Des de la creació de les tendes electròniques, els desenvolupadors i les publishers han pogut comercialitzar els seus productes d’una manera global i molt més directa, tot tenint a la seva disposició diferents eines. D’ençà que tendes com Steam van començar a oferir aquest servei arran del 2003, que moltes companyies del món del videojoc s’han anat adaptant en aquest mercat digital que, com és obvi en un món que cada dia avança més cap al concepte de la Internet de les coses, ofereix accessibilitat i facilita que el consumidor, gasti de la manera més còmode possible. Moltes vegades, la mateixa comoditat de dur a terme la transacció ens fa comprar productes que no ens interessen ben bé del tot, i això, amics meus, les companyies ho saben molt bé.

Pel que fa al món multimèdia, aquest fàcil accés a la comercialització ha permès moltes persones poder vendre les seves creacions en tendes amb milions d’usuaris, com ara aplicacions o jocs a la Play Store de Google. Com ben bé sabreu, aquest exemple és un xic especial, doncs l’alt nombre de bootlegs que s’hi troben disponibles i el gran nombre de jocs pobres que hi ha, tots de manera gratuïta o amb un preu irrisori. Aquest fet també s’ha estès a Steam, perquè ja fa uns quants anys que la plataforma funciona i permet, per un mòdic preu, poder comercialitzar el que quelcom vulgui. Fins a cert punt, aquest fet ja es podia veure en sistemes com Xbox Arcade fa uns anys enrere.

Aquesta allau de jocs de baix preu ha estat un “problema” des de la introducció de la Wii Shop Channel, per finals de 2006. Tot i no ser tan exagerat com avui en dia, la plataforma ja mostrava gal·la de certs jocs que només pretenien aconseguir una venda, tot i el petit preu pel qual estaven disponibles. Amb el pas del temps i la incrementació d’usuaris interessats en el món dels videojocs, aquest mercat s’ha anat expandint i fent-se més gran. Cada cop més companyies han volgut treure rèdit d’aquest mètode ràpid de fer caixa. Consoles com la 3DS van aconseguir pal·liar aquesta plaga tot i ser una consola popular. Sembla però, que tot i les baixes vendes de la Wii U, Nintendo va començar a fer els ulls grossos per tal de permetre jocs que, uns anys enrere, no serien capaços de passar els estàndards del famós segell de qualitat Nintendo.

 

 

Tot i l’escassetat de jocs en els primers dies de vida de la eShop de Nintendo Switch, a poc a poc s’ha anat omplint de tota mena de videojocs. Una part d’aquests jocs són els que es podrien considerar com shovelware, típic de plataformes repletes d’usuaris casuals disposats a gastar-se un parell d’euros en un joc que segurament passaria desapercebut. Fins i tot ens podem trobar videojocs de mòbil adaptats pobrament als controls de la consola híbrida que, sigui pel motiu que sigui, passen de ser gratuïts a tenir un preu marcat. Normalment aquests jocs gratuïts de telèfons intel·ligents estan replets de publicat, i d’aquesta manera com fan els diners. Ja només faltaria que comencessin a aparèixer jocs a la eShop amb publicitat, però per desgràcia m’imagino que ja n’hi haurà algun…

Les companyies se les saben totes, i aprofiten totes les oportunitats disponibles per fer uns calerons ràpids. Al cap i a la fi, és la missió de tota empresa. Sigui Nintendo, sigui una minúscula publisher que es dedica a agafar jocs mediocres de mòbil o PC i llançar-los a Nintendo Switch amb un preu exagerat. Un dels mètodes que ha resultat més atractiu, ha estat ficar els jocs amb un 90% de descompte, deixant-los a un preu que, idòniament, seria estúpid no comprar-los, però veient el producte, la veritat que a un li passen les ganes. Però saben que algú hi haurà, que estigui remotament interessat en el joc, i que sempre hi haurà algun mitjà que es faci reso del descompte. Gràcies a això, els jocs es ficaran al capdavant en els llistats d’ofertes disponibles i de jocs més venuts a la eShop.

No demano que Nintendo sigui més estricte amb els continguts que ofereix a la seva tenda electrònica, ja que crec que tothom ha de tenir l’oportunitat de poder comercialitzar el que convingui sempre i quant Nintendo ho trobi propi i estigui en un estat jugable. El problema bé quan les companyies s’aprofiten dels seus preus i les eines que la mateixa Nintendo ofereix per tal de fer competència que, en alguns casos, es podria arribar a considerar deslleial. Em fa pena veure la quantitat de shovelware que surt cada dia, i com l’apartat de pròxims llançaments cada cop s’assembla més a la Play Store de Google. Tot i estar a favor de poder gaudir de més jocs, em pregunto si val la pena que tant contingut mediocre estigui disponible, la veritat.

 

I vosaltres? Us semblaria bé que Nintendo fos més estricte amb el contingut de la eShop?

Creieu que hauria de controlar-ho més?