“Maleït creador! Per què em vas fer viure? Per què no vaig perdre en aquell moment la flama de l’existència que tan imprudentment vas encendre?”

 

El 1818, Mary Shelly va donar vida a Frankenstein en la seva obra “Frankenstein o el Prometeu modern”, una criatura fictícia que va posar de manifest algunes de les principals pors i malestars existencials de l’ésser humà. Des d’aleshores, aquest personatge ha sigut protagonista de pel·lícules, novel·les, obres de teatre i també videojocs.

 

 

GIR DE GUIÓ

 

El protagonista, en Frankenstein, una criatura formada per diferents parts de cadàvers, tindrà com a objectiu recórrer tot el seu castell en la cerca de les diferents parts del cos de la seva xicota. I retornar-la a la vida. Paradoxes de la vida, a la criatura ara li toca ser el creador.

La tasca que li ve a sobre a en Frankie no serà bufar i fer ampolles i és que no només es trobarà amb fantasmes, aranyes gegants o rates penades que li ho posaran difícil, sinó també haurà de fer servir tot el seu enginy i perícia per aconseguir avançar recollint objectes repartits per tot el castell. Cada vegada que recollim un objecte apareixerà una imatge d’aquest junt amb petit text que ens donarà una pista d’on hem d’anar i quin nou indret hem aconseguit desbloquejar. Tot i que pot semblar que el plantejament pot ser lineal, la magnitud del castell i com n’és aquest d’enrevessat, ens allunyarà d’aquesta sensació.

 

 

La duració del joc la podem considerar bona tenint en compte que la majoria de jocs de Game Boy solien ser curts. En aquest, molts cops ens perdrem o no sabrem com avançar i això allarga la duració, la diversió i la frustració. Per facilitar-nos la vida podíem guardar la partida i no haver de patir si la llum vermella de la nostra Game Boy s’anava apagant. La part “negativa” però que ulls d’ara fa tant autèntic i fins i tot genial era el mètode de guardat: en qualsevol moment podíem demanar al joc que generés un codi –llarguíssim amb lletres i números- que podríem introduir la següent vegada que juguéssim. Això sí, si t’equivocaves després d’invertir cinc minuts en introduir-lo, estaves mort. I Sant Tornem-hi.

 

PUNT PER PUNT

 

  • Apartat gràfic: sent l’any 1992 i per la consola Game Boy, és un joc gràficament fantàstic. Escenaris detallats, l’sprite del protagonista mostra un bon acabat i les seves animacions, fantàstiques. En comparació amb la versió de l’SNES The adventures of dr. Franken les diferències són evidents, en tots els sentits, però també les diferències entre ambdues consoles.
  • So: un cop iniciem el joc comença a sonar la fantàstica Moonlight Sonata de Beethoven. Repetitiva? Una delícia? Vosaltres jutjareu.
  • Jugabilitat: el control és senzill i agradable i no se’ns fa complicat arribar a controlar amb destresa el personatge protagonista. A diferència de la versió per SNES per derrotar els enemics llançarem una mena de raigs, quan en l’altra versió ho fèiem amb patades i cops de puny. Menys violent, potser.
  • Duració: com ja hem comentat, dependrà de la nostra destresa però tot i així ens assegurem que la duració serà la justa. A vegades fins i tot, ens desesperarem per no saber quin és el següent pas per avançar en la història.

 

Com sempre, us deixem amb un gameplay del joc: