Lluny dels jocs de terror que ens toquen les pors més profundes mostrant-nos imatges violentes o exageradament gràfiques per pantalla, hi ha un “sub-gènere” de dita categorització potser encara més terrorífic que el ‘gore’ i les vísceres esquitxant cada píxel de les aventures (depenent de la vostra fortalesa o tolerància cap aquests tipus de jocs, és clar): el terror psicològic. Ja sabeu de què parlem: foscor absoluta o trencada per llums de formes extravagants; on els sons i les imatges vistes per la cua de l’ull prenen el control del jugador/a i l’inciten a seguir endavant espantant-se de tot allò que sembla no existir, però que realment hi és; on els xiuxiuejos del joc et fan girar fins i tot a la vida realm provocant que una gota de suor baixi front o esquena avall; i un llarg etcètera que segurament haureu viscut en algun moment o altre de la vostra vida com a jugadors/es (i si no, us esteu perdent una experiència molt poderosa i interessant). Layers of Fear o la saga Amnesia en són bons exemples, però què passa, però, quan combinem quatre pinzellades d’aquesta sensacional i terrorífica forma d’expressió i ho combinem amb altres gèneres que porten arrelats a la cultura del videojoc des dels seus orígens? Si hi fiquem una mica d’aventura gràfica, ens surten jocs com Detention o la saga The Coma; si ens agrada més el món ‘retro’, trobem noms tant destacats com Viviette o Darkwood; i, si el que ens agrada és l’exploració, els puzles i les plataformes, sorgeixen aventures de renom com Little Nightmares, Limbo, Inside i el joc del que avui us volem parlar, anomenat DARQ. Vegem què ens pot oferir i quines característiques el converteixen en un element a tenir molt en compte.

 

 

L’autència història d’un malson en format ‘trencaclosques’

 

Darq: Complete Edition és una aventura desenvolupada per Unfold Games i distribuïda per Feardemic que ens permet endinsar-nos als somnis d’en Lloyd, que ben aviat descobrirà que, en comptes de somnis, té tants malsons que semblen no tenir fi. L’objectiu principal de l’aventura, doncs, és ajudar al nostre protagonista a despertar-se nit rere nit de les malèvoles situacions que la seva ment origina, però per desgràcia, no li costarà gaire adonar-se que, com més intenta escapar dels seus malsons, més s’endinsa en aquesta fosca espiral, portant-lo a pensar que potser els somnis han escapat de la seva ment i s’estan personificant a la realitat… D’aquesta forma, en Lloyd haurà de plantar cara a tots els horrors que se li plantegin adaptant-se al nou món que se li presenta. Per fer-ho, comptarà amb la capacitat d’ajustar la gravetat al seu gust, modificant els escenaris per resoldre els trencaclosques dels mapes i ocultant-se de formes inimaginables de les malèfiques criatures que assolen els móns de DARQ. Per tant, aquesta serà la base del joc a nivell de jugabilitat: a través de palanques o altres elements similars, haurem de ‘capgirar’ els escenaris per poder anar adquirint objectes i situar-los en localitzacions específiques per tal d’avançar i sortir vius del malson, tot això mentre intentem fer passar desapercebut al protagonista dels ulls i sentits de les criatures que volen evitar a tota costa que escapem del seu poder malèfic. I aquí trobem un dels principals elements que juguen molt en contra del joc. Si bé els escenaris són variats i ens permeten descobrir molt a fons la idea que tenia el desenvolupador a l’hora de crear el joc, ben aviat ens envairà la idea que tot es torna molt repetitiu i, en moltes ocasions, els puzles no són gens intuïtius, pel que haurem de recórrer amunt i avall cada escenari a base de ‘prova-error’ intentant seguir endavant, en moltes ocasions sense èxit. Això no treu, però, que quan resolem algun dels puzles més complicats ens envaeixi una sensació de satisfacció màxima, però hi haurà molts moments que ens ofuscaran profundament. Per sort, els controls són molt dinàmics i ens ajudaran i incitaran a seguir endavant.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

La Torre i La Cripta de la discòrdia

 

