Sigui quin sigui el teu estill, estàs cobert! És inevitable parlar del primer Splatoon quan ens posem a analitzar el segon. El de WiiU va ser anunciat per la gran N al Digital Event de l’E3 de 2014. Des d’aquells primers dos minuts i escaig, el món d’Splatoon em va enamorar. De fet vaig més enllà, i puc afirmar que a qui no li sembli tot preciós és que té poc o cap gust. Però vaja, per gustos els colors que diuen, i n’hi ha que prefereixen el marró…

 

COLORS, ALEGRIA…TINTA PER TOT ARREU!

 

I precisament Splatoon va d’això: Colors, molt colors i molt alegres. Taronges, blaus, verds, grocs….és una explosió de tonalitats. O millor dit, és una explosió de tinta, perquè la protagonista d’Splatoon és la tinta. Em va ser impossible no enamorar-me de la tinta blava i taronja cobrint el terra, del disseny dels Inklings, els personatges que ho taquen tot amb les armes, de quan aquests es transformen en calamars per nedar per la tinta, de la tipologia de lletres del títol…Tot està molt ben pensat i el resultat, un cop més sota una IP de Nintendo, és excepcional.

Splatoon va arribar per quedar-se i aquest segon títol és la consolidació d’una saga que espero que duri anys, i que ara per ara és un gran èxit. El dia de sortida vaig anar a recollir la meva edició especial amb Amiibo de calamar verd inclòs (edicions que sembla que amb l’arribada de Switch s’han perdut), per donar-li moltes i moltes hores amb la meva WiiU, consola a la que tinc una especial estima (suposo que sempre passa amb totes aquelles coses que li agraden a poca gent, però que a tu en canvi t’encanten).

 

L’aspecte renovat dels Inklings respecte el primer és destacable.

 

ELS INKLINGS S’HAN FET GRANS

 

I en aquesta segona part, potser algú creurà que ens trobem amb més del mateix. De fet sí, en part tindrà raó: és més del mateix. Però afegeix canvis que milloren l’experiència, i que d’alguna manera es perceben clarament quan tornes a jugar al de WiiU. I No és només el mateix millorat, si no que a més incorpora alguna novetat molt interessant. Splatoon 2 no és un Splatoon Deluxe, com altres títols que han sortit. I òbviament, quan va ser anunciat per Switch, em vaig enamorar d’ell perdudament. De nou, el dia de sortida allà estàvem, recollint la meva reserva, amb els Amiibos per separat (un cop més són brutals, tot i que de nou només desbloquegen coses estètiques exclusives), i amb pressa per posar el cartutx a la Switch i repartir tinta a tort i a dret. Us he dit ja que la sensació que tens quan cau la tinta i pintes qualsevol cosa és realment reconfortant?

A l’iniciar el joc ens trobem com que alguna cosa ha canviat en el disseny general i sobretot en el dels personatges: Són més elaborats, amb més detalls. Com si de Pokémons es tractés, ens trobem com si els Inklings haguessin evolucionat. A més el que els rodeja, els escenaris, el món…tot dóna la sensació de ser com més madur. Splatoon 2 va una mica més enllà que l’1 i aconsegueix una millora estètica sense perdre l’essència. Els Inklings han crescut i s’han fet grans.

 

Els Inklings s’han fet grans!

 

 

BENVINGUTS A CROMOPOLIS

 

Quan entrem al joc, com a l’1, hi ha dos personatges que ens expliquen les novetats. En aquest cas ja no es tracta de Mar i Tina, sinó de Perla i Marina. Aquestes, com hem dit, també han evolucionat respecte de les seves antecessores. Són més elaborades pel que fa a detalls i amb un un caràcter molt més madur. Com sempre, ens ensenyen quins són els escenaris que tenim en el competitiu, si hi ha alguna novetat en referència a actualitzacions o armes noves, i si hi ha algun Splatfest previst. Tot acompanyat de les habituals picabaralles que ja ens trobàvem a l’1 entre Mar i Tina.

Un cop vistes les notícies, ens plantem a Cromopolis, un menú encobert en forma de plaça on ens trobem amb gent amb la qual hem jugat i, com ja passava en la primera entrega, podem copiar la seva indumentària demanant-ho a Enrizo. A més ara amb l’aplicació per mòbil podem encarregar més roba, que anirà renovant-se cada certes hores. Aprofito per comentar que no he pogut provar el sistema de xat de veu que ens planteja Nintendo, també a través d’aquesta aplicació, i que implica entramat de cables important. Em sembla que el tema del xat de veu amb amics desde la consola ja s’ha superat fa temps, sobretot veient altres plataformes, i malgrat no ser res que no es pugui arreglar amb el Discord (tal i com fem a la comunitat), estaria bé que la gran N ens ho posés més fàcil.

A part d’això, la plaça és força semblant a la del primer Splatoon. Com sempre, podem dibuixar un petit banner en una bústia de la plaça, que ens apareixerà al nostre perfil i amb el qual la gent aprofita per fer autèntiques obres d’art…És realment espectacular el que aconsegueixen! Així mateix també tenim les tendes on podem comprar roba, barrets i armes…res de nou respecte del primer. La varietat és propera a l’infinit, i pots tunejar el teu inkling com més t’agradi, sempre tenint en compte les habilitats que et proporciona cada element.

Destaca una novetat interessant, i és que hi ha una nova tenda, en concret un “foodtrack”, on comprar potenciadors per augmentar tant l’experiència com la moneda del joc que obtenim a cada partida, cosa que facilita les coses. Jo cal dir que no ho he fet servir, perquè no he necessitat comprar-ho tot, però entenc que per la gent amb síndrome de Diògenes calamar és útil, com també per la gent que té poc temps i vol pujar de nivell per a desbloquejar totes les armes.

 

Cromòpolis, el centre de tot

 

UN MODE HISTÒRIA REALMENT DIVERTIT

 

A un cantó de la plaça ens trobem un personatge familiar si hem jugat al primer Splatoon: Tina (la recordeu?), ens espera mig amagada dins una claveguera. Si hi entrem nosaltres, anem al nivell inferior on ens trobem la modalitat d’història, un aspecte que va sorprendre molt gratament al primer i que de nou hi havia ganes de provar.

Òbviament ara no tenim aquest factor sorpresa, però no deixa de ser un molt bon mode història tractant-se d’un joc més enfocat al multijugador. A més, s’han ampliat les opcions, cosa que el fa ser molt interessant. Personalment diré que mai he sigut massa fan d’aquests modes història en shooters. A mi m’agrada entrar a barallar-me amb els altres, i aprendre sobre la marxa. Entenc que aquest aprenentatge l’hauria d’adquirir en l’offline, però confesso que em salto les regles i vaig directament a les trinxeres a morir i morir constantment. Per això mai m’han cridat l’atenció aquestes modalitats. Ara bé, havent provat i gaudit la del primer, no podia deixar passar aquesta.

Ens trobarem al mode història amb tot tipus de perills.

 

Un cop més ens trobem un món dividit en fases on per accedir a les següents hem d’anar trobant les diferents pantalles per aconseguir els petits silurs i arribar a recuperar el gran silur, que és, com ja era en l’anterior, el gran objectiu que es planteja. En aquest cas ens posem en la pell de l’Agent 4. No entraré en cap spoiler, només diré que la història té algun toc interessant que haureu de descobrir per vosaltres mateixos. De tota manera la part més important són, com ja passava en la preqüela, les mecàniques que incorpora i la manera en com hem d’anar avançant les fases.

A més, ens trobem amb una novetat bastant interessant: A part de la millora de les armes, tant principal com secundàries, en aquest cas se’ns dóna la possibilitat de fer-ne servir de diferents. A l’inici de cada fase, Jairo, qui es dedica a vendre’ns les armes a la tenda, ens diu que l’ajudem a provar una nova adquisició. Un cop superat el nivell podrem fer-ho amb les altres per obtenir més millores, ja que totes les armes es poden millorar. Les armes es milloren en un contenidor que trobem a l’inici del primer sector, amb el caviar que anem obtenint en les fases. Cal dir que les millores són força cares, cosa que fa que si vols millorar-ho tot hagis de recollir molt caviar vermell.

 

SALMON RUN. LA PRINCIPAL NOVETAT.

 

Crec que la novetat més important que ens trobem a Splatoon 2 és la Salmon Run. És un mode que a l’inici em va semblar avorrit i que semblava fàcil i repetitiu, però a mesura que vas jugant i pujant de nivell es torna un autèntic desafiament. És important, això si, jugar amb gent que en sàpiga, perquè de tant en tant et toca amb algun perdut de la vida, per molt clar i explícit que sigui el tutorial inicial que fas quan entres per primer cop.

A grans trets, es tracta d’un mode horda, on comencen a aparèixer molts enemics (destacant els més grossos, cadascun amb la seva pròpia mecànica i estratègies), i on has d’obtenir uns ous taronges per poder completar l’encàrrec i passar a la següent fase (ull viu, perquè alguns dels petitons s’emporten els ous!). Cada partida consta de 3 fases en total, sempre en un mateix mapa que va canviant a cada fase, sobretot pel nivell del mar. Aquí s’obtenen millores, i peces de roba o barrets que només pots obtenir així, a més de tiquets.

 

Escenari típic de la Salmon run, haurás de sobreviure a tot el que et vingui

 

FESTIVAL MULTIJUGADOR D’ESPECTACLE!

 

Però òbviament on Splatoon és gran és en el seu multijugador: Partides de 4 contra 4 en diferents modalitats, de duració molt curta, cosa que fa que sempre en vulguis jugar una més. Aquí sí que trobem poques novetats respecte la primera entrega més enllà de nous mapes i noves armes.

Sembla que la principal modalitat és el territorial, l’única que no es pot jugar en mode competitiu llevat dels Splatfests, events especials durant els quals el joc et fica dins un ambient molt diferent i on haurem de triar equip en un dels dos bàndols temàtics que se’ns proposen. Aquests festivals es produeixen de tant en tant i durant unes hores molt determinades.

Els modes competitius són el de torre, pinta zones, i peix daurat, afegint assalt cloïssa (“asalto almeja“). Cal dir que Nintendo va afegint moltes novetats al joc a poc a poc, com ja va passar al primer, i això fa que si hi tornes al cap de temps et trobes amb sorpreses agradables que han incorporat. El suport és molt destacable a aquesta franquícia, produït entenc, pel gran èxit que va tenint entre els jugadors.

L’únic incovenient que veig a els sistema multi es que no pots triar mode ni mapa, si no que aquests es van rotant automàticament i de forma programada. Això fa però que sempre puguis trobar gent per jugar: tothom juga al mateix i no es divideix a la comunitat…Però si no t’agrada un dels modes i és el que está disponible quan tens un moment t’hauràs d’esperar o conformar-t’hi!

Ara bé, això també t’ajuda a conèixer tot i no estancar-te en una de les modalitats, i també a fer menys repetitiu el mode multijugador, que a part de l’incentiu del ranking online, ajuda a tenir una varietat imposada en els modes i els dos mapes disponibles que van rotant. Potser on veig més dubtes és en els mapes, que podrien haver fet com al Mario Kart 8. Malgrat tot, això no fa que les hores que puguis dedicar-li al joc puguin arribar a ser infinites.

 

Mai tacar-ho tot de tinta havia estat tant divertit

 

ARSENAL D’ARMES A L’ABAST DE TOT TIPUS DE JUGADORS

 

En referència a les armes, destaca, entre d’altres, el difusor dual i les seves variants, ja que incorpora una mecànica nova: un dash mentre dispares, que et fa disparar més lluny. Jo personalment no el faig servir, però és un moviment que no existeix a cap altra arma. Esmentar també l’arribada d’armes de defensa, com serien paraigües, que han fet crear noves estratègies i ben jugats poden ser demolidors pels rivals. A més, les ultis també han canviat. Ja no tinc el tornado que tantes vegades havia fet servir al primer, però les noves no estan gens malament. Potser les que més m’agraden són el salt amb explosió de tinta i el jetpack.

 

Sigui quin sigui el teu estil, a Splatoon 2 estaràs cobert!

 

APUNTS FINALS I CONCLUSIÓ

 

Pel que fa a rendiment, com ja passava amb el primer, és una autèntica meravella, tant en portàtil com en el dock. Jo l’he jugat més en mode portàtil, i es mou com una roca durant els combats, és una delícia barallar-te amb la tinta. Si bé es nota la baixada de frames a Cromopolis, no és res que espatlli l’experiència. De fet podem considerar que la gran aportació d’aquest Splatoon 2 a la saga és precisament poder-te endur els Inklings a qualsevol lloc.

Òbviament la música també hi té un paper destacat. Les melodies que es queden repetint-se en bucle a la teva memòria, com a la primera entrega, hi són presents de nou. Sens dubte crec que la música utilitzada li va que ni pintada (havia de fer l’acudit en algun moment). Li dóna aquest aire futurista. A més les veus inintel·ligibles dels personatges, així com els efectes de so utilitzats són també espectaculars. El so és, de nou a Nintendo, impressionant.

Cal dir que Nintendo recentment ha publicat un DLC important a part de las actualitzacions, amb mapes pel multijugador que a dia d’avui no he pogut jugar.  La duració del títol, si és un aspecte que us inquieta, us asseguro que està més que garantizada, i tenint en compte que es un multijugador, pot fer-ser etern: No et canses mai de fer partides.

En fi, sota la meva opinió, Nintendo ho ha tornat a fer. Es va treure de la màniga una nova IP que no pots deixar escapar, t’agradin o no els Shooters, i que qui el prova, repeteix i repeteix fent d’Splatoon 2 un autèntic imprescindible a Switch, que només podrá ser subsitutït per Splatoon 3.