Ja sabeu que a Nintendo Switch sorgeixen desenes (o centenars) de títols cada “x” període de temps. I, entre totes les aventures, sempre apareix alguna petita obra audiovisual que val la pena descobrir entre totes les tones de píxels sense sentit disponibles tant en format físic com en format digital. En aquest nou “anàlisi” per la nostra secció anomenada NindiesHype, us oferim algunes pinzellades sobre un joc complicat de definir però amb unes característiques molt interessants i notables. Estem parlant del curiós Wide Ocean Big Jacket, desenvolupat per l’equip Turnfollow i distribuït per Tender Claws. La gent el defineix com “una mescla d’Untitled Goose Game i Katamari Damacy”, però realment ens podem aventurar a encasellar-lo com a tal? Descobrim-ho!

 

 

Humor per camuflar els sentiments

 

Sense cap element que ens introdueixi en la història, Wide Ocean Big Jacket fa un acostament molt interessant cap al creixement i desenvolupament humans a través d’una “simple” acampada durant les vacances d’estiu. Els i les quatre protagonistes principals, cadascun amb els seus conflictes de cara a adaptar-se a les noves circumstàncies de la vida (i abrumats/des en moltes ocasions davant dels canvis dels seus iguals), lluitaran per comunicar-se i comunicar els seus sentiments camuflant el seu “nerviosisme” amb un humor molt bàsic però efectiu. D’aquesta forma, la Mord, en Ben, en Brad i la Cloanne, seran el fil conductor de tot el desenvolupament, i amb situacions tant senzilles com, per exemple, muntar una tenda de campanya, es podrà fer el paral·lelisme perfecte amb l’estat d’ànim i les preocupacions dels quatre familiars (en Brad i la Cloanne són els tiets de la Mord, i en Ben és la parella d’aquesta última). Per tant, a nivell d’història en si, tot i que aparentment no en disposa, en segon pla trobem un guió molt treballat i ben preparat per tal de transmetre un seguit d’emocions que, a la vida real, pesen bastant.

 

Ni que sigui amb humor, el joc ens relata de la millor forma possible un seguit de situacions bastant “tenses”.

 

Experiment d’aventura conversacional

 

És complicat poder especificar en quin gènere s’instaura Wide Ocean Big Jacket. Personalment, i com s’ha ficat al títol d’aquest paràgraf, el considero com un experiment per tal d’elaborar una aventura conversacional i donar-li una volta de fulla a aquest “primitiu” gènere. I es que tot el joc, en la seva gran majoria de capítols, es basen en parlar amb els personatges després de fer un seguit d’accions molt bàsiques, extretes, clarament, de les aventures “point & click”. Per exemple: iniciarem un capítol en el que haurem de recollir llenya per tal de fer foc pel campament, i un cop agafada i tirada al lloc en si, iniciarem una conversació (totalment en anglès) “d’x” durada que ens portarà cap a la següent acció, i així successivament. Hi ha molta varietat de situacions, i cada acció ens permetrà conèixer més a fons cada personatge i la seva relació interna amb la resta de membres de la família. No hi ha gaire relació entre esdeveniments, i, tot i que confongui al jugador/a, és part de la màgia del joc. L’aventura tampoc es complica gaire amb els controls: palanques de control per moure els personatges i la càmera, i el botó “A” per interactuar amb tot allò que ho permeti. D’aquesta forma tant directa, i en menys de dues hores, tindrem superat aquesta espècie “d’àlbum de fotografies familiar” fet videojoc.

 

Cada acció, que es basa 100% en el moviment per pantalla, ens durà a una situació conversacional específica.

 

Wide “HONKcean” Big Jacket

 

L’estil audiovisual sorprèn. Sí, el que diu la gent és cert: és una estranya mescla entre el cel shading característic d’Untitled Goose Game i els vius colors de Katamari Damacy. S’hi podria sumar, a més, el “3D-2D” de Paper Mario, que genera efectes en tres dimensions partint de figures com de paper en dues dimensions. Però aquestes característiques només es troben als moments “d’acció”. Als moments en el que els personatges conversen (un 80% del joc en si), ens trobem un “semi-logotip” de la cara de la persona que parla, amb el nom del personatge, i el text a la banda inferior de la pantalla, tot en un pefectament contrastat blanc sobre fons negre. És un contrast bastant peculiar i que no és gaire comprensible, però és funcional i transmet bé la trama. A nivell auditiu, compleix bastant més bé que a nivell gràfic, amb melodies i efectes molt amenes tot i passar bastant desapercebudes. Es podria comparar amb la “música d’ascensor”, que sembla que no hi sigui, però amenitza bé sense crear tensió, permetent submergir-se en el que està ocorrent d’una forma molt transparent.

 

Les converses en si no aporten res a nivell visual, i deixen tot el seu pes en el poder de la narrativa.

 

 

  • La trama i el desenvolupament del joc, profund i que incita a la reflexió.
  • L’estil gràfic dels moments d’acció, amb una combinació visual molt interessant.
  • La fusió de gèneres i la “re-invenció” de les aventures gràfiques i narratives.

 

 

  • La duració. El joc se supera en una hora llarga i no incita a la re-jugabilitat.
  • L’aventura està en perfecte anglès i molts acudits són incomprensibles per la majoria de jugadors/es.
  • La poca profunditat a nivell jugable, que es queda molt curta i escassa d’opcions.
  • El preu. 6,99 euros de base fan pensar molt la compra per un joc d’aquestes característiques.