La llibertat era això

 

Costa trobar els qualificatius per descriure la darrera entrega de la saga de The Legend of Zelda, obra magnànima de Shigeru Miyamoto i el seu equip. Segurament és la primera vegada que un videojoc et promet que pots explorar un món sense limitacions i, efectivament, és així. Un mapa gegantí, completament explorable, ple de vida, en el que pots avançar segons la teva personalitat: combatiu, cautelós, recol·lector, agressiu, tàctic… Pots afrontar les missions com vulguis, en l’ordre que vulguis, amb la única premissa que has de salvar a la princesa Zelda per completar la història. Res més. Tu sol enmig d’un immens i preciós Hyrule, tan sols armat amb una branca d’arbre, una samarreta i pantalons vells i una alforja. Així comença la teva aventura.

Pels que ja teniu trajectòria en aquesta franquícia, una advertència: Breath Of The Wild no té res a veure amb la resta de títols als quals heu jugat. No només suposa una revolució en el camp jugable pel veritable món obert, sinó que tira pel terra totes les característiques que definien aquests videojocs. Així, desapareixen les masmorres, i en canvi apareixen un total de 120 santuaris amb petits puzles en el seu interior. A més, també hi ha quatre grans bèsties divines, unes armes mecàniques farcides de sales amb puzles i un enemic final. És el més semblant que trobareu a masmorres en el joc, i no suposen un entrebanc en cap moment superar-les. De fet el joc et convida a avançar contínuament i no et posa un repte extremadament complicat on t’hi pots quedar encallat. El joc vol que exploris, que avancis, i si et trobes un enemic que no pots derrotar, que vagis a una altra banda, milloris les teves habilitats i et preparis millor per tornar i derrotar-lo.

A més, al superar els santuaris no et donen cap eina que et permeti superar la següent fase, sinó que en les dues primeres hores de joc ja et faciliten els poders dels que disposarà Link per afrontar tota l’aventura (poder per generar bombes, poder de paralitzar, poder de magnetisme i poder de creació de blocs de gel). En canvi, al superar cada santuari Link obtindrà punts de vàlua, els quals podrà intercanviar per contenidors de cor o contenidors de resistència. O sigui que s’ha acabat també el trobar cors de vida al trencar gerros o segar herba. Òbviament no és obligatori superar cap santuari per avançar en la història (excepte els quatre del principi que funcionen a mode de tutorial), però és extremadament recomanable trobar-los i superar-los per tal d’augmentar la vida i la resistència de Link, ja que és pràcticament impossible superar Ganon amb els tres ridículs cors que tens quan comences. A més, els santuaris funcionen com a punts de teletransport, fet que us farà falta tenir perquè, com hem dit abans, el mapa d’Hyrule és absolutament enorme.

 

 

L’exploració com a mecànica per avançar

 

En Link de Breath Of The Wild no és l’heroi que tots recordem. Ganon va vèncer en la seva escomesa fa cent anys i va derrotar al nostre protagonista, que va quedar en coma amagat en un santuari de recuperació. Zelda va aconseguir retenir Ganon al castell, i ella també en va quedar atrapada. Quan Link desperta, no té res, cap habilitat, cap arma ni armadura, i poc a poc la teva missió serà millorar, aprendre i preparar-se pel combat final. Aquest component RPG és força atractiu ja que va lligat a que descobreixis noves zones on recol·lectar materials per teixir millors armadures, que trobis campaments enemics a arrassar per robar-los les armes, o trobis pobles on poder comprar materials. Així que no et queda més remei que escalar muntanyes, creuar llacs, adentrar-te en pobles en ruïnes… per trobar noves eines per millorar el personatge. I si trobes una espasa que et va la mar de bé, no t’hi encarinyis massa perquè se’t trencarà amb relativa facilitat. Les armes i els escuts es fan malbé, així que de nou no pots ser complaent tota l’estona: a voltes tocarà ser agressiu i derrotar enemics potents per quedar-te amb les seves armes.

Les missions secundàries del joc, completament opcionals, tenen com a únic objectiu que exploris. És un dels punts febles de Breath Of The Wild. La narrativa es dilueix moltíssim condicionada pel fet que el món és completament obert i pots afrontar l’aventura com vulguis, i en un moment donat pots decidir que en comptes d’anar al nord vols anar cap a l’est, i el joc t’ho permet. Per tant, com que l’avanç no és lineal, la història tampoc ho pot ser. És freqüent que et perdis per Hyrule i ni t’en recordis de la missió que volies acometre. Així, els personatges amb els que interactues no t’expliquen res rellevant, només informació per completar la seva missió i que exploris zones noves, però no ajuden a teixir una història èpica i emocionant que, al meu entendre, ja li va tocant a la franquícia Zelda. A més, molts d’ells no estan massa treballats a nivell de guió i costa empatitzar i vincular-t’hi d’alguna manera.

 

 

El combat es diversifica

 

El canvi en el sistema de combat és un dels punts forts del títol, ja que sense ser complicat incorpora noves mecàniques que el fan ser variat i entretingut. Link atacarà diferent segons l’arma que porti, ja sigui una espasa lleugera que pot complementar amb un escut, una llança, una maça o una destral. De la mateixa manera, hi ha diversos tipus d’arcs, els quals et permetran disparar més ràpid, apuntar millor o disparar més d’una fletxa a la vegada. Els enemics també aniran equipats amb diferents armes, fet que els farà atacar també diferent encara que sigui el mateix tipus d’adversari, i aquí entra en joc l’esquiva de Link. Feta en el moment precís, seràs capaç d’alentir el temps i propinar diversos cops crítics que et donaran molta avantatge davant de rivals amb molta vida.

L’entorn també juga un paper fonamental en les batalles. Si plou és molt útil llençar als enemics fletxes elèctriques, i si el rival és de foc li sentarà de meravella que l’ataquis amb una espasa llarga de gel. Si hi ha molts enemics concentrats, et pot ser útil cremar l’herba per crear una corrent d’aire calent que t’impulsi cap amunt gràcies a la paravela, i des d’una posició elevada llençar diverses fletxes bomba. I si l’enemic és gran i ràpid, prova de paralitzar-lo amb el poder que tens per propinar-li uns quants cops. Imaginació i agilitat mental al poder.

Qualitat artística i problemes de rendiment

 

Tardareu dos minuts a adonar-vos que Breath Of The Wild és preciós. L’apartat artístic, el disseny dels personatges, dels pobles, dels entorns naturals, la música i els efectes de so… Tot plegat és una demostració que on no hi ha múscul tècnic, hi ha delicadesa artística. Hi ha moments que davant d’una posta de sol i unes suaus notes de piano deixareu el comandament sobre la taula o el sofà i simplement us quedareu mirant la pantalla. És així, el gust amb el que s’ha dissenyat no deixa indiferent.

Però, a la vegada, aquí trobem el principal punt negatiu que té el joc: el rendiment. Les caigudes de frames són constants quan estem immersos en batalles complexes amb diversos enemics i hi mesclem foc o aigua. Hi ha zones com el bosc Kolog on directament el joc cau a trossos. Per sort són moments puntuals però realment és una llàstima que un joc d’aquestes característiques presenti aquests seriosos problemes de rendiment.

 

En resum

 

The Legend Of Zelda: Breath Of The Wild és una revolució dels jocs d’aventura, món obert, acció i RPG. No hi ha cap joc que se li assembli, i només per això ja és motiu suficient per jugar-lo. Et tracta com un jugador adult, que tens criteri i pots prendre les teves pròpies decisions, sense tutorials constants i milers d’icones de coses a fer al mini-mapa. El joc et convida a explorar, en l’ordre que vulguis, que afrontis els reptes com millor t’agradi jugar, sent agressiu i anant per feina o entretenint-te a millorar les teves habilitats poc a poc. Tot i així, el joc és immens i et garanteix unes 70-80 hores sense cap problema, i per completar-lo al 100% prepara’t per duplicar aquest número d’hores. Malgrat els problemes de rendiment i que la història sigui insulsa, Breath Of The Wild és una singularitat que cap persona que es consideri amant dels videojocs pot obviar experimentar.

 

 

[amazon_link asins=’B01MZ977QM’ template=’ProductAd’ store=’nintenhype-21′ marketplace=’ES’ link_id=’e4e0bf74-2e91-11e8-8f49-5b0c046ffd0e’]