Grandiosa època, la del 2001 al 2008, quan la Gameboy Advance era la reina indiscutible del Regne de les Portàtils. Amb la seva considerable quantitat de variants “físiques” (l’Advance SP, la Micro, totes les edicions especials que tardaríem setmanes en poder plasmar de forma visual i escrita,…) i un rastre de llançaments d’una qualitat que avui dia encara és difícil de superar (Metroid Fusion, Mario & Luigi: Superstar Saga, Pokémon Esmeralda, Zelda: The Minish Cap, Golden Sun: The Lost Age, Mario Kart Super Circuit, Castlevania: Aria of Sorrow, Z-Zero: Maximum Velocity, alguns de la saga Final Fantasy, Wario Land 4, Mega Man Zero, i un etcètera infinit), és sense cap mena de dubte un exemple molt ferm a seguir. D’igual forma, al ser una consola amb unes possibilitats i capacitats tant interessants, també va tenir espai pels jocs d’anime i manga. Naruto, One Piece, Shaman King, Yu Gi Oh,… i fins i tot Dragon Ball, amb vàries entregues de diferents estils, van arribar a passar per la portàtil “retro” de Nintendo.

Una de les entregues de Dragon Ball que més va agradar a la comunitat de jugadors/es de la època que el van poder adquirir va ser Dragon Ball: Advanced Adventure, un títol extremadament interessant que avui analitzarem per vosaltres des de Nintenhype per tal de que descobriu els cartutxos més interessants del món de “la gran N”. Esteu preparats/des per guanyar el Torneig Mundial de les Arts Marcials?

 

 

El Dragon Ball portàtil més fidel a la saga

 

Dragon Ball: Advanced Adventure és un joc de lluita i plataformes que es va llançar el Novembre del 2004 a Japó i, al cap de mig any, al Juliol, va arribar a Amèrica i a Europa. Va ser desenvolupat per la companyia Dimps i distribuït per Atari en terres nipones, mentre que de la resta del globus se’n va encarregar Banpresto. Per molt que costi de creure, l’aventura cobreix tot l’arc argumental de la sèrie Dragon Ball original sense arribar a Dragon Ball Z. És a dir, des del primer capítol de la saga que explica com el petit Goku es troba amb Bulma, coneixent de l’existència de les Boles de Drac i iniciant les seves aventures, passant per les trobades amb els primers “enemics” com Yamcha o Pilaf (amb la posterior primera invocació del totpoderós Shenron), i arribant a la participació del protagonista i els seus amics al Torneig Mundial de les Arts Marcials, amb la seva corresponent salvació del món. Sí, m’he deixat moltes coses, però us asseguro que el joc les explica TOTES. No es deixa ni un sol detall del manga/anime ni fa apologia del temut “spin-off”. És un gaudi infinit per a qualsevol seguidor/a d’aquesta mítica sèrie. Us farà retornar a l’essència més pura de Dragon Ball i totes les seves opcions a nivell jugable encara elevaran més aquestes genials sensacions.

 

El “box art” japonès del joc. Us podeu imaginar què va passar amb la portada occidental…

 

Derrotar a Thao Pai Pai amb el General Blue? Per què no?

 

Si teniu el temor de que potser al no ser seguidors/es de la saga us avorrireu, no patiu en absolut. Al combinar de forma tant magistral les plataformes, l’exploració, els combats “en viu” i les lluites contra enemics finals de fase (tot i que pot ser que enmig d’una fase us n’aparegui algun), no queda espai per la no-diversió. A més, disposa d’un seguit de modes de joc que complementaran fantàsticament bé el Mode Història en si.

  • Mode Història: Sobren les explicacions. Se’ns presenta a Goku com a personatge jugable i, tal com ocorre a la història original, el controlarem a ell durant tot el desenvolupament de l’argument. 3 espais de guardat disponibles juntament amb 3 opcions de dificultat a elegir (fàcil, normal i difícil. Atenció perquè la dificultat normal ja suposa ser un repte a l’altura de la qualitat del joc). Hi anirem trobant alguns “extres” com ara nous atacs, ampliacions de la barra de vida o d’atac especial, ítems que ens restauraran la vida, el poder o ens tornaran invencibles durant uns segons… Fins i tot tindrem fases especials on pujarem al Núvol Kinton. Molt, molt complet.

 

 

  • Mode 1vs1: El “clàssic” mode “versus” sense cap tipus d’argument que podem trobar a qualsevol joc de lluita, on l’únic objectiu vàlid és demostrar la nostra habilitat amb els botons per tal de derrotar al nostre rival. Disposarem d’una gran quantitat de personatges a controlar. Ara us explicaré com.
  • Mode Link: Exactament igual que el Mode 1 VS 1, però en aquest cas és el “mode multijugador” de la època. Connectant dues consoles amb el Cable Link, dos/dues jugadors/es podien atonyinar-se digitalment entre ells/es per veure qui era més hàbil.

 

 

  • Opcions: Per tal d’expandir encara més les possibilitats del joc, dins d’aquest apartat trobarem els col·leccionables que anirem recol·lectant al llarg del Mode Història. A més, podrem esborrar les partides o canviar d’idioma des d’aquest mateix espai.
  • Mode “Extra”: Un cop superat el Mode Història, se’ns oferirà la possibilitat de tornar a iniciar l’aventura com a Goku, però ara podrem entrar dins d’unes portes bastant amagades pel mapa que, prèviament, estaven tancades. Si superem la fase que se’ns proposarà al travessar dites portes, podrem desbloquejar nous ítems i una quantitat aclaparadora de nous personatges jugables, elevant la xifra a 30 personatges que podrem utilitzar tant per superar una altra vegada el mode Extra com per lluitar als modes de combat 1vs1 i Link.
  • Minijocs: També es desbloqueja al superar el Mode Història. És, potser, el mode que es queda més escàs. Podrem participar en dos minijocs i se’ns reptarà, simplement, a lluitar contra el cronòmetre.

 

 

Marca audiovisual “Made in Gameboy Advance” en estat pur

 

Si tot el que he anat especificant fins ara no ha fet que us enamoreu del joc, encara queda parlar de la jugabilitat, els gràfics i la banda sonora. Però anem per parts. Per controlar als personatges (lògicament, tots disposaran d’una barra de vida i una de màgia, ampliables si trobem les millores amagades als escenaris), utilitzarem tots els botons de la consola. Ens mourem amb la creueta (a la vegada, la direcció esquerra o dreta serviran per defensar-nos dels atacs enemics, habilitat que desbloquejarem un cop superada certa part de la història), saltarem amb la “A”, atacarem amb la “B” i realitzarem un atac especial amb la “R”. El botó “L” està reservat de forma exclusiva per a Goku, ja que amb ell utilitzarà el Bastó Màgic. Però la cosa no es tant senzilla. Podrem encadenar salts i varis “tocs” de botó “B” per fer combinacions especials d’atacs i deixar absolutament desarmat a l’enemic. També podrem fer atacs aeris un cop havent llançat el nostre rival cap al cel. Sí, exactament com a la sèrie. Com a “extra”, alguns dels personatges que desbloquejarem al mode “Extra” tindran l’habilitat de llançar els atacs especials més poderosos del joc polsant els botons L, R, A i B a la vegada.

I visualment, què us he de dir que no hagueu vist ja a les imatges i vídeo que us he anat ficant a l’anàlisi? No és que disposi d’un gran desplegament gràfic, però té un estil que a mi m’agrada definir com “l’estil Gameboy Advance”: colors molt vius; amb un “cel shading” molt descarat i en dues dimensions; escenaris plens de vida i amb un alt nivell de detall, a l’igual que els propis personatges; ombres i il·luminacions molt contrastades, provocant un estil de degradat forçat i gairebé inexistent; i un llarg etcètera, però crec que veieu per on vull anar. Es com veure un anime pixelat, amb un alt contrast i amb certs tocs caricaturescos. Qualsevol jugador/a que li tingui una estima especial a la consola i a les aventures que va rebre, sabrà gaudir molt especialment del que ofereix visualment.

 

 

Però no tot havia de ser positiu. Mentre que els/les japonesos/es van rebre un joc amb la banda sonora original de l’anime “transformada” en melodia “16 bit”, els Occidentals (desconec què va ocórrer amb la versió Americana) vam rebre un OST absolutament irreconeixible i que no tenia res que veure amb Bola de Drac. Alguns tons ens podien recordar a quelcom nipó i, de passada, potser pensar que ens havien fet un “remix” de les melodies de la sèrie per tal de captar més públic, però va ser un despropòsit en tota regla. Suposo que ens van oferir una alternativa a l’original degut a problemàtiques amb el “copyright” o temes de llicències, però és un aspecte que li treu molta màgia. Si jugueu a la versió japonesa no sabreu què diuen els personatges (a no ser que sapigueu japonès, clar està), però gaudireu infinitament de la banda sonora. Si jugeuu a l’Occidental… la música compleix, però a seques. Us queden tots els altres elements anteriorment comentats per gaudir de l’aventura que us ofereix Dragon Ball: Advanced Adventure.

 

  • La història. 100% Bola de Drac. No es deixa res a mitges o sense explicar.
  • Els gràfics. Es com veure un anime “estil Gameboy Advance” amb una quantitat de detalls interessant.
  • La jugabilitat. Desenes de possibilitats a nivell de moviments, atacs i estratègies a seguir.
  • Els desbloquejables. Extremadament nombrosos i característics de la sèrie.
  • La varietat de situacions. No hi ha espai per a l’estancament. Repetició d’escenaris inexistent.
  • La duració. La que vosaltres li doneu. Dóna molt peu a la rejugabilitat.
  • La diversió. Difícil, però no frustrant, i invita a seguir superant fase rere fase.

 

 

  • La banda sonora. Al menys la Occidental. Treu bastant de context al jugador/a.
  • Els modes de joc. Es fan una mica escassos i, alguns, poc treballats. Compleixen, i punt.