Fa poc va arribar el Mundial de Futbol de Rússia 2018 i les diferents desenvolupadores ho sabien. Per aquest motiu molts jocs de futbol van estar sortint al mercat. Alguns perduraran i d’altres es quedaran a l’oblit. Serà Legendary Eleven recordat o bé s’anirà sense pena ni glòria? A continuació l’analitzarem.

L’estudi saragossà Eclipse Games és l’encarregat de portar-nos a Nintendo Switch Legendary Eleven. El títol va arribar el divendres 8 de juny del 2018 a l’eShop de Nintendo Switch, el 29 de maig va arribar en Early Acces per Steam i entre finals d’estiu i principis de tardor per PlayStation 4 i Xbox One.

Legendary eleven és tot allò que els fans dels jocs arcade de futbol dels anys 90 cercàvem. En ell veurem clarament influències d’aquests, com ara Super Sidekicks, Strikers, Goal, Kick Off, etc., jocs que premiaven l’entreteniment i la jugabilitat abans que res. Si a tot això li sumem xuts especials com Megaman Soccer o el més recent Mario Strikers, tindrem la mescla perfecta, és a dir, Legendary Eleven.

 

 

Torna el futbol més clàssic

 

Quan encetem el títol el primer que ens sobtarà seran les pintes dels jugadors: pentinats amb cardats, cabells afros, patilles, mostatxos… tot allò que un bon jugador dels anys 70 havia de tenir. I com que Eclipse Games ho saben, ens ho han portat en safata d’or: un disseny artístic que ens farà endinsar-nos de ple a l’època daurada del futbol, on en Socrates, Kempes o Valderrama cridaven més l’atenció pel seu carisma que pel seu propi futbol.

Podrem optar per fer un amistós amb un amic en multi jugador local o bé contra la CPU, o també tindrem l’opció de jugar un campionat. Dins d’aquests, podrem seleccionar entre vàries copes, entre les que s’inclouen les d’Europa, Àfrica, Amèrica, Àsia i la Copa del Món.

 

Aquí veiem un dels jugadors fent un xut especial.

 

Comptarem amb 36 seleccions nacionals, formades per un total de 17 jugadors (11 titulars i 6 substituts), cosa que fa pujar la xifra a un total de 544 jugadors, dels quals ens trobarem futbolistes basats en jugadors reals d’entre els 70 i 90 (Maradona, Pelé, Platini, etc.). Cada equip tindrà una mitja simbolitzada amb estrelles que vindrà donada segons els paràmetres dels seus jugadors. Aquests comptaran amb una barra d’esgotament i també moral, on cada partit la minvarà o l’augmentarà aleatòriament.

Potser tot això ens faria pensat que és un joc menys arcade del que parlem, però quan la pilota comença a rodar per l’el·lipse central veiem que no és així, ja que és totalment intuïtiu. Ademés com a “gest de complicitat” a aquelles persones que de petit colecionàvem cromos, aquí també en tindrem: a mesura que anem jugant partits i guanyant campionats se’ns atorgaran diferents cromos que serviran per millorar els estats dels jugadors, les formacions o les seves habilitats, tot un detall col·leccionable que augmentarà la duració del joc.

 

El seu estil arcade ens recordarà als jocs més arcade dels 90.

 

Els gràfics no són especialment destacables, però tampoc són necessàries grans proeses tècniques. El pseudo low–poly, l’estilització dels personatges i tot el conjunt li escau molt bé al títol. Ens trobem davant d’un joc que no vol ser ambiciós sinó que vol prometre ser entretingut i això és el que urgeix, la seva diversió per sobre de tots els altres paràmetres o característiques.

L’estudi ha volgut reproduir tot allò que ens recordés als jocs de futbol dels 90 i pel mateix motiu ens ha portat una banda sonora on als menús pendrà tot el protagonisme. Cap joc de futbol serà recordat per la seva banda sonora i en aquest cas tampoc ho serà, ja que només ens acompanyarà en les eleccions de mode o en les transicions entre match i match, però que com he dit, només acompanyarà. Per contra, els seus efectes sonors ens recordarà als mítics xuts, passos i entrades d’un Kick Off o d’un Sensible Soccer o altres videojocs de futbol de la mateixa escena de mitjans dels 90.

Si hem de dir alguna cosa dolent del títol és que a vegades pateix de varis bugs que ens dificultarà la seva jugabilitat o de vegades en desbaratarà algun match.

 

És l’hora del fair play a la nostra consola

 

Amb aquest títol realment ens ho passarem bé. L’estudi està format per jugadors/es habituals i que volen veure jocs amb els quals ells s’entretindrien tant com nosaltres i amb Legendary Eleven ho han aconseguit: ens han traspassat la seva passió cap a nosaltres i demostren que han gaudit amb aquest projecte. Per acabar, des de la redacció de Nintenhype només ens queda agrair a l’estudi Eclipse Games, el fet poder gaudir d’aquesta aventura gràcies a la cessió d’una “key” del mateix, ja que ens ha sigut de gran ajuda per poder fer les primeres impressions (que podeu llegir en aquest enllaç) i a posteriori poder fer l’anàlisi del joc.

 


 

  • Ho han aconseguit, ha tornat el futbol més arcade.
  • És un joc molt divertit per fer uns matchs entre amics i col·legues i apallissar-los.
  • Les trading cards portaran més re-jugabilitat al joc a l’hora d’obtenir tota la baralla de cartes.

 

 

  • Encara que comptem amb modes com els amistosos i les copes, es queda massa curt de continguts.
  • El joc compta amb bugs que en algunes ocasions ens facilitaran o ens dificultaran el joc.