Avui en dia si algú sent a parlar de Dragon Quest sap perfectament de quina saga de videojocs estem parlant. Els més grans que em llegeixin potser recordaran aquella sèrie animada que es va emetre al anys noranta al canal “Super3”, anomenada Fly, i que, encara que no recordo ben bé els personatges que hi sortien ni de com anava la història, he de dir que la cançó d’entrada encara no me la puc treure del cap. Inclús si no sabeu res de cap sèrie és probable que molts de vosaltres hagueu conegut la franquícia com jo després del llançament del Dragon Quest VIII per la PS2 al 2006. Òbviament no m’extendré explicant històries sobre mangas, llibres i altres jocs relacionats amb la franquícia, però si cal dir que, sense saber res del joc, el que més ens va cridar l’atenció llavors va ser el disseny de personatges de la mà d’Akira Toriyama, creador del manga de Bola de Drac i Dr. Slump, que ha seguit amb el seu magnífic treball tant en les anteriors entregues com les posteriors.

 

 

Tot i que els seus primers títols no es van arribar a llençar a Europa, sent exclusius de Japó i/o Estats Units, va ser a partir del 2009 que Square Enix es va animar a rellançar antics títols de la franquícia per la Nintendo DS i que ara es poden trobar en format IOS. Així doncs, aquí ve la ressenya d’un títol que recomanaria a qualsevol amant efervescent dels RPG ja que el que ara us explicaré es refereix a un dels majors exponents en quan a videojocs. El podem descriure com el precursor de Pokémon pel seu concepte de reclutació de monstres. A més, va ser un dels primers que va introduir el concepte de recol·lecció, i és especialment conegut per ser el primer videojoc en oferir l’embaràs com a forma de jugabilitat, un concepte que ha aparegut en Harvest Moon, els Sims 2 i Fable II.

“Dragon Quest V: La Prometida Celestial” és considerat per molts el millor joc de tota la saga, i el que més s’especula al mercat fins arribar a preus desorbitats per tal de posseir la edició física d’aquest fantàstic videojoc.

 

 

LA HISTÒRIA

 

Sense entrar en gaires detalls de la trama, el nostre personatge principal comença sent un nen amb poques preocupacions que viatja acompanyat del seu pare: fa amistats i es fica en uns quants embolics, i és en un d’aquest embolics quan acaba desencadenant una gran desgràcia. Les conseqüències d’aquesta duraran anys i el nostre protagonista passa a ser un adult amb ganes de ser lliure i descobrir món.

Amb aquesta sensació de llibertat que ens envolta després d’aproximadament deu hores d’infància, començarem a fer-nos moltes preguntes: Qui és el nostre pare? Qui som? D’on venim? Què se n’ha fet, de la nostra millor amiga? Deixarem de banda la nostra innocència per endinsar-nos en una epopeia al llarg de trenta anys (unes quaranta-cinc hores de joc) a la recerca de venjança, amistat, amor i, de pas, plantar cara al nostre destí. Es tracta d’una història fascinant que ens farà sentir alt-i-baixos emocionals amb moments de calma que podem aprofitar per explorar; amb moments de alegria al retrobar-nos amb un conegut; al fer avançar les nostres vides; i combinant-ho amb altres moments de verdadera tensió i angoixa per al nostre protagonista que faran que mai perdem l’interès en ajudar-lo.

Cal dir que la història arranca de forma difícil, i al principi no disposarem d’un objectiu clar. Tot i la seva estètica “de dibuixos animats” i de ser un joc, en primera instància, dirigit al públic infantil, conté una història molt més fosca i madura que es va detallant a mesura que invertim hores de joc.

 

 

Il·lustració de l’heroi amb el seu pare

 

 

POTS ELEGIR AMB QUI CASAR-TE!

 

De la mateixa forma que el nostre protagonista creix i madura, la resta dels nostres coneguts també ho fan.  En un punt de la nostra travessia haurem de fer la més difícil elecció de les nostres vides: elegir esposa. Cada una amb una personalitat diferent i habilitats especials que ens seran de gran ajuda per superar els contratemps de l’aventura

La nostra esposa té molt de pes en l’aventura, ja que depèn de quina elegim no només interferirà en el nostre estil de joc, si no que també podrem optar per equipament exclusiu, un casament a gran escala o més formal, i també el color de cabells dels nostres fills. Una gran diferència amb el remake per a PS2 i l’original de NES és que amb el remake per a Nintendo DS s’afegeix la possibilitat d’elegir a Stefania com esposa.

 

 

D’esquerra a dreta, Bianca, Nera i Stefania

 

 

LES FADES PARLEN EL CATALÀ?

 

Els diàlegs estan completament traduïts al castellà, i podem parlar i interaccionar amb tot aquell amb qui ens trobem pel camí, mostrant-nos també en aquesta edició per a Nintendo DS un gran arsenal d’accents, idiomes i dialectes que varien depenent de la zona, poble o de la raça que sigui la persona a qui ens dirigim. Entre aquests trobem el català, gallec, basc, andalús, però també l’italià, francès, d’ètnia gitana o àrab. Gràcies a uns diàlegs perfectament implantats, fins i tot podem arribar a comunicar-nos amb els personatges que ens segueixen i ens ajuden en la nostra travessia, i arribarem a escoltar les més profundes preocupacions dels nostres amics o el “Roar!” i el “Grrr…” d’algun dels monstres. Tant això com l’evolució en el temps dels propis personatges són factors que ens poden arribar a fer sentir verdadera estima per ells. També ens traurà més d’un somriure referències a la cultura popular, com el fet de que un príncep consentit i maleducat s’anomeni Froilán o que el nostre escuder rodanxó s’anomeni Sancho.

 

ESTIL DE JOC I DE BATALLA SEMBLANT A ALTRES DRAGON QUEST

 

Durant el nostre viatge trobarem castells, botigues, mercats, i masmorres que ens ajudaran a aconseguir experiència i millorar el nostre equipament. Per primer cop també tenim el mode reclutament de monstres: Tenim més de 70 criatures (a diferència de les 40 de la NES) que, després de realitzar un combat amb elles i haver-les derrotat, les podrem reclutar per a que s’uneixin a la nostra causa. Aquest monstres podran utilitzar equipament i pujar de nivell com la resta de personatges que disposem.

De la mateixa manera que a Dragon Quest IV i el VI, el nostre protagonista viatjarà amb un “carromato” on els membres del nostre equip podran descansar durant el viatge. En aquesta ocasió podrem tenir fins a quatre membres actius ( és a dir, personatges que participen activament en les batalles contra monstres) a diferència de la primera versió del videojoc que només eren tres.

És un joc que no resulta gaire difícil. A l’anar avançant en la història, pujar el nivell als nostres personatges i després d’obtenir l’equipament adequat pot acabar resultant-nos força fàcil i gens tediós, sobretot si s’està acostumat al combat per torns. En funció dels atributs de cada personatges, a uns el anirà millor l’equipament físic i a altres de màgia blanca o màgia negra.

 

 

Captura de escenari de batalla amb monstres

 

 

BELLESA RETRO

 

Les primeres hores del joc ens limiten bastant, però al fer-nos grans aconseguirem diferents formes de transport que ens seran molt útils per arribar als llocs més recòndits del mapa. Gràcies a la doble pantalla de la Nintendo DS podrem veure el mapa al complert en la pantalla superior per no perdre’ns mentre recorrem els territoris. També veurem una miniatura del poble, ciutat, castell o masmorra i un cop hi entrem el lloc s’engrandirà semblant a com ho feia la cabina telefònica del Dr. Who (o, per als Millenials, com la tenda de campanya del campionat de Quiddich de la saga Harry Potter).

L’apartat gràfic es immillorable en aquesta versió. Tot i que la versió que es va llançar per a PS2 conté personatges completament tridimensionals i uns personatges i monstres més detallats, la versió de Nintendo DS aporta una millora de qualitat gràfica amb una estètica exquisida respectant en tot moment l’estil i l’essència pròpia del joc original. Aquesta entrega, igual que l’anterior (Dragon Quest IV, que també es va llançar per la mateixa plataforma) posseeixen la suficient tecnologia de motor gràfic per representar entorns tridimensionals que es poden rotar 360 graus per tal de trobar entrades i tresors ocults.

 

Captures del videojoc de Nintendo DS

 

Captures del videojoc de PS2

 

Captures del videojoc de NES

 

La banda sonora no ens abandona mai. En Koichi Sugiyama va fer un treball formidable amb Dragon Quest V, creant ambientació per a cada ocasió, per a cada lloc del mapa, modes de joc i formes de viatge. Si teniu un moment us recomano escoltar alguna de les seves peces. “Toward the Horizon”, la cançó que escoltem a la pantalla de mapa mentre anem caminant, és un bon exemple del que ens podem trobar musicalment durant la resta de l’aventura.

 

 

ENTRE CASINOS I MUSEUS

 

Si en algun moment trobes que el nostre heroi té ganes de desconnectar, pots fer una parada al casino. Podràs jugar a diversos jocs (com el Póker, les màquines escurabutxaques, carreres de Limo, mini-jocs amb llapis tàctil, etc.) i obtenir fitxes que seran bescanviables per premis. No només això, també tindrem el nostre propi museu, anomenat “Musenino”, on podem deixar exposades les anomenades “Cosinas”, objectes especials que anirem recol·lectant de cada zona visitada i també assoliments aconseguits. Amb tot això, ja no teniu excusa per no jugar al “Dragon Quest V: La Prometida Celestial”.

 

D’esquerra a dreta, el “Casino” i el “Musenino”

 

 

 

  • La bellesa retro, una estètica que atrapa de forma instantània sense trencar l’essència del joc.
  • Uns personatges vibrants i una història que t’atrapa, que farà que no paris de jugar fins saber com acaba.
  • La riquesa cultural que et treu un somriure de tant en tant i fa sentir més nostre el joc. Petits detalls com aquest fan augmentar el seu valor com a aventura.

 

  • Un protagonista que casi no ens transmet el que pensa, i ens pot resultar un personatge pla i amb poca personalitat.
  • El preu desorbitat si el comprem en físic, degut a que no han tornat a llençar el videojoc en aquest format i  actualment es ven de segona mà arribant a valors de 60 a 180 euros depenent del venedor.