Avui a Nintenhype us portem un joc bastant especial. Es tracta d’un plataformes en 3D però amb certes particularitats que el fan únic. I es que Mail Mole és un videojoc desenvolupat aquí a casa nostra, per l’estudi Talpa Games i publicat per Undercoders, cosa que fa que el sentim internament proper. Una de les coses que el fa destacar, a l’haver estat produït aquí a Catalunya i sortit d’un estudi creat a la universitat, és que el videojoc està disponible en català, i a més a més la gent de l’estudi han aconseguit llançar el videojoc en diferents plataformes, inclosa la que ens afecta a nosaltres, la Nintendo Switch, tot i que també el trobareu disponible a PC, PS4, PS5, Xbox One i Xbox Series S/X (és a dir, a totes les plataformes de joc actuals).

 

Podem canviar l’idioma del joc en qualsevol moment de la partida, o just a l’inici. A la imatge, la configuració en català.

 

Jugabilitat a corre-cuita!

 

El videojoc, tal i com s’ha comentat amb anterioritat, és un plataformes 3D en el que controlarem un talp missatger que ha d’anar entregant el correu a través de les pantalles mentre recull pastanagues i ‘naps’ com a objectes col·leccionables de cada nivell. A més a més, té l’afegit d’una mecànica de contrarellotge en la qual segons el temps que aconseguim, tindrem una millor valoració. Aquesta mecànica també provoca que fora del joc en si, s’hagi creat una comunitat força gran per ser un joc indie de “speedrunners” que li dóna molta vida. com hem pogut comprovar en el seu servidor de Discord. El joc en si ens recorda a una suma del que ens aporta Mario com a plataformes 3D tradicional, i les mecàniques d’Splatoon d’anar per sota terra. Mail Mole, doncs, podríem dir que es la barreja d’aquestes dues idees, i aconsegueix la seva finalitat d’una forma excel·lent.

Amb les pastanagues que aconseguim podrem desbloquejar nous aspectes per en Molty, alhora que haurem de resoldre puzles als nivells per poder recollir més pastanagues o completar tots els col·leccionables d’aquells nivells. També hi ha moments en els quals haurem de córrer contra mecha talps, en nivells purament contrarellotge contra talps controlats per la IA que desbloquejarem cada cop que completem tots els nivells de cadascun dels canons de l’illa.

A nivell tècnic, i parlant de la versió de Switch concretament degut a la naturalesa de la nostra plataforma, el joc es mou molt bé. No esprem la consola al límit i permet jugar amb fluïdesa, pel que l’experiència és bona tant en mode portàtil com en mode sobretaula, sense cap baixada de ‘frame’ destacable ni cap aspecte rellevant relatiu a aquest àmbit que afecti negativament a la diversió general. Sigui jugant amb els JoyCon o amb el comandament Pro, la sensació que dóna és bona i els controls estan ben pensats i són còmodes, tot un èxit tenint en compte l’exigència requerida en certes fases.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

La història del talp missatger

 

Per posar-nos en context de la història del joc, nosaltres controlem el Molty, el talp que fa de personatge principal. Tot comença quan, estant de vacances, rep un correu del seu cosí, que li demana que si us plau el cobreixi fent de carter. És aquí quan ens desplacem al món principal, on ens posen en situació i aprofiten per ensenyar-nos com controlar els moviments més “específics” del talp, ja que el personatge va sempre per sota terra fins que el fem saltar, moment en el qual també podem forçar un moviment “d’aixafar” amb el qual trencarem capses i altres interaccions, així com un dash per altres mecàniques que ens introdueix el joc poc a poc

Un cop arribem i ja havent completat aquest petit tutorial, ens plantegen el problema principal que hem d’afrontar durant la nostra partida. I és que les estacions elèctriques del nostre món han estat sabotejades, i hem d’anar arreglant-les completant els nivells. Per fer-ho, hem de portar els codis de reinici que ens donen en una carta a cada estació, i a mesura que anem completant els nivells i restaurant l’electricitat, anirem desbloquejant els diferents canons que ens portaran a nous “mons” amb nous nivells, similar al progrés que plantegen els Mario Bros, que es divideixen en mons i posteriorment, diferents nivells dins de cada ‘fase’.

 

A la imatge, la premissa de la història plantejada per Mail Mole i l’origen de tot l’argument.

 

Extres de l’aventura

 

A l’inici de l’anàlisi hem plantejat que, mentre completem els nivells, anirem acumulant pastanagues que podrem gastar en els aspectes per en Molty. Dits aspectes no afecten a la jugabilitat, però en disposem d’una gran quantitat, són molt cridaners i aporten un toc molt interessant de ‘personalitat’ a tot el conjunt, pel que s’agraeix moltíssim la inclusió d’aquesta possibilitat de personalització i ens incitarà a re-jugar les fases per poder-los desbloquejar.

Respecte a la duració del joc, no podem oblidar que és un indie i per tant no ens oferirà una experiència amb moltíssimes hores, però sí que pel gènere al qual pertany no està gens malament, ja que ens dóna més de 30 nivells en els quals ens hi podem capficar infinitament a millorar temps i completar-los al 100% si així ho volem, fent que l’experiència s’allargui bastant. Fins i tot, si el que busquem és reptar a tota la comunitat, ens donarà hores i hores d’estampar-nos contra el cronòmetre. Si busquem completar la partida tranquil·lament, el joc ens oferirà entre 8-9h si som jugadors/es casuals, una mica menys si tenim certa experiència en el gènere i els controls.

 

 

Podeu trobar Mail Mole en format digital a la web de Nintendo!