Des de Nintenhype us volem desitjar una feliç diada de Sant Jordi i, per suposat, felicitar a tots els Jordis/Jorgines i semblants que ens estiguin llegint en aquets moment! Tal i com vam fer amb el dia de la Mona de Pasqua, al ser un dia molt arrelat a la cultura catalana, sobretot pel “fet actiu” en si, no podíem feixar passar l’ocasió de fer un “especial” intentant relacionar la “llegenda” de Sant Jordi amb tot el món Nintendo. Ho podrem aconseguir? Intentem-ho, a veure!

 

Refresquem la memòria: l’origen de “tot”

 

Abans que res, fem una mica d'”història “oficial“. La festa de Sant Jordi se celebra avui, 23 d’abril, dia en què es va morir el cavaller Jordi l‘any 303 després de Crist. El sant, que restava sota les ordres de l’emperador Dioclecià, es va negar a seguir l’ordre de perseguir els cristians, per la qual cosa va ser martiritzat i decapitat. Molt aviat el començaren a venerar com a màrtir i de seguida aparegueren històries fantàstiques lligades a la seva figura, com la que dóna lloc a la festivitat celebrada aquí a Catalunya. El culte a Sant Jordi es va estendre plenament a tots els Països Catalans durant l’edat mitjana, tot i que el seu “origen” prové del segle VIII. Des de l’any 1456 és el patró oficial de Catalunya. Tot i que la festa se celebrava amb més intensitat o menys des del segle XVI, és al final del XIX, amb el moviment polític i cultural de la Renaixença, quan s’instaurà Sant Jordi com la diada patriòtica, cívica i cultural més celebrada a Catalunya.

Però…i la Llegenda que dóna lloc a la tradició? Segurament, tots/es la coneixereu, però per si acàs: La versió catalana de la llegenda de Sant Jordi diu que després d’un combat aferrissat del cavaller i el drac (que amenaçava les terres d’un famós rei i aquest, a l’atzar, anava triant persones per “sacrificar” per a que el drac deixés en pau el seu territori, però arribà un dia en que el destí decidí que fos la seva filla, la princesa, la que fos sacrificada, fet que propicià el sorgiment del “cavaller al rescat”), la bèstia va caure travessada pel ferro esmolat i que dels degotalls de sang que arribaven a terra en va néixer un roser que floria amb profusió cada mes d’abril. Aquesta és l’explicació que la tradició oral dóna al costum de regalar roses per la diada de Sant Jordi, el 23 d’abril. La tradició de regalar llibre ve de més a prop, quan la UNESCO, al 1995, va desclarar el “Dia del Llibre” el mateix 23 d’Abril, pel que es van “fusionar”.

 

Super Mario Odyssey, de Nintendo Switch, on un “cavaller Mario” s’enfronta a un Drac per rescatar la Princesa Peach

 

Història “made in clixé”

 

Els jocs de Nintendo estàn plens de tòpic i clixés, sobretot del recurrent tema narratiu d’ “heroi rescata princesa de les mans de l’enemic”. Gairebé tots els videojocs de Super Mario Bros., al menys de l’àmbit de les plataformes (deixant de banda els “Mario Kart” i semblants), tenen aquesta base explicativa per tal de transmetre una història, des del primer que va sorgir per la NES fins a l’últim, Super Mario Odyssey, de la Nintendo Switch. Sense Mario-Peach-Bowser…què fariem, sense aquests tres? Tot i així, hi ha un altre “trio” amb Mario molt més antic però clarament referencial abans de que Peach prengués tot el protagonisme: Mario-Pauline-Donkey Kong, personatges usats des del primer “Donkey Kong” i recurrents en tota la saga “Mario VS Donkey Kong”.

No és l’únic exemple que en tenim: The Legend of Zelda és una altra saga en el que un protagonista “heroic” ha de rescatar, en algun moment o altre de la història, una princesa “vulnerable” (pobres ignorants els que ho pensen realment) raptada per la força per un personatge amorf, poderós, de grans dimensions i amb el mal caràcter d’un drac rabiós, amb el seu respectiu combat per tal d’acabar amb la seva vida i recuperar l’harmonia de la vida dels protagonistes (també amb un “trio” clàssic: Link-Zelda-Ganondorf).

 

Bowser raptant a la Princesa Peach per a que sigui rescatada per Mario. Un clàssic d’entre els clàssics.

