L’any 2008 aterrava a Nintendo Wii una peculiar aventura d’aquelles que si bé entren de cop dins la categoria de “joies ocultes”, va rebre una allau de positives crítiques (així com nombrosos premis) que la van convertir en una espècie de “semi-llegenda” per al món del videojoc, ja que serví de base per a una de les “IP” més característiques de Nintendo: Splatoon. Estic parlant ni més ni menys que De Blob (que va rebre fins i tot una segona part anomenada “De Blob 2” abans de perdre’s en l’oblit), el joc de plataformes i puzles original de Blue Tongue Entertainment i, posteriorment, portat a plataformes com Nintendo DS (només la segona part de l’aventura original, ja que la primera va resultar en un projecte cancel·lat), Microsoft Windows, IOS, Playstation 4 o Xbox One per THQ Nordic. El 26 de Juny del 2018 aquesta acolorida aventura ens arriba per a Nintendo Switch després de mostrar-se mínimament en forma de tràiler durant l’E3 2018. Manté l’essència de l’original? El títol continua sent igual de divertit ara que fa 10 anys? Vegem-ne les seves característiques i descobrim-ho.

 

 

 

Història adulta amb gamma cromàtica menor

 

La història comença quan un grup militar anomenat INKT Corporation envaeix de forma repentina la ciutat de Chroma City. El Comandant Black, amb els seus súbdits Inkies (els soldats) i Leechbots (els robots servents), roben tot el color a la ciutat i obliguen als seus habitats a convertir-se en Graydians, simples esclaus monocroms que es distingeixen els uns amb els altres per un codi de barres situat darrere el seu coll. Eradicant tota existència de gammes cromàtiques, INKT Corporation té la intenció d’iniciar una guerra pel control del color de tots els elements (naturals o artificials) a escala mundial. Però De Blob, que observa el perill des de la Jungla on habita, s’uneix a un grup d’habitants auto-anomenats Color Underground que han aconseguit sobreviure a l’atac de la malvada corporació, iniciant així una resistència contra el Comandant Black i el seu grup que començarà per recuperar el control de Chroma City. Aconseguiran els membres de la Resistència, juntament amb De Blob, retornar la pau en aquest racó de món i així evitar la catàstrofe visual mundial? Només vosaltres ho podreu evitar!

Resulta curiós com un joc de cara tant “infantil” té una història al darrere tan ben pensada i amb un seguit d’elements estructurals tant correctament concretats, amb un “plantejament-desenvolupament-conclusió” definits i perfectament executats a mesura que van transcorrent les escenes. No és que les cinematogràfiques siguin comunes, però ens endinsen amb èxit en la història al començament de cada “capítol”, i a mesura que es van complint els objectius de cadascun d’aquests, entremig ens trobarem amb moviments de càmera i accions “ingame” que, si bé no es poden considerar com a “escenes” en tot el seu esplendor, compleixen a la perfecció la seva finalitat. Interessant aspecte que ens porta, ara ja sí, a parlar de la seva jugabilitat, que és on més destacada.

 

Tot allò que hi ha al darrere del nostre protagonista ha quedat sense color degut a la implacable ambició del Comandant Black de prendre la gamma cromàtica a tots els elements de la terra. Ajudareu a La Resistència a recuperar l’aspecte visual original de Chroma City, evitant una catàstrofe mundial? Aparteu tot el temor i embarqueu-vos a l’aventura de De Blob!

 

 

Grans idees jugables amb dura execució

 

L’objectiu del joc és, bàsicament, pintar totes les edificacions i estructures que ens trobem davant de diversos colors per tal d’anar aconseguint punts i anar desbloquejant noves zones que ens permetran avançar pels escenaris (normalment, són un parell o tres de zones per cada escenari, però són realment extenses i el conjunt final resulta d’una envergadura interessant), sempre amb el cronòmetre en la nostra contra, que podrem anar ampliant al complir diversos objectius. Tranquils/es: no serà un problema del que preocupar-se constantment.

Durant el desenvolupament dels capítols haurem d’anar fent missions (obligatòries per al desenvolupament de la història i opcionals, però si us agrada el joc les acabareu fent totes per igual) bastant variades que ens permetran ampliar la puntuació i el temps que tenim per completar cada fase. Dites missions van des del pintar “x” edificis d’un color determinat, passant per recórrer en un lapse de temps determinar una distància en concret (com si fos una cursa), i arribant a haver de realitzar un seguit de Quick Time Events per dotar de color una zona estratègica clau per tal d’acabar amb la INKT Corporation. A més, existiran un seguit de “missions en segon pla” que desbloquejaran elements dels escenaris molt curiosos i ens donaran més d’un minut “extra” de temps. Dites “missions secundàries” inclouen, per exemple, pintar grans zones per a que els habitants de Chroma City puguin sortir de dins dels edificis i els “alliberem” del seu color gris. No us cansareu en cap moment d’explorar per tal de trobar aquests curiosos elements. A més a més, en cada escenari hi ha un seguit d’elements col·leccionables que desbloquejaran més música per al joc (de la qual parlaré més endavant) i altres “extres” que deixo que descobriu vosaltres.

