Bones aquí Rockstr85! Avuí us vull parlar d’un posterior del darrer Nintendo Direct, no vull tomatades ni res per l’estil i és una opinió pròpia i personal, és a dir no té res a veure amb els companys redactor i/o de la comunitat.
Segons sembla, en el dia d’avui té molt de pes mostrar qui té la tita més llarga, SONY és un campió en això, any rere any (bé en el darrer no, van fer bastant de peste) ens mostren grans cinemàtiques fetes per CGI o uns gameplays amb una qualitat de 6K perquè plorin les nostres retines, ens mostren uns jocs que a vegades ni tan sols existeixen o bé que és creen gameplays per vendre consoles o crear expectatives (Com és el cas de Final Fantasy VII Remake, on Tetsuya Nomura no va saber que era el director del projecte fins després del Teaser i a posteriori Kitase parlant sobre el trailer del gameplay que un any després es va mostrar va reconèixer que es va “crear” aquell gameplay fictici per saber com seria i el joc i que exactament ara mateix eren treballant en aquella part).
Dit això recordem SONY, Microsoft i Nintendo, són empreses, empreses que cerquen al seu client, alguns amb unes fórmules fraudulentes (Pon un DLC en tu vida) i d’altres apostant per els seus serveis (Microsoft s’ha marcat un punt apostant per la retrocompatibilitat, cosa que ningú de la competència ha volgut fer).
Tots tenen encerts i sembla que a vegades escolten als seus usuaris, però també tenen els seus errors. Però com això és una comunitat de Nintendo tocarà parlar de Nintendo.
Sóc usuari de Nintendo des de la “Super” i he pogut conviure amb Nintendo diversos moments de l’empresa: emocionar-me i plorar com un nen (també perquè ho era) amb Illusion of Time; tenir hype per l’Ocarina of Time (corria l’any 1998 quan me’l van regalar pel meu aniversari, recordo que no hi havia manera d’aconseguir-lo i les poques tendes on el venien, especulaven amb ell); tenir ansietat amb Resident Evil IV (Un dels quatre jinetes del apolipsis de Capcom); enamorar-me de la protagonista de Last Story; i sentir-me com un Sentai (Power Ranger japos) amb Wonderful 101.
Doncs bé ha arribat el moment, Wii U ha mort en pau i Nintendo ha volgut sepultar-la això si, sense premiar a la gent que vam confiar amb ells amb Wii U. Estem veient com amb Switch estan fent Ports contínuament de jocs de la Wii U, ingènuament jo vaig pensar “Ostres, perquè no donen keys digitals per aquells que teníem el joc a Wii U” i la resposta és clara, perquè igualment els comprarem. Està clar que no és un càstig com a tal, ja que ara amb la nova consola hi han aconseguit el públic que van vendre i aquests no es compraran la Wii U per quatre jocs, però encara i així, fa mal.
No és l’única cosa que em sembla absurda per part de Nintendo, ens volen cobrar l’online, i dius ok, un altre que s’apunta al carro, era de preveure… però no és només això no… ÉS QUE TÉ EL PITJOR ONLINE QUE HE VIST EN MA VIDA! I vull explicar-vos les meves frustracions, no puc jugar online amb els meus amics de Nintenhype mitjançant el meu router, sabeu per què? Perquè Nintendo que és molt restrictiva, si tens un router amb una NAT inferior a D no tira i direu “tio truca al teu subministrador d’internet”, doncs no us amoïneu, ja ho he fet unes 5 vegades aproximadament i no serveix per res! La resposta de Nintendo en el seu fòrum sobre aquest error és la següent: Si tens aquest problema actualitza la consola i actualitza el videojoc, si el problema segueix doncs esperat que ja ho arreglarem algun dia amb una nova actualització. I així amb els seus “huevos toreros” es treuen el problema. Ah! Per cert! Ho he mig solucionat! Ara puc jugar l’online! Sabeu com? Amb les dades del mòbil! Plas, plas, plas (aplaudiments)
No és l’únic problema que tenen amb l’online, caigudes, lagazos, matchmakings (El del Splatoon 2 és horrorós) i això fa pensar, “ostres amb Wii U tot era millor”.
En fi esperem que amb l’arribada de Smash Bros. I la seva subscripció online (que aniran agafades de la mà) aquests problemes se solucionin però encara així és un altre espina que tinc clavada (sort que aquesta espina serà de 20€ anuals).
Per acabar vull parlar de l’abans esmentat, i us parlaré sense fanatismes, Nintendo fa fum, no em sembla pas malament, però siguem coherents amb el missatge i també amb el missatger, SONY ens ha arribat a vendre jocs a 10 anys vista (vease the last guardian, Final Fantasy XV), Microsoft amb Crackdown més del mateix, però Nintendo ens salva? No, fa el mateix, és veritat que són tan desmesurats (Cosa que amb en Zelda ho van ser, fos o no fos per esperar a l’arribada de Switch), però Nintendo ho fa i a vegades paupèrrimament, el pitjor cas és sense lloc a dubtes el de Pokemon per a Switch: em va semblar esgarrifant que sortís el seu creador digues que anaven a fer un joc de Pokemon i au! (Ole sus huevos toreros!). No van ser ni capaços ni de mostrar esbossos ni res i això fa pensar en què o volen donar un aire totalment nou i volen que sigui TOP SECRET o bé, que no tenen res fet (cosa que em fa decantar-me per la 2ª opció). El nou Metroid tampoc va ser molt millor, una cinemàtica on es mostrava el seu títol; la pròxima entrega de Bayonetta no es quedava enrere, bastant semblant a la cinemàtica de Final Fantasy VII Remake; i per finalitzar la nova d’Smash Bros, on se’ns assegura que arribarà aquest mateix any (Recordeu que hi ha pressa, han de fer el combo amb l’online!). He de dir que personalment no entenc massa el hype creat amb Smash Bros. Ha sortit a totes les plataformes des del seu primer llançament.
No vull dir que no es faci, és més, és necessari, tota empresa ha de vendre les seves consoles i s’ha de saber vendre i per fer-ho cal fer com un paó, mostrar les seves plomes i deixar-se (Nintendo no serà la que no ho faci).
I no m’odieu, per això insisteixo, és una gran consola que va començar molt forta i va molt forta aquesta també. M’he meravellat amb Zelda Breath of The WIld (encara que sóc més fan dels anteriors i penso que ha perdut ànima); m’he divertit com un campió amb el nou Mario Oddyssey (Tant com quan em tirava en planxa a Super Mario 64); He gaudit d’una història totalment mindfuck com la del segon Xenoblade Chronicles (Ja ho vaig fer amb la seva anterior i amb aquesta segueix sent tant brutal); i per acabar puc dir, que Switch m’ha fet conèixer a una gran comunitat on he pogut conèixer a molta gent, inclòs a estimar-ne!
Amb tot això que vull dir? Jo no tinc hype, pot ser que calgui obrir les finestres i respirar aire pur. No pensem en el que vindrà i visquem de l’aquí i l’ara, gaudim dels jocs que hi han en el mercat i no tinguem somnis tòrrids amb quatre cinemàtiques ben posades. Gaudiu dels jocs, siguin de Sony, Microsoft, PC o Nintendo, feu l’amor i no la guerra i guardeu els vostres tomàquets per quan abusin de nosaltres.
Pau, llum i amor!