Si Nintendo s’ha caracteritzat per alguna cosa durant tota la seva història ha sigut per intentar arribar a tots els públics mitjançant surrealistes innovacions que trenquen “l’estabilitat” del mercat on es situa. Primer van passar de fabricar cartes Hanafuda a crear estrambòtics jocs de taula aprofitant la tecnologia d’infrarojos (extremadament revaloritzats avui dia). Seguidament, s’aliaren amb marques com Mitsubishi per iniciar l’etapa del videojoc gràcies a la utilització del reproductor de vídeo electrònic, per acabar creant a Mario i iniciant una nova era en el món tecnològic. Des d’aleshores, com se sol dir, la resta és història: primeres consoles portàtils, recreatives, aliances amb grans empreses com Disney, creació de cartutxos de joc, evolució de la tecnologia d’infrarojos, expansió mundial, primera videoconsola de 64 bits, evolució d’aquestes, portàtils amb pantalla doble, Nintendo Wii, consoles híbrides, cartrons… I, tot i aquesta presentació, el resum es queda molt escàs (només cal mirar el web oficial per comprovar-ho).

Per motius més que obvis, però, l’empresa s’ha relacionat sempre millor amb un públic objectiu infantil, tot i que és ben cert que el respecte i l’estima que tenen els adults cap a Nintendo és d’una fortalesa que frega el masoquisme (provablement per haver crescut juntament amb una NES, una SNES, una GameBoy / GameBoy Color / GameBoy Advance, una Nintendo 64 o una GameCube). A part, aquesta mai ha fet un esforç sobrehumà per trencar aquest pensament generalitzat, perquè saben jugar perfectament amb aquesta estima del “nintendero pur” cap a ells.

De fa un temps cap aquí, m’ha cridat l’atenció la falta de “sang” en els jocs que han sortit i surten a les consoles de Nintendo, tenint en compte els llançaments que apareixen a les plataformes de la competència. Per dir-ho d’una altra forma: em falten jocs +18. Se perfectament que l’empresa té molts personatges i “mascotes” a les que dotar de vida i que són la base dels seus ingressos, i no ho discuteixo, però es podria afirmar perfectament que un 30-35% dels jocs llançats per a les consoles de Nintendo han estat d’aquesta categoria. Una xifra que, al meu veure, és ridícula si realment volen complir amb l’objectiu d’abastar un públic objectiu amb un rang d’edat molt ampli, cadascun amb els seus gustos a l’hora de jugar.

De memòria, se m’ocorren grans noms amb els que he gaudit molt com a fanàtic dels jocs d’acció, shooter i aventures amb temàtica i desenvolupament per a adults. I em “molesta” bastant haver de recórrer a l’època daurada de Nintendo Wii (per fer-ho més directe: entre els anys 2002 – 2006) per trobar un repuntament clar i de qualitat cap als jocs de la categoria, tot i que en consoles anteriors i posteriors també trobem alguns diamants que faran de les delícies dels amants d’aquests gèneres.

Per exemple: a Nintendo NES tenim el videojoc Chiller, molt polèmic per a l’època, havent-se de censurar degut a la gran quantitat de “gore” explícit i gratuït que contenia. Més endavant, trobem el DOOM per a SNES, un port fantàstic d’aquesta clàssica saga. Nintendo 64, per la seva banda, també va gaudir d’un seguit de noms importants, com l’anterior comentat DOOM, Resident Evil (saga que s’expandiria a totes les consoles posteriors), el violent Turok 2, Shadowman o el controvertit Bad Conker’s Fur Day. A GameCube, la consola que potser ha sigut un dels fracassos més grans de la companyia, podem trobar una de les versions de Mortal Kombat, saga molt estesa a totes les plataformes però que mai ha sabut adaptar del tot la seva jugabilitat a les consoles de Nintendo.

 

 

No serà fins a DS quan es poden trobar algunes obres que perfectament podrien gaudir del qualificatiu de “culte”: Grand Theft Auto Chinatown Wars (tot i que van sortir dues “preqüeles” a GameBoy Color i GameBoy Advance, ja que es varen cancel·lar de forma sobtada dos títols d’aquesta saga per a Advance i Nintendo 64), Dead n’ Furious (o Touch the Dead, molt en la línia de The House of the Dead) i les joies de la corona, Dementium i Dementium 2.

I arribem a Wii, consola que va equilibrar perfectament la balança entre el llançament de jocs destinats al públic general i els destinats a un públic adult amb gustos més aviat peculiars. The Conduit, The House of the Dead 2+3, The House of the Dead Overkill, Bully Scholarship Edition, No More Heroes, No More Heroes 2, Red Steel, Red Steel 2, Manhunt 2, Madworld (el que donaria per un Madworld a Switch no està escrit), Dead Rising…i podria continuar.

Estic segur, seguríssim, que me n’he descuidat molts o que en desconec algun d’important. I no nego que és una bona llista que permet moltes hores de joc, però el més curiós és que cap està produït per la pròpia Nintendo. Estan creats per terceres companyies que, després de dures negociacions (i perdent molt pel camí, alguns fins i tot amb censures ridícules i contradictòries: podeu veure volar alguns caps però vigileu a dir paraules grolleres, que poden ferir sensibilitats), aconseguiren que el seu projecte veiés la llum en alguna consola de la “gran N”.

I em pregunto: per què Nintendo no dóna un pas endavant i produeix en exclusiva una saga d’aquestes característiques sense dependre de tercers interessats? Per què aquesta por a sortir de la seva zona de confort? Sembla que amb Switch es deixa entreveure una escletxa de llum amb un futur prometedor: amb poc menys d’un any de vida, podem gaudir de títols com DOOM, L.A. Noire o Skyrim, i amb llançaments imminents com Bayonetta 1+2 i 3, PayDay 2 o Wolfstein II. No deixen de ser títols de generacions anteriors (a excepció de Bayonetta 3), però són una notícia excel·lent per a la bona salut del gènere. Tot i així, tornem al mateix: són jocs de companyies externes.

És necessari que Nintendo s’arrisqui a crear una nova IP que trenqui amb la seva “vergonya” característica i escandalitzi al món? Absolutament sí, i sense cap mena de dubte. Si la societat ha acceptat amb els braços oberts un seguit de cartrons interactius, a partir d’ara poden arriscar amb el que sigui sense por al despreci. Com deia la cancó: “Tant de bo els somnis es fessin realitat”.