Un cop més el Sonic Team ens porta un altre entrega de l’eriçó més famós del planeta, en Sonic. Desenvolupat pel Sonic Team amb Morio Kishimoto com a capdavanter del projecte (director de Sonic Colors, Sonic Lost World) i distribuït per Sega.

Sonic Forces es un joc de plataformes/arcade on haurem de defendre el món un cop més del malèvols plans del Dr.Eggman (també conegut com a Robotnik) però aquest cop comptarà amb l’ajuda de Infinite, Un xacal amb el poder del Rubí Fantasma que podrà alterar les dimensions. En Sonic no lluitarà sòl, comptarà amb les Sonic Forces, la resistència del seu planeta. Aquesta entrega conservarà la fórmula que tan bé va funcionar amb el Sonic Generations, el joc mantindrà els seus moments de 3D i de 2,5D. El joc constarà d’unes 4-6 hores per concloure la seva història durant 30 nivells més a, ademès a tot això li hem de sumar el DLC gratuït de Shadow i l’origen d’Infinite que serà d’una mitja hora aproximadament. La bona notícia és que si té un factor bastant important, la seva re jugabilitat, en cada nivell ens trobarem les cinc anelles vermelles, cinc anelles numèriques i cinc anelles lunars que desbloquejaran fins a 13 nivells extres. Si a tot això li sumem les missions de desafiament i les medalles per espècie ens podem anar tranquil·lament a les 25-45 hores.

Si bé és veritat que el joc consta d’una història interessant ens trobem que a mesura anem concloent el videojoc a poc a poc va perdent interès i que existeixen masses forats entre nivell i nivell, coses tan absurdes com per què en un moment Sonic està a Green Hill i de cop estem a Metropolis sense saber del cert el motiu. I el problema més gran erradica sense lloc a dubtes a l’avatar, un personatge totalment pla i relegat com a pseudoprotagonista que al ser genèric no te cap tipus de rerefons (cosa que també ens podem trobar amb jocs com Xenoverse). Tampoc s’acaba d’entendre massa bé el motiu pel qual hi és al joc el Old Sonic, si bé és veritat, n’expliquen la raó, no acaba de tindre ni cap ni peus.

La dificultat del títol serà pràcticament nul·la fins arribar cap al nivell 25 el joc és molt fàcil inclòs posant la dificultat en mode difícil el joc és pràcticament per nens. Això si, si volem aconseguir les anelles haurem de tindre un control i una precisió bastant important i que en més d’una ocasió se’ns resistirà. Gran problema del joc resideix en el seu control, pràcticament podem dir que tenim 4 botons, salt, wispon, finta esquerra, finta dreta, disparar, habilitat del wispon i boost. Podem dir que no estan totalment acurats, els personatges a les fases 2D tenen una inèrcia massa bèstia, inèrcia que a vegades desapareix, resulta molt difícil fer-se als moviments en el 2D, a vegades resulta desesperant i crea frustració i més venint de Sonic Mania on els controls eren molt fins. En el 3D l’únic problema que hi trobem és que les fintes no les fa el ràpid que voldríem i hem d’esperar un segon a poder tornar-ne a fer. Per finalitzar hem de dir que no existeix una llibertat en els nivells en 3D és a dir, tenim “un raïl” i hem d’anar per allà, no com passava a títols anteriors com Sonic Adventure. Com dèiem abans el nostre avatar constarà d’un wispon, son 7 armes totalment diferents que tindran trets diferents i que en quant trobem els Wisps (Les criatures alienígenes del Sonic Colors) podrem activar-les i utilitzar l’habilitat especial del nostre wispon. En Old Sonic tindrà els controls que ha tingut a les dues primeres entregues, salt, atac giratori i remolí. Per finalitzar el Modern Sonic tindrà el salt, el salt direccional, la trepitjada, el derrapatge i el boost que el podrem activar un cop agafem els Wisps de color blanc. La banda sonora del joc és el plat més fort. Als nivells de Modern Sonic comptarem amb un rock alternatiu que li escau molt bé al joc, als nivells del Old Sonic ens trobarem amb una música retro tune que ens porta als antics sonics i la part més fluixa cau en els nivells de l’avatar on pendrà importància una espècie de JPOP amb tocs de música Dance. El tema principal del joc que apareixerà en 3 moments del joc, Bump It es de Doug Robb, el cantant i integrant del grup de rock Hoobastank. Un tema brutal i que li ve com a anell al dit al joc.

  • L’història té una bona premissa, que mentre transcorre el joc perd fuel
  • La banda sonora és excepcional, Sonic mai falla amb la música.
  • La seva re jugabilitat, podrem passar-nos hores aconseguint tot el material extra.

  • La duració del joc és una mica escassa.
  • L’avatar que es suposa que és un dels punts importants del joc es converteix totalment en el seu punt fluix.
  • El nefast control de les fases 2D.

 

[amazon_link asins=’B074JJ872Z’ template=’ProductAd’ store=’nintenhype-21′ marketplace=’ES’ link_id=’9bc7b87a-cb7c-11e7-a9bb-6d6cb85056c4′]