 

Per sort, tenim referències clares que trenquen aquestes “regles” tant arrelades a la cultura del videojoc creat per Nintendo. Samus és l’ “heroïna” clàssica per excel·lència, convertint-se en el màxim referent de “protagonista femení” de la companyia. En tots els seus jocs hi són molt presents el rescat (com el “Metroide” de Metroid II: Return of Samus -i la seva “remasterització” per a 3DS, Metroid Samus Returns), la supervivència i els combats definitius contra bèsties destructives que volen acabar amb tot el que intenti contradir els seus plans (i sí, també amb una aparença “reptil”, com Ridley). Hi ha un cas molt curiós, també, que serveix d’exemple per aquest apartat i que, per desgràcia, va passar molt desapercebut tot i ser una gran “reinvenció” del clixé: Super Princess Peach, de Nintendo DS, on la Princesa Peach prenia tot el protagonisme i havia de rescatar a un Mario i a un Luigi 100% vulnerables capturats (sorpresa) pel mateix Bowser.

 

Samus i el seu primer “rescat” dels jocs Metroid. Pèls de punta i, sense cap mena de dubte, un punt d’inflexió en la saga.

 

Però tenim més exemples que poden entrar dins aquest recurs narratiu i que han sortit a les consoles de Nintendo, algunes tot i no ser aventures “purament made in Nintendo”: Mario is Missing! (de SNES, primer joc on Mario no és l’encarregat del “rescat”, si no que el protagonisme el pren Luigi), Luigi’s Mansion (on, altra vegada, Luigi ha de rescatar a un Mario totalment “embruixat” pels fantasmagòrics enemics a derrotar durant l’anventura), Pandora’s Tower (gran història d’amor), The Last Story (també, com l’anterior), Ghost N’ Goblins (gairebé un “copia – enganxa” de la Llegenda de Sant Jordi sense roses entremig), Skyrim (dracs a centenars i un protagonista encarregat de derrotat-los), Fire Emblem (prínceps, princeses, dracs i una missió a complir pel bé de la humanitat. No fa falta més), Dragon Quest (exactament igual que l’anterior), Dragon’s Lair (aquest sí, Sant Jordi fet videojoc), Wonder Boy: The Dragon’s Trap (si un drac et llença una maledicció, què pot anar malament? A derrotar-lo!), Xenoblade Chronicles (tornem al protagonista “rescatador”, tot i que els “dracs” siguin de metall…), Kid Icarus: Urprising (on s’ha de rescatar “l’ànima” de la mentora del protagonista),…Ja veieu que de referències, en tenim per donar i per vendre. I, si us falten “dracs“, podeu visitar els territoris de Monster Hunter, Fantasy Life, Puzzle & Dragons,…i un llarg etcètera.

 

Hi posem el toc cultural?

 

Sí, als jocs de Nintendo, els llibres, diaris, papers,…hi tenen un protagonisme molt ocult però en moltes ocasions no es podria tirar endavant en l’aventura sense recórrer a ells. Ja no només degut a que són molt útils per cercar pistes que ens duen fins a l’èxit de la missió o ens expliquen fragments de la història que no podriem conèixer sense les paraules escrites per personatges anònims sobre fulls de pergamí, si no perquè certs personatges, com el Daraen de Fire Emblem, resulten incomprensibles sense aquest medi de comunicació i transmissió del pensament i de l’experiència. L’exemple bàsic el tenim amb Zelda i el seu diari, element recurrent en moltes aventures de la saga. Fins i tot podriem posar d’exemple Xenoblade Chronicles 2, on hi tenim Adenine, una “blade” feta de llibres.

 

Daraen (o Robin) “masculí” + “femení” amb el seu llibre d’encantaments i sent atacats per flors a Smash Bros.

 

I de “roses“? Doncs també en tenim exemples, però encara més de flors! El ram de “plantes piranya” que Peach porta per la seva “boda” amb Bowser a Super Mario Odyssey (i un enemic molt comú a qualsevol joc de la saga, fent “spin-off” fins i tot a jocs com Mario Kart o Mario Tennis), la recurrent flor de foc de qualsevol Super Mario Bros. (que permet a Mario obtenir el poder de llançar boles inflamables), el personatge de Floruga (referència cap al món natural), els Pikmin (els petits “extraterrestres” florals que ajuden a Olimar i a Alph a les aventures de la saga), els “col·leccionables Margarita” (de qualsevol aventura on el protagonista sigui Yoshi), Roselia/Roserade (de Pokémon, que té roses com a extremitats),…

 

La “tropa” de Pikmin capitanejats per Olimar, personatges gairebé “de culte” de Nintendo.

 

Però nosaltres, com no podia ser d’altra forma, acabarem recomanant llibres de Nintendo per a que els tingueu presents i “merchandishing” relacionat amb les “flors” més característiques de la companyia! Us ve de gust celebrar aquest dia amb un toc diferent? I tant que sí! Moltes gràcies a tots i a totes i esperem que hagueu gaudit d’aquest especial tant com nosaltres hem disfrutat fent-lo!

 

Llibres de Nintendo:

 

Merchandishing variat: