Donkey Kong Country: Tropical Freeze (New Funky Kong Mode) per a Nintendo Switch ha matat el personatge de Donkey Kong i ha destrossat la saga sencera. Tal qual. Sense censura alguna. Aquest seria, provablement, el resum més bèstia que es podria fer sobre el punt de vista que tinc sobre aquesta aventura, però també el que plasma de forma més correcta el sentiment que em queda després d’haver jugat a aquesta “última entrega” per a l’híbrida de Nintendo del primat més famós del món de l’entreteniment digital. Anem per parts i, sobretot: calma. És una opinió personal, no una afirmació totalitària que us vulgui imposar.

 

Consumisme pur i dur

 

Vaig ser dels que es va saltar la “generació WiiU” (cosa que ara mateix no m’impedeix opinar-ne degut a l’experiència que he anat adquirint com a jugador durant tots aquests anys). Em va semblar una màquina amb títols molt interessants, innovadors, entretinguts i, en definitiva, amb un llistat d’aventures d’una qualitat important, sobretot en quan a “triple A” i a IP mai vistes en una consola de la “gran N”. Però per sort o per desgràcia, la Wii continuava (i continua) sent una de les meves consoles preferides, i mentre la primera comentada s’enfonsava cap a l’oblit (paraula perillosa en quan a col·leccionisme i especulació futures), la segona s’elevà cap a l’Olimp dels triomfs més grans en la indústria del videojoc. I… Ah! Es feu realitat màgia del consumisme. La gent de Nintendo no són rucs/ques, i van agafar aquesta mateixa situació tant poc aïllada que em va ocórrer a mi i van dir: “Tranquils/es. No heu volgut els jocs de la WiiU. Cap problema: els comprareu per la propera consola que traurem al mercat, ni que sigui enganyant gràcies a la premsa“. I així aparegué Nintendo Switch i, poc a poc, un sector molt específic dins la seva gran quantitat d’aventures que no són res més que “ports” de les aventures sorgides a WiiU, sector on es pot incloure, sense cap mena de dubte, Donkey Kong Country: Tropical Freeze.

 

Jocs de WiiU i jocs de Nintendo Switch. Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.

 

 

Més del mateix i menys d’allò diferent

 

Donkey Kong Country: Tropical Freeze vindria a ser la seqüela directa de Donkey Kong Country Returns, títol aparegut a les genials consoles Wii i Nintendo 3DS. Sorgit l’any 2014, tingué defensors i detractors per igual. Mentre que els defensors l’elevaren al nivell de “el millor DK de la història” degut al disseny dels nivells, la introducció de millores visuals i noves fases i jugabilitat trencadora, els detractors afirmaren que era “més del mateix” ja vist a Donkey Kong Country Returns, l’escassa imaginació a l’hora de crear reptes importants, o la mala situació dels “checkpoints”. I la cosa és que va viure una “vida útil” relativament tranquil·la, sense anar més lluny. Els anàlisis dels entesos/es en la matèria (que es noti aquí la ironia, siusplau) li ficaren notes que van anar del 60 al 90, i els/les jugadors/es doncs va respondre amb la mateixa neutralitat. I ja està, va ser el que es podria definir com “ni fú ni fa”. Que t’agradaven els plataformes amb una dificultat interessant amb el personatge de Donkey Kong? Doncs te’l compraves. Que no? Doncs el deixaves estar i et feies la teva partideta a Splatoon o al Mario Kart 8, per exemple. Què te’l recomanava algú? Doncs li donaves una oportunitat. Insisteixo: neutralitat.