 

Un dels membres de “La Resistència” que us encarregarà algunes missions per tal de complir un seguit d’objectius i així recuperar els colors robats per la malvada INKT Corporation.

 

El tema del color, lògicament, és el factor clau. De Blob, de fet, és de color transparent, i s’haurà d’anar “tenyint” per dotar de vida els elements dels escenaris (bàsicament, movent-lo amb el pad de direcció esquerre, controlant la càmera amb el pad dret, saltant amb “A”, interactuant amb “Y” i clavant la vista en elements clau -enemics, per exemple- amb “ZR”), que estan “presos” dins els famosos súbdits del Comandant Black anomenats Leechbots, que són els encarregats de “xuclar” el color a les estructures. De bones i primeres, només tenim Leechbots de tres colors: vermell, blau i groc, que són els colors primaris. A base de “mesclar-los”, n’aconseguirem altres. Per exemple: derrotant un Leechbot blau i després un de groc, De Blob es tenyirà de verd. Una mica de teoria cromàtica mai està de més tenir-la present. Us animo a que us l’apreneu!

Tornareu a tenir, en aquest aspecte, una gran sorpresa. Plantejament senzill, fàcil de comprendre, però amb un rerefons teòric i estratègic que em semblen dignes d’un joc enorme com ho és aquesta “petita” aventura sorgida al garatge d’uns xavals d’universitat fa deu anys. El fet de tenir, dins la pròpia història, objectius obligatoris, opcionals i secundaris sense que al jugador/a li doni la sensació de que s’estigui distingint entre accions a realitzar em sembla genial. Tot això, sumat a la pressió del cronòmetre, que us semblarà inexistent si gaudiu de l’aventura i aneu explorant cada racó dels territoris per pur plaer, ocasionen un conjunt del que haurien d’aprendre moltes altres aventures “súper ventes” que ni s’atansen a la genialitat de De Blob, sobretot en el tema “repte no frustrant”. Fàcilment, a poc completistes que sigueu, us n’anireu a les 20 hores de joc, doblant o triplicant aquesta xifra si voleu completar amb èxit tots els modes de joc dels que disposa, multijugador inclòs.

El principal problema que li veig a nivell jugable és, potser, el propi control: al ser tant ràpid i directe, hi ha ocasions (especialment en els moviments aeris o de salts entre plataformes verticals) que no respon com hauria de ser i provoca situacions inesperades, com ara caigudes des d’edificacions difícils d’assolir. Això ocorre, en un 90% de les vegades, degut a la càmera. És l’aspecte del joc que més falla i està molt mal implementada tot i poder-se controlar.

 

No us fa mal d’ulls veure aquell edifici sense color enmig d’aquest desplegament cromàtic? Deixeu volar la imaginació i tenyiu el món al vostre gust! O depenent del que ens diguin les missions, clar…

 

 

Tenyint al ritme de la música

 

Salta a la vista que De Blob no destaca per l’aspecte gràfic. Tot és bastant pla, amb un estil “cel shading plastificat” que no s’ha intentat potenciar en cap moment. Si bé les ombres, la llum, els contrasts i els detalls dels elements ho doten tot de la vida que planteja el propi títol del joc, és cert que es queda a un nivell visual molt escàs tenint en compte que tot el pes gràfic el porten les animacions dels personatges i el fet de pintar en si. Si el jugueu amb el “Mode Portàtil”, veureu potenciat aquest efecte de “lleugera deixadesa”. En “Mode Dock” la cosa canvia bastant, però sempre amb aquesta sensació latent.

Però si per algun dels aspectes audiovisuals destaca l’aventura és per l’apartat sonor. Una música variada i seleccionable a l’hora d’iniciar cada fase i una gran quantitat d’efectes de so extremadament lligats amb les accions són, clarament, el punt fort del joc. La música, a més, està implementada amb un curiós efecte que, al menys de forma personal, només he trobat en aquest joc. A l’iniciar cada fase, quan el territori sigui totalment gris, la música serà inexistent. Serà a mesura que anem emplenant les zones de color quan aniran apareixent els primers acords de la banda sonora, fins que abans d’arribar al final l’explosió sonora serà implacable a l’haver dotat de vida cromàtica la zona en si. És una sensació auditiva molt curiosa i que, sincerament, és difícil d’explicar amb text escrit. L’heu de viure vosaltres si us animeu a adquirir aquesta fantàstica aventura.

 

Per acabar, us deixo amb un gameplay dels primers 35 minuts del joc: