A molts us sonarà la sèrie Game & Watch, una sèrie de 59 videojocs en format portàtil que van abastar la dècada dels vuitanta fins l’any 1991. Cada joc es presentava en una mena de consola portàtil amb una pantalla LCD i amb uns gràfics ben senzills. Donkey Kong, The legend of Zelda o fins i tot Mario Bros van ser alguns dels títols més rellevants que ens acompanyarien fins els nostres dies. Sí, nois i noies, això ve de lluny. Avui dia aquestes relíquies, tal com indica el seu nom, van molt buscades i molt ben pagades.

 

 

UN PETIT PAS PER LA HISTÒRIA

L’any 1995, en un intent de recuperar aquests jocs en format compilació, va néixer la sèrie Game & Watch Gallery, una sèrie de cinc jocs que recopilava alguns dels Game & Watch originals presentant-los en dos formats: format clàssic (original) i format modern, amb els gràfics actualitzats però mantenint el concepte.

El primer llançament d’aquestes compilacions es va fer, com dèiem, l’any 1995 amb la primera entrega Game Boy Gallery per la consola Game Boy (gb). L’any 1997 la segona entrega Game & Watch Gallery (gb), l’any 1998 Game & Watch Gallery 2 per Game Boy Color (gbc), el 1999 Game & Watc Gallery 3 (gbc), l’any 2002 Game & Watch Gallery 4 per Game Boy Advance i a partir d’aquí la sèrie va canviar de nom pel de Game & Watch Collection, sèrie que va rebre dues entregues per la consola Nintendo DS els anys 2006 i 2008 sent exclusius pels usuaris del Club Nintendo.

Alguns dels personatges més mítics d’aquesta saga han tingut aparicions estel·lars com en l’estètica en un dels nivells del joc Donkey Kong Country Returns o fins i tot en forma d’amiibo, entre d’altres.

 

 

Però avui venim a fer una anàlisi d’un d’ells:

 

 

Com ja hem comentat, cada una de les entregues no deixava de ser una recopilació d’alguns dels jocs que havien sortit en el format original Game and Watch i aquesta entrega consta de quatre jocs:

 

Manhole 

 

L’objectiu és col·locar una mena de plataforma que asseguri que els personatges que aniran apareixent puguin avançar sense caure. A mesura que anem aconseguint punts la velocitat i la dificultat augmentaran. En la versió moderna controlarem en Yoshi i apareixeran Toads i Donkeys i, de tant en tant, algun Mario a una velocitat vertiginosa.

 

Fire 

 

Un edifici en flames i gent saltant per la finestra; el nostre objectiu? Controlant dos personatges haurem de moure’ns per evitar que caiguin a terra recollint-los amb una llitera elàstica i portant-los fins a l’ambulància. En la versió moderna el que està en flames és un castell i controlarem en Mario i en Luigi per salvar diferents personatges: Toad, DK, yoshi etc.

 

Octopus

 

En les dues versions l’objectiu és le mateix l’únic que canviarà és que en la versió moderna controlarem en Mario i en la clàssica un bus. L’objectiu és baixar fins les profunditats del mar per recollir el màxim d’or possible i portar-lo fins la superfície evitant que els tentacles del pop gegant ens atrapin. Com en la resta de jocs, a mesura que anem aconseguint punt incrementarà tant la velocitat com la dificultat.

 

Oil Panic

 

L’objectiu del joc és recollir amb un pot les gotes d’oli que cauen del sostre per anar-li passant al personatge que hi ha a sota i evitar que l’oli vessi. En la versió moderna controlarem en Mario i en la part superior de l’escenari hi haurà en Bowser que ens estarà observant atentament.

En assolir una determinada puntuació en cada un dels jocs, anirem aconseguint unes estrelles com a recompensa que no tindran cap funció concreta: només premiar la nostra destresa.

 

PUNT PER PUNT

 

Gràfics: la versió clàssica ens encanta, manté els gràfics originals; un premi per als i les més nostàlgiques. Les versions modernes tenen un acabat fantàstic.

So: una música diferent per cada joc, un pèl repetitives però amb el seu encant.

Jugabilitat: fàcil i accessible per a qualsevol persona.

Duració: qualsevol dels quatre jocs enganxa i, en cas que s’acabi la partida, tornarem a jugar-hi per superar la nostra puntuació. El seu alt component addictiu ens garanteix hores de diversió.