 

 

 

No: un port no justifica l’excel·lència

 

El problema va venir quan el mes de Maig d’aquest any, les grans companyies dedicades al món del videojoc i la pròpia Nintendo ens van vendre un “còpia-enganxa” del Donkey Kong Country: Tropical Freeze de Wii U per Nintendo Switch. “Increïble”, “meravellós”, “el millor joc de Donkey Kong”, “inigualable”, “s’ha de tenir”,… i mil adjectius més que farien vomitar Arcs d’Iris als Unicorns de la Terra de Yupi. I què portava, de nou, aquest insuperable joc, que no haguéssim vist al de la WiiU? Més nivells? Noves funcionalitats? Una història continuista degut al seu títol però totalment renovada? Nous modes de joc? Un cartutx cobert de platí i incrustacions d’or blanc? Res més lluny de la realitat: un nou “Mode Fàcil” dissimulat amb la incorporació de Funky Kong com a personatge jugable i un aspecte visual mínimament millorat. I tot això a un preu de sortida de 60 euros (ara està a uns 50, ja ho tinc present), mentre que el de Wii U, de sortida, en costava 32. Crec que comenceu a veure que es tracta d’un engany important. Ja tenim dos aspectes que fan una mica de pudor a banya cremada: preu abusiu i millores ridícules. Tal qual.

Mentre que els/les usuaris/es encara estàvem en xoc al comprovar que, efectivament, ens havien estafat de forma suprema, arribaren els primers anàlisis “seriosos” de l’aventura. Si feu una cerca ràpida, veureu a qualsevol pàgina “important” que la seva nota final (per fixar-nos en un aspecte superflu a l’hora d’analitzar un joc, però molt visual a l’hora de comprendre un resultat) no baixa de 80. Què ha passat, aquí? Què m’he perdut? La mitja del de WiiU no arriba a 70 i aquí s’ha elevat fins a un 85 mínim? Tant agrada Funky Kong als mitjans “especialitzats”? No estic dient que sigui mal joc, al contrari, m’agraden molt els plataformes i els de Donkey Kong els considero l’aire fresc del gènere, però que aquí se m’estigui dient que “és el joc de plataformes que Switch necessitava” i que és “un joc creatiu i amb un seguit d’idees interessants que es mantenen durant tota l’aventura” mentre el de WiiU és exacte el mateix i en cap moment s’han especificat aquests punts, ho sento, però no cola. Igual que pujar-li la nota per haver incorporat el Mode Fàcil. Però si fins i tot hi ha un avís a l’iniciar el joc a la Switch que et diu que el Mode Original és exactament igual que el de WiiU. Per favor.

 

Doncs això. No crec que calgui explicació alguna…

 

I els anàlisis tècnics dels mitjans “menys especialitzats” doncs tampoc donaren algunes bones notícies als/les compradors/es del títol. Sí, els temps de càrrega baixen de forma dràstica respecte WiiU (normal, per altra banda, al ser Switch una consola amb el triple o el quàdruple de rendiment que la seva predecessora), però aquesta famosa “renovació visual” és gairebé invisible a ulls inexperts (com la majoria de tots/es nosaltres, no ens enganyem). I alerta, que quan semblava que es podien rascar alguns motius per justificar la seva compra, arriben els “FPS” (frames per segon) i el cop de realitat que ens xafen contra la cara fa pupeta: resulta ser que els “FPS” dels escenaris (o, al menys, els dels fons d’aquests) a la versió de Switch van més “lents” que a la versió de WiiU. Per exemple, l’aigua, que a Switch va a 30FPS mentre que a WiiU va a 60FPS. “Increïble”, “meravellós”, “el millor joc de Donkey Kong”, “inigualable”, “s’ha de tenir”. “Pos ok”.

 

 

No us deixeu enganyar: compreu el joc si us agrada el gènere perquè és notable i, sobretot, perquè no el vau jugar a WiiU, no perquè us l’hagin venut com la revolució de la saga Donkey Kong. És més: personalment, considero que aquesta s’ha estancat tant que és el principal problema de que se’ns estiguin oferint títols exactament iguals que els seus predecessors. I això només fa que confirmar la teoria de que tot el món de DK se n’està anant en orris i, o s’hi posa remei d’alguna forma, o el “port” de Donkey Kong Country: Tropical Freeze per a Nintendo Switch ha estat el punt de no retorn cap a la destrucció d’una saga que porta des dels orígens de la pròpia Nintendo al peu del canó i donant guerra fins i tot en moments impensables i de forma agradablement continuada. Que la crítica sigui el punt de partida que trenqui la inacció de la companyia i provoqui conscienciació dels/les jugadors/es.