S’acostuma a dir que la imitació és la forma més sincera d’admiració. En aquest cas, però, seria més correcte parlar d’inspiració. En el món dels videojocs, acostuma a agradar força. Molts jocs s’han inspirat sempre en els clàssics, sobretot de Nintendo. Alguns s’han decantat per prendre inspiració en l’apartat gràfic, revocant un temps anterior molt més senzill; i d’altres, han preferit utilitzar un sistema de jugabilitat més arcaic, però que respongui correctament i sigui divertit. En els últims anys, aquest fet s’ha repetit diferents vegades, donant peu a jocs reconeguts com Shovel Knight, Undertale o el recent Wargroove.

En aquest cas, Rainbite ens dóna a conèixer Reverie, una dolça carta d’amor a dos dels jocs de rol més clàssics de Nintendo. Reverie: Sweet As Edition és l’edició que ens arriba a Nintendo Switch. A diferència de la versió original, aquesta nova edició inclou actualitzacions gràfiques i més diàleg amb NPCs, un sistema de trofeus in–game, un nou sistema d’equipació ràpida, un ou minijoc i un nou nivell de dificultat. Agafant un xic de la saga Mother, i una mica més de jocs de The Legend of Zelda, Reverie és una petita delícia pels fans d’aquestes sagues mítiques de Nintendo.

 

El joc pren part a l’illa Toromi

 

A primera vista, quan vaig veure el tràiler de Reverie em va sobtar força la similitud dels gràfics amb la saga Mother, especialment en l’apartat visual de la tercera entrega de dita saga. L’estil pixelart simplista, amb una paleta de colors cridanera però que resulta agradable als ulls, amb uns personatges que perfectament podrien fer-se passar per secundaris de Snoopy. És normal que molts mitjans el comparin, tot i que opino que Reverie té el seu propi encant i es pot diferenciar prou, especialment quan anem explorant diferents parts de l’overworld i anem comprovant tots els diferents estils i terrenys. Encara que aquests no escapin dels clixés i convencionalismes dels videojocs, sí que destaquen aspectes únics i encantadors que els hi atorguen una flaire distintiva i agradable de travessar. També és interessant que els desenvolupadors, Rainbite, hagin basat en certa mida l’illa on pren part el joc en la seva terra natal, Nova Zelanda.

Més enllà de l’apartat gràfic, el joc ens presenta la història de Tai, un noi que arriba a la ciutat de Harikoa, de l’illa Toromi. En un principi, el nostre protagonista només s’ha de preocupar de gaudir del petit paradís que és l’illa i de passar uns dies de tranquil·litat a casa dels seus avis. Ràpidament, però, ens farem coneixedors d’una tràgica història que va ocórrer a l’illa fa molts anys: 4 joves germans van sortir a pescar. L’egoisme i l’enveja va posar fi a la vida dels 4 germans, els esperits dels quals el dia d’avui encara busquen venjança entre ells. Segons sembla, la influència dels esperits venjatius està afectant negativament a l’illa i tots els ciutadans corren un gran perill. Com no, mitjançant el nostre protagonista, haurem d’investigar i aturar aquests malvats esperits per tal de salvar el dia.

 

Les mazmorres barrejen combat i puzzles

 

Tot el que necessites

 

En relació a la jugabilitat, Reverie deixa de banda la característica rolera per torns de Mother i presenta una proposta d’acció, força reminiscent dels jocs de la saga Zelda. D’aquesta manera, el joc pren un angle zenital amb el qual podrem controlar el nostre personatge i atacar utilitzant un bat de beisbol com si es tractés d’una espasa, tot combinat amb tota mena d’ítems. Amb uns controls simples i ben integrats, Reverie és una petita delícia. El sistema de menús és perfecte i ofereix una navegació ràpida i intuïtiva. La versió Sweet as inclou un menú en forma de rodona per tal d’equipar-se de manera ràpida els objectes. És una important inclusió, ja que certes parts del joc requereixen el canvi constant d’equipació per tal d’avançar.

L’illa Toromi actua com l’overworld de Reverie. Diversa, agradable, viva i repleta de secrets que inviten l’exploració. Tot visitant diferents tipus de terrenys, amb diferents característiques, enemics i ambientació, Reverie canvia constantment d’aires, tot i que alguns són més comuns que altres. Si bé és cert, els jugadors que vagin directes a completar la part principal del joc, no perdran massa temps passejant per l’overworld, doncs l’entrada a les diferents masmorres no és massa complicat. Si més no, tothom que vulgui completar el joc al 100%, haurà de regirar l’illa Toromi de dalt a baix. Els NPCs, tot i ser una mica escassos i no presentar cap personalitat realment interessant, sí que atorguen un aire de varietat i vida al món de Reverie. Alguns, fins i tot, ofereixen divertits mini jocs per tal de passar l’estona.

 

El joc pren part en diferents ambientacions

 

Com ja he comentat, l’apartat jugabilístic de Reverie és força reminiscent de Zelda. Personalment, trobo que el joc s’assembla especialment a The Minish Cap. No sé si això també és degut a l’apartat gràfic i els seus colors tan vius, o els variats paisatges de l’illa. Segurament aquest pensament bé donat en un principi gràcies a les semblances de com funciona el sistema d’objectes del joc i com ens permeten interactuar amb no només les masmorres, sinó que també l’overworld. Les primeres masmorres són força simples, amb alguna basant-se en el combat, i d’altres amb alguns puzles d’allò més fàcils. No són fins a les dues últimes que la cosa es fica interessant. No n’hi ha gaires, només unes 5, i és una llàstima que només l’última se senti com a completa, farcida d’enemics i amb una genial quantitat de puzles interessants que et faran utilitzar tots els objectes. També és cert, que alguns puzles es poden completar fent trampes…

El joc base m’ha durat unes 3 horetes, passant una bona estona a l’última masmorra. Si bé és cert que el joc no sembla gaire llarg, sí que compta amb un gran nombre de col·leccionables en forma de plomes, que estan repartides per tota l’illa Toromi. A l’overworld també podem trobar alguns mini jocs per passar l’estona. No hi ha gaires sidequest, més enllà d’alguna missió puntual i facileta. Quan el joc s’acaba, es desbloca una última masmorra opcional, que consta de diferents combats amb varietats d’enemics, més o menys com la Cova de les Ombres de Twilight Princess HD. No és res de l’altre món, però s’agraeix aquest contingut extra amb una dificultat més que acceptable. Pel que respecta a la banda sonora, es nota especialment la influència de Mother 3. Tot i que no estan del tot malament i reforcen l’ambientació que representen, no són gens memorables. Música força genèrica, que més enllà de complir amb el seu objectiu, no és del tot interessant.

 

 

En definitiva, Reverie: Sweet As Edition és un tastet que molts fans de Nintendo apreciaran, sigui pel seu apartat audiovisual, o la seva jugabilitat. La versió millorada del joc, amb nous extres i correccions, proporciona una aventura que, tot i ser curta, enamorarà als nostàlgics dels 16 bits o aquells jugadors que busquen una aventura simple, però entretinguda. I és que de debò, la imitació és la forma més sincera d’admiració! Per cert, al menú d’opcions hi ha certa opció que em va fer molta gràcia, i espero que aquells que hi jugueu, la marqueu amb un Sí!

Agafa el jo-jo, el bat de beisbol, i apa, a salvar l’illa Toromi!

 

  • Gràfics pixelart vius i realment bonics.
  • Overworld variat i prou interessant.
  • Gran nombre d’objectes amb diferents propietats.
  • Versió millorada respecte l’original, amb nou contingut i opcions.

 

  • Masmorres poc treballades.
  • Més enllà de buscar col·leccionables, una mica curt.