Últimament, he estat mirant la sèrie “House of Cards” a Netfilx. Com sabeu (i si no, us ho resumeixo), és una sèrie de ficció relacionada amb política i la Casa blanca dels Estats Units d’Amèrica. Una de les coses curioses o que m’ha semblat curiós és que el President dels Estats Units, interpretat per l’actor Kevin Spacey, durant moments de la sèrie, juga a videjocs. En aquest cas juga a la PlayStation 3 i a la PSVita (com s’acostuma a dir, “pagant Sant Pere canta”)

En tots els procesos electorals, almenys a casa nostra, hi ha el dia anomenat “dia de reflexió” (dia abans del dia electoral pròpiament dit on està prohibit fer publicitat política alguna) i tots els periodistes pregunten als polítics què faràn durant l’anomenat dia. En les últimes jornades, les respostes dels polítics (imagino que han de ser meditades amb els caps de campanya) han estat les següents:

  • Llegir (Alberto Garzón).
  • Anar al cine a veure Star Wars: The Last Jedi (Xavier Domènech, Miquel Iceta i Xavier García Albiol).
  • Dinar amb la família (Artur Mas).
  • Fer esport (Pablo Iglesias).
  • Descansar amb la família (Inés Arrimadas i Mariano Rajoy).

 

La conclusió a la que m’agradaria arribar és que els personatges públics no es mostren jugant a videjocs. Els únics que ho fan son els jugadors de futbol (Iniesta, Neymar i Pepe, per exemple, entre molts altres). A part de quan fan campanyes publicitàries per la TV, hem vist a Nintendo patrocinant al Futbol Club Barcelona, o Microsoft al Real Madrid. Aquí teniu una imatge de la primera campanya anomenada:

 

 

Per posar la contrapart dels “patrocinis” ho faré en forma d’anèctoda 100% real. Quan Dembélé va arribar al Barça, un diari esportiu li va fer una entrevista. Una de les preguntes que li van fer va ser què feia el jugador durant el seu temps lliure. A part de respondre amb unes paraules absolutament típiques i gairebé “pactades”, va afegir que jugava al Mario Kart a la seva PlayStation… Així que aquest és el nivell i ja veieu per on va la cosa.

 

 

I, si voleu més exemples, no us preocupeu, que n’hi ha per donar i per vendre! Durant un episodi de “Yo quisiera”, una telenovela, hi ha un escena on dos actors estàn al menjador jugant al Mario Kart 8 amb els comandaments de la PS4. I així, fins a l’infinit. Tot i així, des de fa poc temps empreses com Microsoft o Activision utilitzen actors famosos per les campanyes de màrketing. Una mica d’hipocresia però que funciona a la perfecció.

 

Kevin Spacey: Anunci de Call of Duty Advanced Warfare

 

Terry Crew: Anunci del Crackdown 3 per a l’E3 del 2017

 

Això em fa pensar que els videjocs (segons els caps de campanya) encara estan mal vistos per la societat i que no es poden permetre que durant el dia de reflexió se sàpigui que passen el temps al món de l’entreteniment mulltimèdia o es puguin permetre fer-ho (tal i com ho fariem qualsevol de nosaltres). Creieu que en Gabriel Rufián juga al League of Legends? Us imagineu al Joan Tardà jugant al Call of Duty per Discord? Seria possible que l’Iceta jugui al Minecraft? Creieu que al parlament hi ha una PokéParada?

Tinc ganes de que un/a president/a de la Generalitat jugui a videojocs i que sigui quelcom completament normal i acceptat, i no un tema “tabú” com ho és encara avui dia relacionant-lo amb la política. I vosaltres, què en penseu? Jo només dic que si això arriba a algun dels polítics actuals: si jugues amb alguna de les consoles de Nintendo, des de Nintenhype ens encantaria fer un directe amb tu! 🙂