[OPINIÓ] Nintendo Labo: Sense trampa i amb cartó

Qui li diria al senyor Fusajirō Yamauchi que 129 anys després, malgrat el continu avanç tecnològic de la societat, la seva companyia seguiria apostant per la filosofia que els ha caracteritzat segle darrer segle. L’any 1889, un 22 de novembre com qualsevol altre, va néixer una llegenda en el món de l’oci. Nintendo, com tothom sap, va escriure les seves primeres línies d’història amb les cartes Hanafuda, els naips japonesos què, malgrat no ser un producte innovador, sí van crear la primera remena en un material semblant al plàstic. Evidentment, va esdevenir tota una revolució. La companyia, a poc a poc, es va expandir i va començar a invertir en la producció de jocs de taula i joguines, creant veritables bestieses en els temps que corrien. Finalment, i després de diverses inversions amb resultats nefastos, Nintendo es va dedicar al que millor sabia fer, en l’oci, ara sí, combinat amb els avanços electrònics de l’època. D’aquesta unió van sorgir els primers perifèrics per a consoles domèstiques, els seus primers videojocs i les seves primeres màquines recreatives. L’èxit fou imparable des de llavors.

Nintendo Labo no és només una manifestació més de la seva filosofia com empresa d’entreteniment i referent en el sector, sinó que respon a una demanda cada cop més creixent de les joguines DIY, “Do It Yourself” o el que diríem en català: Fes-lo tu mateix. Aquesta metodologia se sustenta en l’ús de materials primaris o transformats com a part essencial d’un procés de producció, transformació o reconstrucció d’alguna cosa, d’un bé tangible. Com podem comprovar, la metodologia DIY és aplicable a molts camps que ens envolta, des de la construcció, l’ebenisteria, la moda, les joguines i ara també, als videojocs amb aquest nou concepte que ben segut, obtindrà un resultat espectacular.

 

 

Però, què és Nintendo Labo? Què ens pot oferir? Som el seu “target” de consum? Anem per parts. Labo són una sèrie de plaques de cartó que es poden desmuntar, doblegar i manipular per construir joguines – que anomenarem a partir d’ara Toy-Cons – amb les quals, es pot acoblar la consola Nintendo Switch i els seus comandaments Joy-Con per crear noves experiències i formes de jugar; és com donar-li una nova vida a la consola híbrida. L’objectiu principal de Nintendo Labo és gaudir en família d’un joc que no coneix de limitacions, ni exigències, ni requereix cap mena d’habilitats especials o experiència en el món dels videojocs, l’únic requeriment és la curiositat, les ganes d’aprendre i gaudir d’una bona estona tots junts. El perfil de consumidor és molt clar: els nens. Ells seran els que gaudiran més construint, creant, imaginant i aprenent patrons de programació. Els més grans també podran integrar-se en aquesta experiència i endinsar-se, si encara no ho han fet, en la cultura dels videojocs d’una forma gens exigent i molt satisfactòria, a més de didàctica.

 

 

És impressionant comprovar com un concepte, a priori, tan senzill, arribi a donar tantes possibilitats de joc. Molts pensen que l’acció de crear a Nintendo Labo està limitada al contingut dels “Kits” que es vendran el proper dia 27, i això és rotundament fals. Treure les diferents peces de les planxes de cartó i construir el contingut que se suggereix no és crear, però retallar les teves pròpies peces de cartó, dissenyar una nova estructura o donar-li una nova vida a un Toy-Con, sense necessitat de utilitzat cap producte adhesiu, sí que és crear.

Per tant, Nintendo Labo no està limitat a les formes què ens recomanen, pots crear les teves pròpies joguines i programar-les per dotar-les d’interactivitat. De quina forma? Amb el Taller Toy-Con. Com si es tractés d’un programari per a desenvolupadors, Nintendo Labo incorpora una gran aplicació que permet a tots els usuaris d’aquest revolucionari concepte, reconfigurar els Toy-Cons existents o donar un ús real i efectiu a les noves creacions. Tal com sona, gràcies a les capacitats dels Joy-Con de Nintendo Switch (l’acceleròmetre, la vibració HD, la càmera d’infrarojos, etc.) es poden crear coses veritablement sorprenents, i totalment inèdites, d’aquelles que no venen en el kit d’iniciació… I amb materials econòmics, del dia a dia!

 

 

Però, què és i com funciona el Taller Toy-Con? Es tracta una aplicació on els usuaris podran crear nous comportaments per a les seves joguines de Nintendo Labo. De quina manera? Aplicant conceptes de programació fonamental basats en subrutines o funcions què tenen com a finalitat realitzar una acció determinada. La interfície d’aquest taller es presenta mitjançant diferents nodes o capses, que poden ser d’entrada, entremitjos, o de sortida. Els nodes d’entrada representen els inputs o accions que es realitzen, per exemple, l’acció de polsar un botó d’un Joy-Con o l’acció d’agitar-lo. Una acció representa un input i aquest input serà interpretat per un node de sortida, anomenat output, que executarà una acció determinada. Si traslladem aquest comportament a la vida real, trobaràs que si poses un dit sobre la pantalla del teu mòbil (input) la pantalla s’encén (output), si escrius al teclat el teu nom (input) l’ordinador ho representarà a la pantalla (output) o si gires el volant del cotxe (input) les rodes també giraran (output) i així tants i tants exemples (computacionals o no) que segueixen aquest patró.

Els nodes entremitjos serveixen per aplicar condicions al flux natural de la iteració entre el node d’entrada i de sortida. Per exemple, en aquesta caixa es pot programar un compte enrere d’ençà que l’acció d’entrada ha sigut executada, fins que el node de sortida realitza la seva reacció. O per exemple, podem programar un comptador per anar sumant punts cada cop que fem sonar una nota musical en la nostra nova guitarra elèctrica creada amb imaginació i gomes elàstiques.

 

 

En resum, es crea a Nintendo Labo? Sí, queda patent que els “Kits” que es vendran a les botigues especialitzades la setmana vinent, són només una petita mostra de el que es pot arribar a fer amb aquest nou producte. Queda patent, també, que els límits de Labo els posa el jugador i la seva capacitat de crear nous algoritmes i comportaments que generen experiències totalment úniques i personals amb el Taller Toy-Con. Aquest és un producte seductor, divertit i original per al públic més jove, però també és vital per al seu desenvolupament de la creativitat i la capacitat d’aprenentatge a més de ser una eina indiscutiblement útil i pedagògica en camps tan emergents com la robòtica, que acontentarà a pares, mares i membres de la docència arreu del planeta.

 

 

Nintendo no només és coneguda històricament per la seva presencia en el món de les joguines des de fa més de cent anys. La companyia, dirigida actualment per Tatsumi Kimishima, és un referent en el món de l’oci electrònic i els videojocs, però mai ha deixat de costat els seus inicis. Actualment, podem trobar gran part d’aquesta identitat històrica en els seus videojocs, les figures Amiibo, en el merchandising de les icones més emblemàtiques de la companyia ubicada en Kyoto; la divisió de Super Nintendo World al parc d’atraccions a la Universal Studios als Estats Units i, finalment, també trobem aquestes arrels a Nintendo Labo on no només adopta un concepte històric i romàntic, sinó que a més a més, incorpora un software amb ADN Nintendo per interactuar amb els comandaments de Nintendo Switch, expandint així, l’ús i les possibilitats d’aquest nou producte. Aquest és, sens dubte, un element diferenciador respecte a qualsevol altre mètode d’aprenentatge de robòtica i similars.

Analitzem el que Labo ofereix. Per una part, i probablement la més interessant a nivells de jugabilitat és el Nintendo Labo Robo Kit – i el més car també – per la seva enginyeria, per la seva espectacularitat i per què qui no ha volgut controlar a un “mecha” un cop a la vida? Aquest paquet inclou un set complet de visor, extremitats de peus i mans i una caixa de complexos mecanismes a l’esquena. Sembla una ximpleria, però per muntar això necessitaràs un màster dels de la Cifuentes en materia de muntatge i col·locació de cartó. La capsa o “jetpack” gestionarà tots els moviments de les extremitats i les transformarà en accions a la pantalla, amb una fidelitat realment impressionant; i què vols que et digui, el joc sembla divertit.

 

 

El Robo Kit permet al jugador donar cops de punys, trepitjades fortes a terra, moure’s o canviar de direcció en el moviment, però també es pot transformar en un cotxe i disparar, o propulsar-se per l’aire depenent de la posició del seu cos. A més, baixant el visor del kit, el jugador entrarà en un mode “First Person Shooter” per seguir destruint tot allò que estigui a la vista per tal d’aconseguir la millor puntuació en el Mode Challenge. Hi ha més modes de joc, fins i tot hi ha un mode Versus per jugar contra un amic, però en aquest cas, ambdós jugadors necessitaran disposar d’un pack complet per a cada jugador i recordeu que cada un d’aquests “kits” complets requereix dos parells de Joy-Cons, o sigui, quatre en total (un per al visor, un altre per al peu i dos més per a cada mà).

El Nintendo Labo Variety Kit és el paquet ideal per iniciar-se en el món DIY, ja que incorpora cinc plaques de cartó i cadascuna d’elles és un Toy-Con o joguina. El paquet inclou el cotxe teledirigit, el piano, la canya de pescar, la moto i la casa. Totes les joguines incorporen els seus propis mecanismes i el seu propi mini joc per poder interactuar. Com he comentat abans, en aquestes joguines és on més bogeries es poden arribar a fer utilitzant l’eina Taller de Joy-Con per poder programar el comportament dels Joy-Cons i crear els teus propis jocs.

 

Es pot jugar amb Nintendo Labo? Per descomptat. Però no només es juga amb el software; muntar, construir tots els mecanismes i gaudir treballant en equip, aprenent motricitat i fonaments de programació serà tot un descobriment, no només per als més joves – què és de manera incontestable, el públic objectiu d’aquest producte – sinó també per avis, pares, germans i/o cosins que s’involucraran en el procés de creació i realització amb Nintendo Labo, però a més, gaudiran d’un software molt plural, accessible i entretingut. Sens dubte, donar vida als Joy-Con és una experiència que no coneix edats, ni gustos, ni molt menys, bàndols.

 

 

Acabo de dir una paraula clau, la tercera i última paraula estrella què defineix Nintendo Labo: descobrir. I és que el software de Labo no només incorpora una sèrie de mini jocs per treure-li tot el suc als Toy-Con, també és un complet manual interactiu que ens ajudarà a muntar correctament totes les peces de cartó entre si. A més a més, el programari ens explicarà el perquè de les coses. Moltes persones – sobretot pares i mares – destaquen aquest punt didàctic de Nintendo Labo. Muntar una forma de cartó potser no té massa ciència darrera i es tracta d’habilitat, al cap i a la fi és un cartó encunyat que es doblega. Però el que potser no se sap és com un piano de cartó pot ser capaç d’emetre tons a cada nota, o com dos cartons en forma vertical són capaços de moure’s sense utilitzar cap tipus de rodes. Aquí és on el tutorial interactiu de Nintendo Labo agafa presència i ens explica el com i el perquè.

 

 

No vull passar per alt, com a graduat en Multimèdia, com Nintendo ha treballat molt i molt bé en un dels punts més importants en la nostra societat actual: les interfícies. Una interfície multimèdia és un mitjà de comunicació més, que necessita estar ben dissenyada i ser el més invisible possible per crear el que s’anomena experiència d’usuari o usabilitat. Aquests conceptes responen a la necessitat de presentar uns menús clars i intuïtius, una seqüència d’una acció de forma clara i natural, uns títols concisos o fins i tot, una jerarquia de colors i iconografia adequada per aconseguir que l’usuari realitzi l’acció que vol fer de forma satisfactòria. La interfície del Taller Toy-Con és un clar exemple d’un disseny d’interfície perfectament dissenyat, ja que ofereix formes conegudes, títols molt descriptius i una capacitat d’aprenentatge i modularitat brutals.

Els que tenim una edat i tenim fills sabem que aquesta forma d’aprenentatge era del tot impossible en els nostres temps i valorem, molt positivament, l’arribada de la multimèdia a les escoles, però sobretot, destaquem i valorem el caire didàctic de Nintendo Labo, oferint nocions bàsiques de robòtica o programació que serviran per explotar les capacitats mentals i les habilitats creatives dels petits de la casa. Nosaltres, com a adults ignorants que desconeixem aquests conceptes, pot suposar una oportunitat d’or per aprendre, involucrar-se i compartir el joc amb els petits de la casa. I és que Nintendo Labo manté l’essència, l’ADN de la companyia des de fa 129 anys: el joc en família.

Perquè cartó?

 

“Les noves formes de jugar amb Nintendo Switch” va generar moltes expectatives i rumors del que la companyia podria estar preparant. Realitat Virtual, Realitat Augmentada, nous comandaments, inclús noves propietats intel·lectuals amb els ulls posats a Retro Studios… Però Nintendo, lluny de tot aquest “brainstorming”, ho va tornar a fer, anunciant un nou complement totalment inesperat per a tothom: el cartó. Els memes no van trigar a sortir, les rialles i la burla es va estendre durant gairebé una, inclús dues setmanes. Els ignorants i els que no han seguit ni coneixen el recorregut històric de la companyia els restava qualsevol protagonisme alhora de la veritat.

De la vergonya pels altres a la sorpresa. Nintendo Labo va deixar captivats a tothom quan es va començar a conèixer les seves característiques i possibilitats i, a mesura que s’anaven descobrint més i més detalls, després que la premsa generalitzada ho hagués pogut provar, no hi ha rastre dels crítics, dels memes amb cames. No han entès res, ni ho volen fer. L’elecció del cartó no és aleatòria, el naixement de Nintendo Labo tampoc. Es tracta d’un nou complement, totalment independent dels jocs de Switch (que no vol dir que en un futur es pugui arribar a implementar) que ens trasllada a un passat nostàlgic on la companyia es dedicava a treure joguines, entre elles Paper Model, on et podies muntar diferents construccions i vehicles fets de cartó.

 

 

 

El cartó, com a material protagonista de Nintendo Labo, ho justifico en tres grans apartats amb la ment posada en el públic objectiu al qual va dirigit, clar. En primer lloc, crec que és un material econòmic, què es pot aconseguir fàcilment en qualsevol lloc, i què és fàcilment reproduïble amb les plantilles existents de Nintendo Labo. Per una altra part, és un material molt manipulable i segur, que es doblega amb facilitat, mantenint una robustesa ideal per a la seva finalitat. Per contra, pot ser igual de fàcil trencar una peça o que agafi humitat i deteriorar-se. I finalment, és un material personalitzable. Els més petits (i grans) s’ho passaran pipa pintant els seus Toy-Cons amb pintures, llapis de colors, afegint adhesius o personalitzant les joguines amb noves formes de cartó que poden adherir-se fàcilment. El cartó, envers aquesta polèmica estúpida, és una decisió que encaixa perfectament amb el tipus de producte que es vol comercialitzar. És qüestió de temps que comencem a veure autentiques bestieses a Internet de gent que ha creat monstruositats amb Nintendo Labo. Tot el contrari a seure en una cadira a escopir merda i riure’s de tot mentre mengen Doritos i no creen res a la seva vida.

L’elecció del cartó no és una decisió “aïllada” a nivells tècnics. Aquest material té unes propietats les quals deixa passar les ones electromagnètiques produïdes per la vibració dels motors que conformen el HD Rumble dels Joy-Con. Per tant, estem parlant d’un material aïllant. L’exemple més clar ho trobem en el cotxe RC on la mateixa vibració, és l’encarregada de moure el dispositiu sense perdre gran part de la seva potència.

 

 

Totes les peces que conformen aquest engranatge fabulós anomenat Nintendo Labo no han sigut escollits de forma aleatòria, sinó que responen a una sèrie de necessitats, no només sociodemogràfiques, també científiques amb una execució neta, econòmica i més global envers altres formes d’aprendre robòtica i resistent, malgrat la concepció (errònia) de la consistència d’aquest material. És manipulable, permet jugar amb prova i error i què collons, és divertit i serveix per unir a tots els integrants de la família. Què més necessites?