Què és Stardew valley? Tots direu un simulador de granja com el que hi havia fa un temps a facebook anomenat Farm ville. Error, aquest és el primer error que podeu cometre. 

Stardew valley va més enllà i és una perfecta unió entre Minecraft + Farmville + Sims + Animal crossing + Harvest moon.

Per començar el joc ens permet modificar el personatge des del gènere, tipus de pentinat i color, color d’ulls i quines robes volem portar. També ens otorga el poder de triar el nom de la nostra granja i si volem tenir un gos o un gat i el nom d’aquest. Després ens apareixen 5 tipus diferents de granges, cadascuna d’elles amb mecànica diferent. La granja estàndard fomenta l’agricultura, la granja forestal fomenta la recol·lecció, la granja fluvial fomenta la pesca (des de la nostra experiència la menys recomanable a causa del difícil control a l’hora de pescar), la granja minera fomenta la mineria i per últim la granja salvatge fomenta el combat. Aquesta última em recorda molt al mode supervivència del Minecraft on a la nit apareixen ratapinyades i altres bestioles.

Menu de personalització

El joc comença de manera molt dramàtica, el nostre avi mor i abans ens lliura un regal, ens demana que no l’obrim fins que no arribem a sentir que la nostra vida a la ciutat és una espècie de presó. Passen els anys i veiem al personatge dins de la seva rutina diària, exactament en el seu treball. En un instant, decideix que esta fart de ser un esclau d’aquesta vida i decideix obrir el regal, el lliurament de la granja familiar. Com a presentació em sembla un bon inici, que ens portarà finalment cap a dins del poble Pelicano.

La manca de tutorial es nota i pot provocar “creu i ratlla” molt fàcilment fins a tal punt que ni així arribes a dominar el joc al 60%. El fet de tenir un cicle de 4 estacions dins del joc i que cada cultiu sigui específic i tingui una maduració diferent fa que de primeres el jugador perdi molts dels cultius. El joc t’ofereix una gran immensitat de possibilitats, el terreny de la pròpia granja és d’un nivell acceptable i permet al jugador organitzar la granja a la seva conveniència.  

imatge de les 4 estacions

Quan arribes a la granja et pots espantar al veure que està ple de troncs, pedres i herba, i penses “mare meva”. I és quan arriba el primer error de “noob”, principiant: anar a per totes a eliminar “escombraries”. En poc temps se t’acaba l’energia i si no pares et pots arribar a marejar. El primer dia no passa res perquè no tens res però a mesura que passen els dies comences a tenir coses, els vilatans et roben diners i 3 objectes de la motxilla. Com a consell personal recomano talar arbres, crear un o altre bagul amb la fusta (aquesta part em recorda molt a Minecraft) i vendre gran part de la fusta, ja que al principi necessitarem molt “chash” per poder avançar degudament. 

inici granja

El joc no solament és la granja, hem de saber que el joc es desenvolupa en un poble anomenat Pelicano, que compta amb dues granges, la teva i una granja on comprem animals, amb un  alcalde que et dóna la benvinguda en arribar al poble, amb una ferreteria i amb una fusteria. Aquestes dues ens serviran tant per millorar eines i trencar pedres com per millorar la casa i comprar edificis. També disposa d’un saló amb dos màquines recreatives on meravellosament tindrem el luxe de jugar. Veurem també una biblioteca/museu on podrem donar objectes i retornar llibres que ens trobem pel terreny del poble. El poble compta amb una mina amb 120 nivells on, a més profunditat, més bestioles i recursos trobarem. Com a curiositat, el poble té dos comerços, un que és la típica tenda de poble i una altra que és una multinacional anomenada Mercajoja (no se si sóc l’única que li recorda a Mercadona). Depèn de les teves decisions activarem una història o l’altra sobre els negocis. Les decisions estan marcades pel propi Mercajoja o pel centre social, un edifici en ruïnes amb uns simpàtics esperits que et demanen objectes a canvi de renovar el poble i l’edifici. Aquest repte no és pas res fàcil i et passes uns quants anys dins del joc.

mapa poble Pelicano

Els vilatans estan dividits en dues classes: els que tenen opció de casar-se i els que no. Com a curiositat el joc permet les relacions homosexuals, així que podrem conquistar a qualsevol vilatà que sigui solter. 

Solters/solteres amb opció de casar-se: Alex ElliotHarvey Sam Sebastian Abigail HarveyLeah Maru i Penny.   

Alex

Elliot

Harvey

Sam

Sebastian

Shane

Abigail

Haley

Leah

Maru

Penny

Emily

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Sense opció de casar-se: Carloline, Clint, Demetrius, Dwarf, Emily, Evelyn, Gorge, Gus, Jas, Jodi, Kent, Krobus, Lewis, Linus, Marnie, Pam, Pierre, Robin, Sandy, Shane, Vincent, Willy i Mag.

Altres personatges: Bouncer, Gil, Governador, Avi, Gunther, Marlon, Morris, Mr.qi.

Cada personatge té un rerefons i història diferent, i per poder-los conquistar o establir amistat (això últim serà necessari per a algunes missions) haurem de parlar cada dia amb ells i donar-los obsequis. Cadascun té els seus gustos i si regales alguna cosa que no els agrada baixes la seva amistat (aquesta part em recorda molt als Sims). Un cop us caseu les vostres parelles realitzaran feines com la de regar els cultius, posar aigua a la mascota i fins i tot la de cuinar.

Com a resum, podria dir que aquest joc és d’aquests que t’enganxes i no pares fins a avorrir-te. Des de la meva experiència haig de dir que le comprat de sortida per Switch i durant aquests deu dies he fet 50 hores, durant les quals m’he pogut casar, baixar els 120 nivells de la mina, donar 51 objectes al museu, completar dues missions del centre cívic i tenir una granja alguna cosa equipada. Àdhuc em queda molt a fer i fins i tot explorar noves zones, com el desert, les clavegueres i trobar la casa de la bruixa, que no m’és accessible.

És un joc totalment recomanable que trobarem en la eshop a 14 euros o a 10 euros en la eshop sud-africana. No us podeu deixar perdre un sense fi d’hores amb moltes coses a fer.