Són les fabuloses tortugues ninja, són les fabuloses tortugues ninja, són les fabuloses tortugues ninja… herois de mitja closca, els més forts!

 

 

Un fenomen mutant

 

Primer va ser l’homenatge a la gran sèrie Lucky Luke i avui toca un homenatge a una altra gran sèrie: les tortugues ninja. Si vau tenir una infància feliç, de ben segur que vau gaudir en algun moment d’aquesta sèrie. Quatre tortugues amb nom d’artistes del Renaixement –Leonardo, Raphael, Michelangelo i Donatello- fan vida en un clavegueram juntament amb el Mestre Estellicó, una rata –de claveguera, per descomptat- experta en arts marcials. L’Estellicó té un enemic d’aquells que tots estimarem per sempre més: en Trinxant (però no de la Cerdanya), un ninja malèvol que va acompanyat d’un Rinoceront i un Porc amb pinta de ser el guitarrista de Disturbed: en Rocamassissa i en Bebop. I el més dolent de tots: en Krang.

 

 

La missió de les tortugues i el Mestre Estellicó? Lluitar contra els malèfics plans d’en Trinxant i companyia. Això sí, sempre amb l’ajuda de la fantàstica April O’Neil una periodista de soca-rel.

Doncs bé, el joc que us porto avui ens trasllada al món de les Tortugues Ninja, una altra joia de la consola Game Boy: Teenage Mutant Ninja Turtles: Fall of The Foot Clan. Nom desplegable. Joc de Konami que arribaria l’any 1990 i que posaria els fonaments de la resta de jocs de les tortugues que anirien arribant en consoles posteriors.

La història és senzilla: en Trinxant i companyia han capturat l’April i nosaltres, les tortugues ninja, haurem d’aconseguir alliberar-la. Com no podia ser de cap altra manera, en la nostra aventura –no molt llarga, tot s’ha de dir- ens anirem enfrontant als sequaços d’en Trinxant però també a la resta de Big Bosses. Anirem avançant per diferents escenaris entre els quals també les famoses clavegueres en les quals habiten els nostres herois. Abans d’iniciar cada nivell podrem escollir una de les quatre tortugues que es diferenciaran entre elles per l’arma amb la qual derrotarem els enemics. Cada tortuga té vuit punts de vida que en cas d’esgotar-los no podrem tornar a seleccionar-la.

 

 

Punt per punt

 

Gràfics: sempre és necessari recordar en quin any ens ubiquem és per això que cal considerar que en aquest apartat el joc és fantàstic. Si bé l’sprite de les tortugues és el mateix per a cada una de les quatre, la resta de personatges –com en Rocamassissa, per exemple- estan molt ben detallats. Els escenaris i les animacions estan ben polits. A més, en alguns moments del joc es mostren imatges fantàstiques dels personatges amb un estil de dibuix idèntic al de la sèrie de dibuixos animats.

 

 

So: probablement el millor apartat del joc. Músiques fantàstiques per cada nivell entre les quals hi trobarem la música original. No podreu evitar cantar. La resta d’efectes sonors són senzills però complidors.

Jugabilitat: senzilla, sense complicacions. Apte també per als petits de casa. Caminar, saltar, acotxar-nos, atacar i poca cosa més.

Duració: com passava amb la majoria de jocs de la Game Boy la durada solia ser curta. En aquest cas potser fins i tot massa. Tot dependrà de la nostra perícia, com sempre, però si no tenim gaires problemes, en poc més de mitja hora el podem completar. La part positiva és que la curta durada el fa fàcilment rejugable.

Diversió: tots els anteriors elements junts converteixen aquesta obra en un joc divertit. La durada és la que és, però allargar-lo més, probablement hauria sigut innecessari. Si vau ser seguidors de la sèrie gaudireu sense dubte i més si a sobre podeu anar cantant allò de: són les fabuloses tortugues ninja…

 

Com sempre, us deixem amb un gameplay: