El 15 de Març es llança a les Nintendo Switch europees The Caligula Effect: Overdose, un remake del popular JRPG llançat inicialment per a PlayStation Vita que ens arriba de la mà de FurYu i NIS America.

Al joc, viurem a Mobius, un món idíl·lic que existeix per a que les persones puguin oblidar el dolor i problemes de la realitat. En aquest món, creat per l’ídol virtual μ, la frontera entre la realitat i la fantasia és molt difosa, permetent a la gent reviure els seus anys d’institut en bucle. Però en aquest món aparentment perfecte alguna cosa no va bé.

Encarnarem el paper del o la protagonista (segons triem) que s’unirà a un grup de companys d’institut amb l’objectiu d‘escapar d’aquest fals paradís i tornar a la realitat. Per fer-ho, hauran d’explorar les diferents àrees de Mobius i enfrontar-se a multitud d’enemics amb l’ajuda de la virtual doll Aria.

 

The Caligula Effect: Overdose

 

Es tracta d’un joc amb una història curiosa i al que li costa una mica arrencar amb l’acció, però un cop ho fa, enganxa. Ofereix diferents escenaris on haurem d’explorar l’entorn i complir amb diferents missions mentre ens enfrontarem a multitud d’enemics amb un sistema de combat per torns molt complex, on a més del tipus d’atac, haurem de tenir en compte en quin ordre i en quin moment volem que s’executi, tot això amb l’ajuda d’una línia de temps imaginària.

Tot i la complexitat del sistema de combat, el joc va presentant les diferents opcions poc a poc i amb tutorials molt clars, pel que no es fa difícil aprendre els secrets per tal d’encadenar atacs i vèncer els enemics. Com tot RPG, també té la seva part d’història, i en aquest cas en concret ens tocarà llegir una bona estona abans que pugui començar l’acció, i dóna la sensació que el primer acte del joc és una espècie de tutorial llarg que, personalment, se m’ha fet una mica avorrit a estones. Però un cop superat aquest primer acte, el joc es torna molt més àgil i dinàmic, i l’argument de la història millora bastant, per tant és totalment recomanable passar el principi del joc amb tranquil·litat i no tenir pressa per a trobar l’acció.

Pel que fa a l’apartat tècnic, es nota el salt qualitatiu en aquest remake gràcies a l’Unreal Engine 4. Tot i que els gràfics 3D no són gaire destacables, els dibuixos 2D transmeten molt bé l’essència de cada personatge. En quan a l’apartat sonor, no és la gran cosa i la música a vegades es fa un pèl repetitiva en àrees grans, però compleix la seva funció.

En conclusió: és un joc que gràficament i en l’àmbit musical no és la gran cosa. I tot i que té una història que li costa arrancar, acaba enganxant i farà les delícies de tot amant dels combats RPG complexos, oferint la possibilitat de realitzar un munt de combinacions i estratègies.