Avui us porto l’anàlisi d’un joc que, especialment, m’ha sigut força difícil d’analitzar, sobretot per intentar veure des de quin punt de vista avaluar-lo. Espero poder-ho fer el millor possible i que sobretot a tots/es vosaltres, quan el llegiu, us hagi pogut treure de dubtes sobre el que ens ofereix. I el títol en qüestió és el Punch Club, desenvolupat per Lazy Bear Games i distribuït per TinyBuild.

Després de tota aquesta introducció que he cregut necessària perquè ens trobem davant un títol que precisament pel seu “títol” pot confondre a la gent, i es tracta ni més ni menys del Punch Club. El joc podria semblar que fos un títol del gènere de lluita, però no es així. El podriem definir com un simulador de vida basada en la vída del lluitador, com un “rotllo” Sims, però amb l’element dels entrenaments i combats com un joc de lluita, però bàsicament el joc ens convida a viure per a la lluita. I es per això que he comentat això del títol que ens pot portar a l’engany.

 

 

Història d’Easter Eggs

 

Com dèiem amb Punch Club ens trobem davant un joc que la seva premisa és entrenar, treballar, descansar, menjar i lluitar mentres van passant els dies i ens movem per la ciutat on transcorre la història del joc. Una història que està plena de clitxés del gènere de les pel·lícules i series d’arts marcials dels 70-80, com podrien ser les pelicules de Rocky o les Tortugues Ninja, per posar un exemple. El més curiós és que estan posats a mode d’ “easter eggs” i que més d’un cop ens faran dibuixar un petit somriure als llabis als/les que ja tenim una certa edat.

 

Petits Easter Eggs com aquest “Beebop” de les Tortugues Ninja, dels quals Punch Club n’està ple.

 

Jugabilitat repetitivament entrellaçada

 

Treballar, entrenar, lluitar,menjar i descansar. Aquests cinc “pilars” són la base del joc, perquè hem de treballar per aconseguir diners; aquests diners ens permetràn comprar menjar i poder anar al gimnàs a entrenar; però clar, el treballar et desgasta energia i et fa perdre temps que podries fer servir per entrenar; i al descansar perdem estadístiques que hem pogut anar augmentant de mica en mica al gimnàs, a part de la pèrdua d’estadístiques que succeix sempre que acabem un dia; i si només ens dediquem a entrenar, no tindrem diners per comprar menjar ni per poder entrenar al gimnàs; i així un llarg etcètera. Per tant, ens hem de plantejar aconseguir un bon equilibri sobre entrenar, descansar i treballar, per tal de poder pensar en afrontar les lluites que ens presenta el joc. Perquè sí: hi ha “lluites” que haurien de ser la base del joc, però queden tapades pel tema d’aconseguir una bona rutina.

 

 

I parlant de les lluites, que en teoria és la base del joc, no es desenvolupen com a un joc de lluita normal, fent els teus moviments, combos, super cops, etc i movent el teu personatge, sinó que triem una sèrie d’habilitats, que haurem d’anar desbloquejant a l’inici de cada una de les rondes d’un combat, i a partir d’aquí la lluita és automatizada: no podem moure el personatge per l’escenari, ni fer combinació de moviments, per exemple. L’únic que podem fer és activar de manera (“semi-manual”) les habilitats que hem seleccionat a l’inici del combat i deixar que la màquina vagi resolent el combat. Que, per cert, dites lluites també depenen molt del nostre nivell d’entrenament i desenvolupament del nostre Personatge.

 

Exemple dels “combats” que trobarem durant el desenvolupament de l’aventura.

 

I precisament parlant del nostre Personatge com he comentat en el paràgraf superior, a part de tots els entrenaments dels aspectes “físics” també tenim un arbre d’habilitats que haurem d’anar desbloquejant de mica en mica i que ens permetrant “personalitzar” una mica el nostre estil de lluita amb diferents Habilitats i tècniques, que a la vegada ens permetran desbloquejar un seguit de “camins” dins dels estils de lluita que ens presenta el joc.

 

Una mostra dels estils de lluita que podrem desbloquejar pel nostre protagonista.

 

Sense proeses audivisuals

 

Gràficament el joc no està malament. Ens presenta un aspecte retro, amb un bon modelat per als diferents Personatges que ens anirem trobant en el joc. També cal destacar els escenaris, que no estan gens malament i tenen un bon nivell de detall, tot i que són escenaris petits i realment tampoc hi ha molta interacció entre ells. Però en aquest aspecte podem dir que el joc compleix sense cap problema sense destacar especialment. En quan la BSO i el so, realment no es pot dir gran cosa, perquè sempre mentre anem jugant sona la mateixa melodia tota l’estona, i al final ajuda a que el joc es faci monòtom i repetitiu, i si li sumem el que dèiem dels combats, al final acaba per cansar. Els efectes especials tampoc són cap meravella, i sincerament es un dels punts més fluixos del títol.

 

  • Estil artístic encertat, amb un aire retro, i amb bons sprites.
  • La història, plena de refèrencies (sèries d’acció / animació dels 80-90 i de pel·lícules com Rocky)
  • Si t’atrapa, és un “menja-hores” considerable.

 

  • El joc és extremadament repetitiu. Es converteix en un bucle constant i acaba avorrint.
  • Els combats són pràcticament automàtics i amb una interacció escassa.
  • Banda sonora molt repetitiva i amb una mancança de temes important. Monotonia total.