L’any 2010 aterrava a l’extensa xarxa una pàgina web anomenada “Totaljerkface” on, dins seu, s’hi trobava un joc dels que encara ara costa oblidar. Es tractava de Happy Wheels, una aventura que, sincerament, i sense ser “aventura”, costa definir. Creat per Jim Bonacci, el jugador/a s’ha de posar a la pell d’un personatge amb el seu propi vehicle (d’entre un llistat de 12, cadascun amb les seves característiques i moviments) i intentar superar un seguit d’obstacles d’un circuit que o el duran a la victòria o, el que és més provable, a la mort segura. Amb una estètica “ragdoll” (tipus “nina de drap”) i 2D, va tenir molt èxit entre la comunitat, ja que a part dels pocs nivells creats pel desenvolupador, la gent podia crear els seus propis recorreguts i penjar-los a la plataforma, on podien ser jugats per qualsevol persona que s’unís al joc (tot i que, lògicament, també va ser un “boom” per la seva violència gràfica gratuïta). I poc a poc es va anar “ampliant la llegenda”, especialment per la seva bona rebuda a “territori Youtube”. Fins i tot la companyia Machinima en va realitzar una sèrie d’animació. La resta, com se sol dir…no, no és que sigui història, però és curiós com encara avui dia els/les usuaris/es continuen penjant centenars de mapes al dia per tal de “reptar” als seus iguals.

Fa cosa d’un parell d’anys, al Setembre del 2016, un estudi anomenat HakJak Productions va sorprendre a tots/es els fans d’aquesta estrambòtica “aventura” amb un “Happy Wheels en 3D” anomenat Guts and Glory, on lògicament tot eren referències en tres dimensions que transportaren la comunitat a aquell especial 2010. Ara, gràcies a tinyBuild, ens arriba a Nintendo Switch. Aconsegueix ni que sigui mínimament assemblar-se a la genial versió per PC que podeu trobar a Steam? La resposta pot ser que us decebi…

 

 

 

Sense històries: tira endavant i sobreviu

 

De fet, la història ja està tota explicada. No té més. La nostra única missió serà superar la zona elegida amb un personatge determinat muntat sobre un vehicle (uns 10 en total, cadascun amb un vehicle i característiques pròpies), passant per un determinat nombre de “checkpoints” fins arribar a la meta. Com que pel camí ens trobarem amb tot tipus d’obstacles mortals (ballestes, canons, mines antipersona, claus, estaques, bombes, i un llarg etcètera pensat per una ment molt retorçada), la possibilitat d’arribar vius/ves a la meta està estretament lligada amb el més pur atzar, ja que en aquest joc l’habilitat del jugador/a per travessar els recorreguts es considera un factor més aviat pobre i escàs. Tant aviat superareu els obstacles més “creatius” amb una facilitat poc realista com us quedareu clavats/des implacablement a la zona més ridículament senzilla del joc.

Per això mateix, Guts and Glory no és una aventura apta per a la gent que sigui molt propensa al “rage” a l’hora de ficar-se davant d’un videojoc. Us acabarà la paciència ràpidament i en moltes ocasions us farà tancar l’aplicació directament. Heu de ser “fans” del gènere com per a que us agradi. I, per desgràcia, personalment sóc dels que va ficar moltes hores al Happy Wheels i, per tant, em disposava a fer el mateix amb aquest llançament de gairebé 6GB de pes, especialment per la possibilitat que ofereix de crear, compartir i jugar nous nivells creats per tercers i penjats al seu servidor, però m’ho han impedit una gran quantitat de factors. Anem a veure si se’n salva quelcom…

 

Breu resum gràfic del que ofereix Guts and Glory (“Vísceres i Glòria“, literalment). Hi falta la sang digital a litres, però…

 

 

Sense glòria, ni honor, ni dignitat

 

Les comparacions són odioses, però en termes digitals i multimèdia, necessàries. Per resumir i per a que tingueu una idea de què aniran els propers paràgrafs: mentre que la versió de PC (la que trobareu a Steam) és una obra magnífica i ha tingut una recepció molt interessant dels/les jugadors/es per totes les opcions que ofereix (fins i tot té un editor dels nivells editats per altres persones) i com les ofereix (aquí ja ens posaríem en temes de frames estables en tot moment i resolució adaptable a cada dispositiu per tal de que els elements es moguin sempre amb una fluïdesa correcta sigui quin sigui el PC o element que l’estigui executant, entre d’altres coses), la versió de Switch és un cúmul de despropòsits amb una llista tant llarga que no acabaríem ni passat demà.

A l’obrir el joc, ja veureu que alguna cosa no va a l’hora: per a que aparegui la imatge de “prem A per continuar” us haureu d’esperar una mitja de 2-3 minuts, depenent de l’humor de l’aplicació, perquè hi haurà vegades que la xifra arribarà als 6 minuts o es reduirà als 30 segons. I un cop entreu dins, l’absència total de controls tàctils i de l’editor de nivells us faran replantejar si realment el que acabeu d’adquirir per 15 euros (sí, el mateix preu que Hollow Knight, per exemple) és realment un “port” de l’impressionant joc originalment creat i llançat a PC. Us deixo un gameplay on podreu observar tots els elements anteriorment comentats.

 

 

Seleccionareu el vostre primer nivell dels creats per la pròpia companyia per tal de familiaritzar-vos amb el joc i tots els seus controls (que tampoc tenen cap misteri: amb “A” es derrapa; la “Y” alentitza el temps; “X” ens crea un petit “boost” per guanyar velocitat; “L” i “R” els girs horitzontals a l’aire o molt tancats pel terra; amb “ZR” ens mourem endavant i amb “ZL” endarrere; l’stick esquerre per moure el vehicle; l’stick dret per moure la càmera; “-” per pausar; el botó “amunt” del Joy-Con esquerre per reiniciar el nivell; i el botó “avall” del mateix comandament per sortir del nivell), i després de superar un altre temps de càrrega bastant molest, però menor que el de l’inici del joc, serà quan començarà la festa: “downgrade” exageradíssim respecte les seves versions “majors”, tant a nivell visual (en un joc així, no calen proeses gràfiques, però es nota massa com han fet un “Human Fall Flat 2.0” partint de l’original) com auditiu (sí, fins i tot han retallat certs efectes); desenes de bugs per cursa, incloent un element tant bàsic com la mateixa sang dels personatges (quan una bala o similars impacti contra el/la vostre/a protagonista, l’hemoglobina no sortirà disparada, es quedarà enganxada al cos del personatge en forma de “triangle sòlid” atravessant de forma circular el sòl de l’escenari); controls que només responen correctament quan el vehicle no toca el terra; caigudes de “frames” contínues i de llarga durada, aparentment, sense explicació alguna…

Crec que alguna vegada us heu trobat en la mateixa situació com a jugadors/es amb certa experiència en aquest món. Sí, a les versions alfa (o beta, per ser generós) molt primerenques de qualsevol element multimèdia. Però aquí ens ho han “empaquetat” tot en una bola i ens ho venen a un preu pel que podríem haver adquirit una obra mestra indie. I sense fer tan sols una trista explicació sobre el perquè s’ha permès tal “barbaritat” (HakJak Productions ja va fer la seva feina a l’hora de crear bé el joc per PC, no m’explico com tinyBuild, que ens té acostumats/des a grans aventures com Punch Club, hagi ocasionat tal desastre, i més amb la comunitat que té Guts and Glory al darrere).

 

El “glitch” de la sang de la versió de Nintendo Switch de Guts And Glory. Atenció, sobretot, a les tres últimes imatges, on es pot observar l’efecte “triangular” d’aquesta i com es queda enganxada al personatge com si fos un element sòlid.

 

 

“Taques triangulars i orgull”

 

Sempre que la fúria de la realitat m’impacta a nivell jugable amb un joc com aquest, que agafes amb moltes ganes i t’acaba decebent amb més o menys nivell d’intensitat havent vist tràilers i coses prèvies (i, en aquest cas, tenint les versions per altres plataformes com a exemples), sempre em pregunto i us intento transmetre amb tota sinceritat què li pot quedar a un element així com per poder-lo recomanar ni que sigui de forma mínima. Doncs poca cosa, la veritat. Però si l’adquiriu, és perquè n’esteu convençuts/des, i perquè confieu en que tant la companyia desenvolupadora com la productora vegin que a Switch la cosa no funciona i ens sorprenguin amb una actualització que elimini part dels errors dels que disposa el títol. Ja no dic tots perquè seria un treball de bojos/es, però només permetent que el temps de joc dedicat fos amè i passant més estona jugant que no veient un cartell que digui “Cargando”, ja seria una experiència molt gratificant. Amb la paciència adequada, si teniu la pau mental suficient com per ignorar els bugs i “glitch” i utilitzar-los al vostre favor, i si us preneu la vostra aventura amb Guts and Glory a Nintendo Switch com el que és (un cúmul de xorrades sense sentit), us trobareu davant un títol infinit i que us causarà una diversió com pocs altres jocs aconsegueixen senzillament fregar. Sembla mentida, però tot té punts bons, per molt desastrós que sigui…

 

 

  • La diversió. Oculta pels errors, però existeix.
  • La quantitat de nivells. Centenars de desenes i en augment.
  • La duració total. Lògicament, va lligada amb l’apartat anterior.
  • El consum de bateria. Semblava un títol exigent però es comporta bé amb la bateria.

 

 

  • Els temps de càrrega. Molt llargs i constants. Desesperant.
  • Els “bugs” i els “glitch”. Curiosos, divertits i entorpidors a parts iguals.
  • L’absència de controls tàctils. Demostra que s’ha fet un “port” amb presses.
  • Els controls. Responen bé fins que se’n cansen i et condueixen al reinici de la partida.
  • Els tancaments inesperats de l’aplicació. El mínim que podia ocórrer amb un port tant dolent.
  • El preu. Pagar 15 euros per la versió de Nintendo Switch, a hores d’ara, és un atracament.
  • Les “retallades” respecte les versions de PC / PS4 / Xbox. Modes de joc, àudio, elements visuals…