Últimament els jugadors i jugadores de noves generacions s’estan queixant de temes com per què en un joc de guerra no hi ha dones o perquè en un joc ambientat en el “Far West” no tenim lluitadores de gènere femení. Ara ajuntem aquestes crítiques amb les altres de tant surrealistes com que “Nintendo és nazi i estan enfocats en crear productes per a nens i nenes”. Però… I si us dic que la gent està equivocada? Si retrocedim en el temps, podem comprovar que Nintendo ha introduït personatges “problemàtics” (per dir-ho així) en grans sagues de la companyia.

 

The Legend of Zelda (Zelda)

 

Per començar parlarem de la segona gran saga de la que disposa la gran N, The Legend of Zelda (sí, la que s’ha convertit en un divertit mem on la gent confon el protagonista amb la princesa). Amb el nou anunci de Super Smash Bros. Ultimate per a Nintendo Switch, vam poder “gaudir” de la famosa frase: “Per culpa de les feministes, Zelda ara és una dona”, o anant més enrere, del mític “I’m not Zelda”.

  • Fora d’aquesta confusió, entre els no fans de la saga es pot comprendre l’error, ja que la franquícia, al tenir el nom de “Zelda” i en una època en la que es va llançar la primera aventura, possiblement era impensable creure que el nom de la saga no fes referència al “clàssic” heroi masculí. Possiblement no era el que Nintendo buscava, però el protagonisme recau més en la princesa de Hyrule, deixant el nom de Link en segon pla. Recordem que tot i que en alguna entrega existeix el paper del pare de Zelda, en altres de molt destacables no hi és present, fent que Zelda sigui la governant de tot el regne de Hyrule i potenciant la ideologia d’ “una dona al poder”. També l’hem trobat transformada en vàries ocasions com a guerrera en el rol de “Sheik” i “Tetra”.

 

 

Metroid (Samus Aran)

 

“Metrovania”. Nom que sorgeix de dos grans videojocs que van crear un gènere en si mateixos (Metroid i Castlevania). Moment de parlar de Metroid, un joc que aparegué a NES l’any 1986 i on fins al final del joc (i en cas de superar-lo en un mínim de temps) el jugador/a no tindria constància del gènere del protagonista, que lluitava contra uns enemics anomenats Metroids, forçada per la venjança pel que va succeir al seu poble natal, viatjant per la galàxia.

  • La protagonista de Metroid es diu Samus, i com ja s’ha comentat abans, a no ser que et passis el joc en un mínim de temps, aquest secret no era revelat, així que pocs jugadors/es van descobrir que realment la protagonista era una dona. Aquest final provocà una gran revolució per al sector i per a la comunitat. El fet de revelar-te que fos una dona no entrava en cap ment de l’època. Tot i així, no és exagerat afirmar que aquesta aventura frega el masclisme, ja que si superaves el joc amb molta rapidesa, Samus, de manera gratuïta i innecessària, es treia més roba, de tal manera que acabava amb bikini.

 

La saga Fire Emblem

 

Per part de Fire Emblem trobem molts personatges femenins importants. He fet una tria de les més destacables, ja que dins del lore de la saga trobem pràcticament personatges infinits i els que encara hem de conèixer.

  • Tiki (Fire Emblem: Shadow Dragon and the Blade of Light, 1990). Que no us deixi enganyar la cara angelical d’aquest personatge. Tot i que que és molt bondadosa i sempre ajuda, Tiki alberga dins seu un gran poder capaç de destrossar pràcticament la raça humana si aquesta mor. Naga, la seva mare, pren una decisió molt valenta per tal de salvar la humanitat: induïr la seva filla en un somni etern, tot i que molts cops Tiki desperta i ajuda els protagonistes de Fire Emblem. Recordem que Naga és la líder dels dracs i gràcies a la seva vanitat és anomenada “vanitat per la humanitat”.
  • Lyn (Fire Emblem: The Blazing Blade, 2003) és filla del governant que és assassinat quan ella és molt jove. El seu poble rebutja la idea de ser liderats per una dona i Lyn aprèn a viure sola mentre entrena per poder venjar la mort dels seus pares i el seu poblat, aconseguint d’aquesta manera demostrar que les dones poden ser igual que els homes.
  • Lucina (Fire Emblem: Awakening, 2012) és un dels personatges clau dins de Fire Emblem. Filla de Chrom, es defineix com una princesa guerrera, justiciera i decidida, que té la missió de salvar el món. Es preocupa molt pel seu pare fins al punt de fer-se passar per home quan viatja al passat per poder-l’ho salvar. Cert que ho fa per a no ser reconeguda i la prenguin seriosament, però tot i així ens trobem amb una dona capaç de portar al seu poble cap a la victòria amb l’espasa del seu pare.

