Cada dècada queda marcada per algun fet rellevant, algun moment històric, alguna revolució…i en el món dels videojocs passa el mateix. En aquest sentit la dècada dels seixanta i setanta va ser l’època daurada per una de les màquines recreatives més conegudes arreu i que preguntem a qui preguntem, coneixeran segur: el gran Pinball. Qui més qui menys l’ha jugat alguna vegada en un bar, en una convenció de col·leccionistes retro, al Windows com a joc preinstal·lat, etcètera.
 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Per una altra banda, en la dècada dels noranta ubiquem el naixement d’una de les sagues més reconegudes i que el seu èxit arriba fins als nostres dies: Pokémon. I què passa si agafes dues fórmules d’èxit i les fusiones? Doncs pot ser que fracassi o pot ser que passi el que va passar amb el joc que us portem avui: Pokémon Pinball. L’any 1999 va ser un any per assenyalar, ja que en l’esdeveniment Pokémon Festival ’99 es van anunciar Pokémon Stadium 2, Pokémon Snap i també Pokémon Pinball tots ells apostes de Satoshi Tajiri, el pare de Pokémon per obra i gràcia del déu Arceus. Una de les curiositats d’aquest joc és que el cartutx és estèticament diferent però té una raó de ser. El cartutx té un espai per posar-hi una pila AAA i que atorgarà vibració al joc cada cop que fem impactar la bola.
 
 

 
 

LA CAUSA DE MILIONS DE TENDINITIS

 
El plantejament del joc Pinball no té cap misteri, és per això que Pokémon Pinball havia d’introduir algun tret diferencial perquè aquest joc no fos una còpia barata i simplement ens limitéssim a fer el de sempre canviant la bola d’acer per una Pokéball. I novament van encertar amb l’originalitat de la proposta.
 
El joc està preparat per entrar i jugar de pressa sense perdre temps. Tenim dos taulers per jugar: el blau i el vermell. Una clara referència als colors de la primera generació de Pokémon en les versions d’occident. En cada tauler hi ha Pokémon diferents i per aconseguir-los haurem de “viatjar” per diferents ciutats de la regió de Kanto. Aquest últim punt és important, ja que per aconseguir completar tota la Pokédex (una feinada, ja us avisem) haurem d’anar passant per totes les ciutats (per anar canviant d’indret haurem de complir certs requisits) i aquesta no és una tasca ni fàcil ni que es pugui aconseguir amb poc temps. Així doncs, per exemple, només a l’MT. Moon i a Ciudad Azulona hi trobarem en Clefairy, indrets que només són accessibles des del tauler blau.
 
 

 
 
Per realitzar tota aquesta odissea disposarem de tres vides. En perdrem una cada cop que veiem, impassibles, com la bola s’escola forat avall a no ser que en aquell moment tinguem activat el mode salva que durant uns segons ens evitarà perdre vides si perdem la bola. Havent complert determinats objectius també podrem optar per aconseguir un bonus: bola extra, premi petit, premi gran, accés directe al mode captura, accés directe al mode evolució, accés directe a les fases bonus (ens pot facilitar l’accés a la fase Mewtwo) o gaudir de l’ajuda de dos mini Pikachu que evitaran que la bola pugui marxar per un dels túnels que hi ha a esquerra i dreta del tauler.
 
 

LA MATEIXA FÒRMULA: CAPTURAR I EVOLUCIONAR

 
Per accedir al mode captura, haurem de complir certs objectius. Serà aleshores quan disposarem de dos minuts per capturar el Pokémon que ens aparegui en pantalla. Veureu que apareix la silueta del Pokémon i aleshores per anar descobrint de quin Pokémon es tracta haurem de fer impactar la bola uns quants cops en un lloc concret del tauler. Quan ja sapiguem quin Pokémon és, la imatge es convertirà en un mini-sprite del Pokémon en qüestió i aleshores amb tres impactes de bola i formar la paraula CAP-TU-RA. Aleshores ja l’haurem capturat. En aquesta tasca, dos minuts poden arribar a ser justos.
 
 

 
 
Al mode evolució també hi accedim completant certs requisits i serà aleshores quan disposarem també de dos minuts per intentar evolucionar un Pokémon –que ja hàgim capturat en aquella mateixa partida- recollint 3 objectes EXP o pedres evolutives en el cas dels Pokémon que evolucionen així. No serà estrany que en més d’una ocasió ens quedem amb les ganes d’intentar evolucionar un Pokémon i se’ns esgotin els dos minuts. Imagineu-vos la dificultat per aconseguir la tercera forma d’un Pokémon en una mateixa partida. Des de Nintenhype us recomanem tenir a punt un pot de Valium o similar cada cop que agafeu el joc.
 
 

MINI JOCS INCLOSOS

 
Una captura equival a una Pokéball i una evolució n’equival a dos. Quan en tinguem tres tindrem l’opció d’entrar dins del mode bonus, un petit mini joc d’un minut i mig de duració. Dins el tauler vermell hi trobem la fase Diglett, fase Gengar i fase Mewtwo. En el tauler blau les fases Meowth, Seel i també la fase Mewtwo. Cada fase té un objectiu concret que en cas de superar-la rebrem una bona quantitat de punts. Superar les fases és necessari per poder accedir a la fase d’en Mewtwo una fase que ja us anticipem que us pot portar al límit. Sense dubte és el repte més gran del joc; no només accedir-hi sinó aconseguir atrapar-lo. Però això no acaba aquí: per poder capturar en Mew haurem de superar la fase Mewtwo en més de dues ocasions i esperar que se’ns aparegui Déu nostrusinyó, ja que la probabilitat d’aparició d’en Mew és simplement del 0.0625%.
 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Us deixem amb un gameplay i amb el ja característic “punt per punt”: