arribar a consoles de Nintendo, sent la majoria d’ells per a la reconeguda Nintendo DS. Algunes de les franquícies desenvolupades per Cing, amb l’ajuda de Nintendo, van esdevenir sèries de culte que mantenen un estatus especial dins de la gran N, encara que des de llavors no hagin rebut cap nova estrena.

Una d’aquestes franquícies és la que podeu llegir en el títol de l’article: Hotel Dusk. Una de les creacions més reconegudes de Cing que, tot i amb el pas del temps, segueix en el record de molts jugadors i també de la mateixa Nintendo, rebent fins i tot referències en títols moderns com Super Smash Bros. Ultimate.

 

 

És l’any 1979, ens trobem en un motel de carretera als afores de Los Angeles. La nostra missió és investigar la desaparició d’un antic company nostre. Per això, prenem el rol de Kyle Hyde, un exdetectiu de Nova York que es dedica a vendre porta a porta per a la companyia Red Crown. El nostre últim encàrrec ens porta a un motel de carretera anomenat Hotel Dusk, on ens atorgaran l’habitació 215, que es rumoreja que fa realitat els desitjos de totes aquelles persones que s’hi allotgen.

Només arribar ja se’ns fa evident l’estranya sensació en l’ambient. Els primers personatges que ens trobem marquen les pautes del joc, amb un diàleg molt ben escrit i una manera de progressar molt interessant. Converses úniques que deriven de la personalitat de cada persona amb la qual parlem. Sigui el propietari del motel, la seva encantadora senyora, o la xiqueta que està jugant a les escales. Cada un dels personatges ens robarà el cor per un motiu o un altre o no podrem esperar a conèixer més gent. Els diàlegs estan molt ben escrits i pensats amb molta cura.

L’única cosa tan interessant com el diàleg, és l’exploració del motel. Un local gegant, replet de misteris i puzles esperant ansiosament per ser resolts. A mesura que anem investigant, anirem també guanyant accés a diferents parts del motel i també coneixerem diferents personatges. La trama se’ns anirà expandint a la par, mantenint-nos sempre pendents de què ens trobarem. Els puzles que ens ofereix Hotel Dusk aprofiten al màxim les capacitats de la Nintendo DS. Arrossegar mobles amb la pantalla tàctil, bufar al micròfon, tancar les dues pantalles… cada puzle ens farà pensar, i fins i tot, pot ser que ens doni a conèixer alguna característica de la consola que desconeixíem.

 

 

L’estil artístic de Hotel Dusk -i de la seva seqüela- es queda gravat a foc de tota aquella persona que el juga. Tot i una ambientació mundana, que no destaca en res, el mateix motel que explorem al llarg del joc disposa de moltíssima personalitat, gairebé com si es tractés, en certa manera, d’un personatge més. S’ha de destacar, per sobre de tot, la manera en què Hotel Dusk mostra els seus personatges. Els diàlegs estan representats per il·lustracions en blanc i negre amb molt pocs fotogrames d’animació, com si es tractessin de dibuixos realitzats pel mateix Kyle en la seva llibreta.

La banda sonora del joc també és famosa per la seva gran qualitat. Composicions de jazz que semblen extretes d’una novel·la noir. Bones peces musicals difícils d’oblidar, característiques de diferents situacions. N’hi ha una exacta per a cada situació, tot i que es podria dir que, més enllà d’acompanyar el que passa en pantalla, acompanyen el sentiment dels personatges.

Pel que fa a la jugabilitat, Hotel Dusk no deixa de ser una aventura gràfica. Moments de diàleg i d’altres d’investigació, amenitzats per uns quants puzles. Com és d’esperar, la genial ambientació i el magnífic guió, fan que Hotel Dusk sigui una gran obra dins del gènere. El fet que per jugar, s’hagués d’agafar la consola com si es tractés d’un llibre (fet que molt pocs jocs havien fet fins llavors), era un plus que recalcava aquesta sensació d’estar gaudint d’una novel·la policíaca interactiva.

 

 

Al cap i a la fi, Hotel Dusk: Room 215 no deixava de ser una història sobre un exdetectiu que buscava un company desaparegut fa anys. Aquesta interessant premissa va aconseguir crítiques positives i un petit nombre de seguidors. Donades les més que decents vendes, no passaria gaire temps abans Cing decidís començar amb la producció de la segona part: Last Window.

 

  • Una gran història acompanyada de personatges icònics
  • Gràfics únics i una banda sonora que li va perfecte
  • Jugabilitat que explota al màxim la Nintendo DS

 

  • 15 hores de joc que en certs punts se’ns poden fer llargues
  • Alguns puzles no són gaire clars o no estan del tot ben implementats