 

 

  • Micaiah (Fire Emblem: Radiant Dawn, 2007). Un personatge que té el poder de sacrifici, que consisteix en fer-se mal per poder curar a la resta, sent així una persona lluitadora capaç de donar la seva vida pels altres.
  • Shida (Fire Emblem: Shadow Dragon and the Blade of Light, 1990). Amb només 10 anys va salvar a un pobre home indefens el qual estaven apallissant per haver ajudat un Gladiador. Al veure-ho, no ho va poder evitar i, com qualsevol “heroi”, va agafar la seva espasa i li va plantar cara.
  • Soleil (Fire Emblem: Fates, 2016). Un dels personatges més moderns de la saga, on pels diàlegs amb altres personatges podem comprovar que es tracta d’un personatge homosexual. És més, Nintendo va haver de suprimir alguna escena on donava a entendre, literalment, que Soleil “es cura” de l’homosexualitat. L’escena explica que Soleil beu un pols màgic que fa que vegi a les dones com homes i a la inversa. Abans de beure aquesta substància, declara que li agrada la versió femenina d’un altre heroi, però a l’acabar-se l’efecte de la beguda, declara que li agrada més la versió masculina.

 

 

La saga Super Mario Bros.

 

  • Com podeu apreciar, el títol de l’article és “No totes són Peach“, però que podem dir de la pròpia Peach? Encara que sigui la típica princesa que vesteix de rosa, presumida i massa femenina, no deixa de ser una princesa on poques vegades se li reconeix res tot i ser la governant d’un país sencer. A més, en l’última entrega d’un joc on apareix com a personatge secundari però actiu (Super Mario Odyssey per a Nintendo Switch) hem pogut veure com aquesta ha madurat i té un altre paper: és capaç de prendre una decisió important, no casar-se amb cap pretendent i viatjar SOLA.

 

 

  • I per últim, us volia mostrar els dos personatges de més controvèrsia de Nintendo. El primer que anomenaré serà Birdo. Al Japó va ser un personatge bastant estimat, aconseguint d’aquesta manera un joc amb més protagonisme (Captain Rainbow). Birdo apareix per primer cop l’any 1988 en una aventura coneguda per la vella escola com a Super Mario Bros. 2, on feia el paper de “mini enemic final de fase” i que tirava ous per la boca. Com podem apreciar al manual del joc, Birdo, anomenat Ostro des d’un principi, es descrivia com a “ell pensa que és una nena i escup ous per la seva boca. Ell prefereix que sigui anomenat “Birdetta””. Davant de tanta controvèrsia, Nintendo va optar, en jocs posteriors, anomenar-lo Birdo i convertir-lo així en el primer personatge transsexual de la història dels videojocs.
  • El segon que vull anomenar és Vivian, la sirena de la saga Paper Mario, que va fer la seva primera aparició a Paper Mario: La porta dels mil anys (Game Cube 2004). En el cas anterior, molts podrieu saber que era transgènere, però Vivian només és considerat transgènere dins del territori del Japó, on per anomenar-la utilitzen pronoms masculins inclús algun cop l’han anomenat “nen”. Tant al territori Amèrica com en l’Europeu, Vivian és totalment dona, fent ús dels pronoms femenins i no masculins.

 

 

Mencions especials del món dels videojocs

 

M’agradaria fer una menció especial d’Animal Crossing: New Horizons, on l’elecció de sexe no importa el més mínim. Només es fa referència a com et mencionen els personatges, si com a home o com a dona, però després pots vestir-te com vulguis: ser home i anar amb vestits i cabell llarg o ser una dona barbuda i amb cabell curt. A més, els veïns/es et fan regals de tot tipus de roba o elements de personalització sense diferenciar sexes ni gèneres.

També destacar altres personatges vistos al llarg de la història de Nintendo que no són exclusius de la companyia, com ara la famosa bruixa de Bayonetta, anomenada Cereza; Chun-li, de Street Fighter; Cherry Hunter i Blaze Fielding, de Streets of Rage… entre tantes d’altres.

En resum, Nintendo juga en una altra lliga tant diferent que molts d’aquests temes semblen desconeguts per molta gent. I tal com menciono al títol, ”No totes són Peach”, és a dir, no són les típiques princeses indefenses que necessiten ser rescatades i que vesteixen molt presumides. Les dones de Nintendo són des de guerreres decidides i autosuficients fins a persones fortes, independents, lluitadores i fins i tot transgèneres.