La versió “Complete Edition” inclou, a part de la història principal, dos DLC, anomenats “The Tower” i “The Crypt”. El primer és, bàsicament, una extensió de l’aventura principal, com si es tractés d’un capítol més, però molt més llarg i combinant totes les formes de jugabilitat que es veuen durant el desenvolupament del joc. Només canvia l’aspecte gràfic i els puzles a resoldre, però no trobarem res nou que no haguem vist amb anterioritat. Tot i llarg, és molt continuïsta i aporta, simplement, una extensió a nivell de duració (que supera per poc la mitja hora de joc). El segon DLC, però, és més interessant, ja que ens ofereix nous puzles, noves formes de jugabilitat i noves situacions respecte el joc base i el primer DLC. A part de ser una mica més llarg (uns 50 minuts – 1 hora de duració, segons les nostres habilitats), fa sentir al jugador/a que es troba davant de quelcom treballat amb cura, ja que se surt bastant de la ‘norma’ de tot DARQ en si, pel que és un element a tenir molt en compte si ens ‘enganxa’ l’aventura en si i la seva interessant proposta de combinar els puzles amb el terror psicològic. Tots aquests elements converteixen DARQ: Complete Edition en un joc que se supera fàcilment en unes 3 o 4 hores, fins i tot si ens encallem en alguns dels puzles que ens ofereix tal i com s’ha comentat amb anterioritat, pel que aquesta característica es converteix en el seu segon ‘hàndicap’ important. Al ser un projecte tant ambiciós, es fa “molt curt” (entre cometes) i ens deixa amb la sensació de que s’haguessin pogut explotar molt més les seves característiques, sobretot tenint en compte el final del joc (sense ‘spoilers’), i s’hi haguessin pogut incorporar d’altres novetats a nivell de jugabilitat que trenquessin amb l’hegemonía general de l’aventura.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

L’horror d’una bellesa terroríficament anunciada

 

S’ha parlat de la història (que queda molt oberta, i que en cap moment se’ns explica res de forma explícita), de la jugabilitat, i de les seves característiques positives i negatives respecte aquests dos punts que afecten directament a la qualitat de la diversió del jugador/a, però com funciona, DARQ, a nivell audiovisual? Doncs la veritat és que en aquest aspecte no hi ha res negatiu a comentar. Molt de l’estètica “Tim Burton”, en termes visuals trobarem un paral·lelisme perfecte amb l’obra de dit ‘personatge’, amb figures i elements arquitectònics allargats i amb una paleta de colors grisos mesclats amb degradats de color lila, on el contrast entre la llum i la foscor s’exagera de forma molt dràstica creant un seguit d’escenes, escenaris, situacions i paisatges absolutament freds i sense cap element que ens ajudi a sentir-nos còmodes quan interactuem amb totes les pantalles que se’ns mostren. Els elements estàtics i els interactuables gaudeixen d’una ‘mort en vida’ perfecta, i estan detallats amb cura i sentit, envoltats d’una boira molt suau que potencia encara més aquest sentiment que tindrem d’estar vivint en un malson. Tot això, si ho sumem amb una absència total de banda sonora i amb una potència i predomini absoluts dels efectes de so i dels ‘sorolls’ que provoquen els escenaris o els objectes i estructures que poblen cada racó del joc (l’única melodia la trobem a la pantalla de selecció principal i als crèdits del final de l’aventura), aconsegueixen englobar en una petita aventura independent un seguit d’idees i d’estratègies que funcionen de forma tant experta que el conjunt no té res a envejar d’altres produccions molt més ambicioses.

 

 

 

EL MILLOR

  • Audiovisualment, és una aventura de terror en tota la seva magnitud.
  • És una aventura desenvolupada per una sola persona, i el resultat és molt lloable.
  • Les fases són diverses i visualment no cansen al jugador/a.
  • A nivell de jugabilitat aporta quelcom nou i fresc dins dels videojocs de terror.
  • La tria de gèneres per crear l’aventura, molt encertada i ben plasmada.
  • Els DLC tenen sentit i no allarguen el joc ‘per allargar-lo’.
  • La història és molt oberta i dóna lloc a interpretacions personals de tota mena.
  • A Nintendo Switch el ‘port’ funciona d’una forma magnífica.

EL PITJOR

  • Alguns trencaclosques són poc intuïtius i poden frustrar l’experiència a nivell de jugabilitat.
  • Els escenaris, tot i variats, repeteixen molt algunes tècniques de jugabilitat.
  • La duració és escassa, i porta a pensar que ha faltat explotar les característiques positives del joc.
  • El preu, molt elevat per “l’efímera” experiència que ens ofereix l’aventura en general.

 

DARQ: Complete Edition, d’Unfold Games i Feardemic, està disponible a Nintendo Switch des del 18/03/21 a un preu de 19,99 euros (en digital)