L’èxit de Super Mario Land provocà un efecte de responsabilitat màxima a Nintendo per assegurar que els títols posteriors aconseguissin tant o més impacte que el cartutx de GameBoy llançat l’any 1989. I ho van aconseguir. Vaja, si ho van aconseguir. L’any següent sortiria a la venta Super Mario Bros. 3 (NES), joia d’entre les joies, que encara elevà més el llistó inicial. Lluny d’espantar-se o d’intentar allargar la fórmula de l’èxit creant “clons” dels anteriors, es van treure de la màniga Super Mario World (SNES), que encara ara continua posant la pell de gallina a tota classe de jugadors sigui quina sigui la plataforma que utilitzin per a la seva emulació. Feia falta, doncs, reunir molt valor per intentar igualar tal qualitat anterior i treure un joc per a GameBoy capaç de competir amb els títols de les seves “germanes grans”. D’aquesta aposta nasqué Super Mario Land 2: 6 Golden Coins, la continuació de la història de Super Mario Land i que, per difícil que sigui de creure, suposà l’origen d’un “tot” molt concret i específic en la història dels personatges i dels jocs “marca de la casa” de Nintendo.

Història: bàsica, directa i sense complicacions

Super Mario Land pecava de tenir una història poc detallada “ingame” i extremadament continuista respecte els seus predecessors. Super Mario Land 2, per la seva banda, va saber donar un gir de 180 graus al clàssic “rescat a la Princesa”. Aquest té lloc immediatament després de la derrota de Tatanga i el rescat de Daisy a Super Mario Land. Un misteriós personatge extremadament semblant a Mario té l’objectiu de conquerir el castell del regne per al seu propi gaudi. Amb aquesta idea en ment, llença un encanteri sobre tot els habitants mentre Mario es troba fora del territori de Sarasaland. Quan torna, es troba amb que ara la seva estimada terra té el nom de “Wario Land”, i tots els seus veïns creuen que el misteriós personatge és el seu líder, mentre que Mario és l’enemic principal. Per intentar aturar tota aquesta bogeria, Mario haurà de trobar 6 monedes daurades escampades per tot el territori per tal de poder accedir al seu propi castell, enfrontar-se a aquell que ha provocat aquesta situació i alliberar Sarasaland d’aquest maleït encanteri.

Llarga vida als alls i als pets explosius

Els fanàtics de Nintendo ja ho hauran descobert o ja en tindran constància, però el “misteriós personatge” que ha posat cap per avall tot el regne de Sarasaland no és altre que el “carismàtic” Wario. Super Mario Land 2 va suposar la primera aparició d’aquest personatge de Nintendo, provocant tal impacte sobre els jugadors que aconseguí guanyar-se el seu cor i triomfar de forma independent en jocs propis llançats més endavant. Semblarà una minúcia, però la saga de jocs de Wario es podria arribar a considerar “de culte”, amb una jugabilitat pròpia i amb un estil molt personal que va anar variant al llarg dels anys, iniciant el seu recorregut en el món de les plataformes i acabant en un món estrambòtic on els minijocs són els “amos i senyors” de la història. A més, la tercera part de “Super Mario Land” va ser protagonitzada per Wario. I tot això gràcies a agafar el model “píxel art” de Mario, fer-lo una mica més gran, canviar-li quatre trets facials i girar la lletra “M” de la gorra de Mario. Descriure la personalitat d’aquest personatge s’escapa de les característiques del present anàlisi. Us animo a investigar-ho una mica, us sorprendrà la seva profunditat i història. El títol d’aquest apartat crec que ho resumeix tot bastant bé.

 

 

Sis monedes que es fan escasses

Si alguna cosa destrona l’encant de Super Mario Land és, sense cap mena de dubte, la duració i la distribució de les fases. El mapa general està clarament inspirat en Super Mario World, creat de forma molt dinàmica i cadascun amb una personalitat tant pròpia que lliguen de forma implacable al jugador amb els extranys territoris del joc.

Parlem primer sobre les fases. Super Mario Land 2 es distribueix, a l’haver de buscar sis monedes, en sis territoris. Cadascun disposa de varis nivells de nombre variable on al nivell final Mario s’haurà d’enfrontar a un enemic final per aconseguir la moneda daurada del territori en qüestió per poder entrar al “Castell de Wario”. A més, disposem de quatre zones secretes. Us deixo a vosaltres descobrir-ne l’accés. Els sis territoris són els següents: Zona de l’arbre (enemic final: Radonkel, un corb), Zona de l’Espai (enemic final: el gran Tatanga, de Super Mario Land), Zona Macro (enemic final: Ricky, una rata gegant), Zona de la Carbassa (enemic final: Jason Voorhes. No és broma), Zona de Mario (enemic final: els Tres Porquets. Si, els de la faula.) i Zona de la Tortuga (enemic final: un pop. Tal qual.). Cada territori té una història concreta i unes característiques personals que permeten diferenciar-los totalment, creant una màgia especial impossible de plasmar en lletres digitals i que no us vull avançar per tal de que les gaudiu personalment. A l’obtenir la moneda d’or, es poden tornar a jugar les fases de la Zona, però l’enemic final no apareixerà. Coherència fins i tot en aquests petits detalls.

Podrem jugar a minijocs gràcies a les monedes aconseguides per tal d’obtenir “power ups”, més monedes o vides (molt necessàries, creieu-me). Per desgràcia, no hi ha mode Difícil, el joc s’executa de forma automàtica en dificultat Normal, però si es prem el botó Select abans d’iniciar la partida, s’entrarà al mode Fàcil, amb menys enemics i variacions en els nivells. I alerta: per fi es permet guardar la partida. Ja podeu respirar tranquils, perquè si voleu superar l’aventura sense descans, necessitareu unes dues hores de salts sense fi.

No tot es basa en avançar sense gaudir

Super Mario Land destacà per la inclusió de nous elements jugables que el dotaren gairebé de vida pròpia. En aquest, però, no tindreu ni submarins ni avions per superar les fases, però no us preocupeu, perquè Mario disposarà de varis elements per donar més joc a les vostres partides. A part dels clàssics bolets, estrelles, flors de foc (que tornen a tenir la seva essència inicial, perduda a Super Mario Land) i cors (els “power up” es substitueixen per aquests models), Mario es trobarà amb Pastanagues (per transformar-se en “conill Mario” i realitzar salts de gran altura), Bombolles (exclusives d’una fase, per volar) i Vestits Espacials (per a certes fases, que permet ignorar la gravetat). Aquestes novetats vingueren acompanyades d’una jugabilitat clarament potenciada respecte l’entrega anterior: es permet el moviment del personatge cap a l’esquerra de la pantalla, es trenca la regla de desenvolupament lineal (el jugador pot triar el nivell a jugar, no s’avança de forma “automàtica”) i apareixen nivells ocults segons les accions del jugador (augmentant el nombre de nivells jugables a 32). Atenció i menció especial, com no, a la banda sonora, recogniscible a quilòmetres. Vigileu: estareu setmanes xiulant-la o taral·lejant-la.